El cap de setmana apaga la tele i encén el mur de l'Àgora

Per què està passant el que està passant?

Cada cap de setmana pots veure al facebook d'Àgora Vilamajor, els documentals que et poden ajudar a entendre tot el que passa al teu voltant, les notícies de la setmana, perquè ha passat el que ha passat? Ha passat abans? Es podia haver evitat? Quines solucions hi han? Quines implicacions tenen aquestes solucions?













Perquè els mitjans de propaganda de les elits financeres amb els seus telenotícies es fixen en el dit en lloc d'en la lluna que assenyala el dit, informat per mitjà de l'Àgora.

La elit fincera amb els seus mitjans de propaganda desinforma més que informa.
Per això hem d'informar-nos per altres vies.

Tant dissabte com diumenge pots veure els documentals penjats al mur de

Comunicació Àgora Vilamajor

Àgora Vilamajor

Per canviar aquesta societat injusta primer hem de canviar nosaltres mateixos.
Els nostres paradigmes, la nostra manera d'interpretar la realitat.

Si saps d'un documental de visionat imprescindible per entendre alguna cosa que estigui passant, digue'ns-ho a: agoravilamajor@gmail.com per compartir-ho amb els teus veïns i veïnes.

Hi ha alternatives però se'ns amaguen deliberadament,
Informa't !  Informa'ns !

Renda 2012: desarma els teus impostos!

Amb els pressupostos generals de l’Estat del 2012 ha sortit a la llum un fet que reflecteix a la perfecció l’essència del capitalisme: l’Estat ha de pagar per satisfer i engreixar el negoci dels bancs i altres especuladors financers, més diners que el que s’ha vist “obligat” a retallar en les diverses partides pressupostàries. La despesa en interessos i amortització de deute serà prop del 25% d’aquests pressupostos, mentre que sanitat, educació i cultura junts, no arriben ni a la meitat d’aquesta despesa.

Per aquest motiu cal fer insubmissió fiscal al deute extern, perquè el 25% dels nostres impostos es destinen a pagar un deute que no ens pertany.

L’any passat,  per reduir el deficit, el govern va aplicar retallades en tots els àmbits socials i particularment en les ajudes a entitats que treballen amb els més desfavorits de la societat. Això va provocar pèrdua de prestacions socials i la paralització completa de projectes. Paral·lelament, l'Estat espanyol tenia una despesa militar de 47 milions d’euros diaris.

Aquest any la situació continua igual en l'aspecte militar (ens gastem 45 milions diaris), però pitjor en temes socials. Una situació agreujada amb la vergonyant execució de milers  de desnonaments i la manca absoluta d'aportacions de les institucions públiques a les entitats socials.

La insubmissió fiscal, es presenta com l’acció conseqüent per demostrar que no pagarem els seus deutes i que no acceptem que se’ns retallin drets, mentre despeses supèrflues i injustes, com és la despesa militar, no es toquin.

Què és la Objecció fiscal a la despesa militar?

La objecció fiscal a la despesa militar és la negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. Tècnicament, consisteix a separar una part de l'impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar i desviar-la cap a un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica.

Fer objecció fiscal a la despesa militar només té avantatges:

Evitem que els nostres diners es destinin a armament, no estem evadint impostos, sinó que desviem els diners que correspondrien a despesa militar a projectes que realment ens interessen i a més no perdem diners, ja que si ens surt una declaració positiva, és a dir, que hem de pagar a hisenda, desviem la part corresponent a projectes socials i si la nostra declaració surt negativa, els diners que hem destinat a projectes socials ens seran retornats junt amb la quantitat que haviem de percebre.

Deriva la part proporcional dels teus impostos destinats a despesa militar a projectes socials que t'interessin de veritat, sigues responsable del que es fa amb els teus diners.

En què consisteix la objecció fiscal? Consideracions prèvies

El declarar-te com objector fiscal passa pel fet de presentar la declaració de renda, no serveix dir no la faig: si treballes per compte d’altri la teva empresa ja paga els impostos per tu directament a l’Estat. Arribat a aquest punt et queda declarar-te com insubmís fiscal en tots els conceptes amb què no estàs d’acord en pagar impostos i reclamar els diners, mitjançant la declaració de renda.

Segueix aquests passos al moment de fer la declaració:

1) Cal fer sempre la declaració de la renda.

2) No és convenient acceptar directament s'esborrany que ens envia Hisenda.
 Perquè pot ser que Hisenda tingui algun error en les dades. És difícil que hagin considerat totes les nostres possibles deduccions, o si ho ha fet, en més d’una ocasió hi ha errors (i solen ser al seu favor).

3) No és convenient deixar-la de fer en el cas de no arribar al mínim establert. Si no arribes al mínim que la llei estableix per fer la declaració, també és important que la facis (o almenys que la calculis), ja que molt probablement et sortirà negativa (t’hauran de tornar diners). Si comproves que et surt a pagar, llavors no cal que la lliuris.

Com fer la nostra declaració de renda amb Objeció Fiscal.

El primer pas és omplir la declaració de renda. Això es pot fer a mà o bé amb el programa PADRE. Els altres mètodes (confirmació de la declaració per telèfon o per Internet) no permeten incloure l'objecció fiscal.


1. Càlcul de la teva declaració:

Declaració feta a mà (impresos de la declaració): Una vegada feta la declaració de renda fins arribar a la quota resultant de l'autoliquidació (casella 741) es posen les retencions de l’IRPF i dels bancs i a continuació  la quantitat de l'objecció fiscal,  fixa (normalment 100 euros) o percentual (4,32 %, vegeu a continuació com es calcula) i es col·loca a qualsevol de les caselles que queden lliures: de la 742 a la 752 . A continuació acabem la declaració calculant la quota resultant.

Declaració feta amb el programa PADRE: (els passos següents permeten fer la declaració amb objecció fiscal des del programa PADRE o bé descarregant les dades des d'internet)

Un cop omplerta la teva declaració amb les dades corresponents, cal anar fins a la casella 752:Retencions a compte en virut de l'article 11 de la directiva 2003/48/CE del Consell.

Cal posar-hi el valor de l'objecció (per exemple, 100 euros). Automàticament el programa PADRE comptabilitzarà aquesta deducció i en el resultat de la teva declaració ja estarà aplicada l'objecció fiscal.

Objecció fiscal amb una quantitat fixa.

Objecció fiscal percentual: el % del que has de pagar equivalent a la despesa militar dels pressupostos

Un cop acabada la declaració, s'imprimeix des del mateix programa PADRE. Aleshores, es va a la casella 752, on hi hem anotat el valor de la nostra objecció, i es ratlla sobre el text explicatiu de la casella i al damunt s'hi anota: Per a objecció fiscal a les despeses militars. Cal tenir en compte que s'ha de fer el mateix procediment en les dues còpies de la declaració que imprimeix el programa PADRE (una còpia per a l'administració i una altra per a l'interessat).


2.  Ingressar la quantitat de l'objecció fiscal (en el cas de l'exemple, els 100 euros) al compte corrent d'alguna entitat de caràcter social, solidària, pacifista, benèfica, de promoció dels drets humans, etc. S'ha d'especificar en el concepte de l’ingrés: Ingrés provinent de l'objecció fiscal 2012 i cal guardar el comprovant que l'entitat bancària ens facilita.


3. Omplir la carta d'objector/a fiscal adreçada al ministre d'Hisenda, que s'adjuntarà a la declaració juntament amb el comprovant d’ingrés a l'entitat escollida. Pots descarregar aquest imprès aquí mateix.


4. Lliurar la declaració a qualsevol delegació d'Hisenda o bé a l'oficina bancària on tinguis compte. En fer-ho, tant en un lloc com a l'altre, segurament et diran que únicament volen els papers de la declaració i cap altre. És llavors quan cal explicar-los que ja ho sabem, però que nosaltres estem fent objecció fiscal (i podem aprofitar per explicar a la persona que ens atén en què consisteix) i que, per tant, volem posar al sobre de la declaració els tres documents: la declaració, la carta d'objectors i el comprovant bancari.


Finalment, us preguem d'omplir el cens d'objector/a fiscal que es troba a la mateixa pàgina web de l'objecció. Aquest cens és purament estadístic i serveix per què el SIOF pugui estudiar l'evolució de l'objecció fiscal a casa nostra.


Si acostumeu a fer la declaració de la renda a través d'una gestoria, els podeu demanar que facin aquesta objecció, hi ha gestores que ja coneixen els passos a seguir, però si no és així, poden posar-se en contacte amb el SIOF al telèfon 933 176 177, ells els explicaran com fer-ho. No penseu que poseu la vostra gestora en cap compromís, el responsable de la declaració de la renda és la persona que la presenta i ningú més, independentment de qui l'hagi calculat.

També podeu dirigir-vos al SIOF per a què us donin suport per calcular la vostra declaració, de forma totalment gratuïta, amb l'única condició que feu objecció fiscal a la despesa militar en la vostra declaració:

C/ Rivadenyera, 6, 10è

08002 Barcelona

Xema Moya, Coordinador del SIOF ens va visitar l'any passat a Cardedeu, en el marc de les xerrades indignades per explicar-nos en què consisteix l'objecció fiscal a la despesa militar:

Llibres per a la transformació social a la Biblioteca Pública de Llinars

Desde fa més d'un any posem accessibles a tots els veïns i veïnes les guies de lectura per a la transformació social de la biblioteca de Llinars. Les guies han sigut elaborades pels participants a l'Àgora i pots consultar el llistat complert de llibres per la transformació social al següent document:

Llibres per a la transformació social a la biblioteca pública de Llinars

També pots marcar els teus llibres preferits afegint el teu nom i una creu en els títols que vols recomanar. Les guies de lectura es confeccionen amb els llibres més recomanats.

Les guies de lectura per a la transformació social tenen força èxit entre els visitants a la biblioteca de Llinars, i desde fa més d'un any una mitja de 6 a 10 lectors al mes s'emporten una guia, que és quan reponem.

Aficiona't tu també a la lectura per a la transformació social. Pròximament també guies de lectura per la tranformació social a la biblioteca de Sant Antoni.

Coneix l'escola Vilamagore, una escola lliure, democràtica i pública.

Els nens i nenes de l'escola Vilamagore a Sant Pere de Vilamajor s'han tancat a l'escola aquest divendres 22 i dissabte 23 de març per defensar l'obertura de P3 pel curs 2013-2014, que vol tancar la consellera Rigau (CiU), dins de les seves retallades en educació. La tancada i les activitats han estat organitzades pels nens i nenes de 6è (11-12 anys).

Cançons per animar la tarda.

L'hora de sopar!

Fi de la jornada: nens i nenes, papes i mames, veïns i veïnes es queden a dormir a l'escola.

Els més grans s'encarreguen del control d'accés i de cuidar dels més petits.

Pancarta a l'entrada de l'escola, els nens ho tenen ben clar: La unió fa la força.

Més fotos de la tancada.

Molts veïns i veïnes han pasat a veure'ls, han muntat activitats i han dormit amb ells, per això els nens i nenes volen mostrar el seu agraïment. Un video realment molt tendre:

Més informació sobre la lluita de l'escola Vilamagore per la continuïtat de P3.

Quin és el valor afegit de l'escola Vilamagore?

L'escola Vilamagore candidata al Premi Mestres 68

A Sant Pere de Vilamajor tenim un petit tresor que potser no sabem apreciar prou bé. Aquesta escola no és capdavantera i internacionalment reconeguda per aplicar tècniques memotècniques o d'alt rendiment, que faciliten una acumulació de coneixements superior al de la resta de nens i nenes de la mateixa edat, sinó que ho és per les metodologies "vivencials" d'aprenentatge.

L'objectiu de tota escola és primer preparar el jovent perquè siguin útils a la comunitat, i segon, preparar-los perquè siguin capaços d'organitzar-se i desenvolupar-se en la vida. En aquest segon objectiu és on resulten especialment útils les metadologies "vivencials".

Un clar exemple d'aquestes tècniques "vivencials" i del seu potencial es mostra en el següent vídeo, de visualització imprescindible per poder valorar l'escola del nostre poble en tota la seva magnitud.

Què puc fer per recolzar els nens i nenes de l'escola Vilamagore en la seva lluita?

• Comparteix el video on els nens i nenes de l'escola agraeixen el recolçament.
• Aprofita si tens fills menors de 12 anys i escolaritza'ls també a l'escola Vilamagore. Vine a Sant Pere de Vilamajor per a què gaudeixin d'una educació lliure, democràtica i vivencial, i que encara ofereix l'educació pública. No s'ho mereixen els teus fills?
• Parla amb veïnes, companys de feina, amics i amigues, familiars, tothom que tingui nens o nenes per escolaritzar i així coneguin aquest projecte educatiu. Que vinguin a Sant Pere i a l'escola Vilamagore. Els nens i nenes s'ho mereixen.

La metodologia vivencial, una eina per a l'autorealització de nens, i també d'adults.

La metodologia vivencial, una eina per a la resolució de problemes, per a nens, i també per adults.

Que és la Renda Bàsica i que puc fer per obtenir-la.

L'atur a Catalunya afecta ja a 885.100 persones. Segons les dades de què es disposa a final del 2013 només un 30% de les persones a l'atur rebran algun tipus de prestació econòmica.

Donada aquesta situació, hi ha cada cop més veus que aposten per una renda bàsica ciutadana, per tal de crear una societat més productiva.

La Renda Bàsica Universal és un ingrés pagat per l'Estat com a dret de ciutadania, independentment de quina feina realitzi i sense prendre en consideració les seves fonts de renda o amb qui convisqui.

Quines avantatges tindria implantar una Renda Bàsica?

• Els treballadors estarien en millor situació per negociar els seus contractes de treball.
  
• No caldria "vigilar" les persones que cobren la prestació com es fa amb la prestació d'atur.
• L'autoocupació seria menys arriscada.
• Significaría un nou paradigme económic. Els emprenedors podrien juntar-se en cooperatives e iniciar nous projectes destinant part de la renda bàsica dels cooperativistes. 
• Els projectes cooperatius no tindrien perque tenir com a finalitat els benificis económics sino els beneficis socials i culturals.
• S'enforteix l'economia productiva i s'evita la fugida de diners cap a l'economia especulativa.

Els emprenedors podrien juntar-se en cooperatives amb finalitats socials en lloc d'econòmiques.

La Renda Bàsica a França

Es va aplicar a França el 1998. Dotant d'una petita renda bàsica a la població l'atur va baixar en poc temps en 1.500.000 persones.

Es tractava d'una renda bàsica de 5 hores setmanals que pagava l'estat. Aquesta mesura anava acompanyada d'una reducció de la jornada de 40 a 35 hores i la prohibició de les hores extra.

En la següent gràfica es pot veure com va baixar l'atur el 1998 i va tornar a pujar el 2008, quan un govern neoliberal va eliminar la renda bàsica.



Gràfic a pantalla complerta

La Renda Bàsica a Llatino-Amèrica 

Al Paraguay de primera meitat del segle XX, es va produïr una repartició general de terres. En comptes d'agrupar les terres en latifundis es van dividir en petites parceles i es van repartir entre tots els ciutadans de Paraguay.

Algunes terres s'explotaren de forma familiar i d'altres es van unir en cooperatives, exportant els excedents. El PIB del país es va disparar.

La Renda Bàsica al Reneixement italià

Els oficis gremials per evitar que la seva professió fos mal pagada, els que tenien feina li pagaven als que no tenien un sou. D'aquesta manera evitaven que la desesperació per treballar, d'aquestes persones, tirés per terra els ingressos laborals de tot un col · lectiu.

Proposta de Renda Mínima Garantida al Parlament de Catalunya

En el nostre cas, la proposta no és purament una Renda Bàsica Universal, però és un començament. La Renda Garantida proposada a la ILP que presentarem te els següents requisits:

• Tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos. 
• No disposar d’ ingressos econòmics superiors als mínims garantits, equivalents a 664 euros mensuals, durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol·licitud.

Tenim 180 dies per recollir 50.000 signatures a Catalunya, amb el que el Parlament estaria obligat a debatre-la.

Què puc fer jo per instaurar la renda bàsica a Cataluna?

• Fes divulgació entre els teus sobre que és la Renda Bàsica i per què és una mesura viable i important.
• Recull signatures de la ILP per una Renda Mínima Garantida. 
• Envía aquesta informació als teus familiars, amics i coneguts, per a que també recullin signatures.

Per obtindre els plecs per recollir signatures escriu a agoravilamajor@gmail.com com avans millor.

Si estas a l'atur el mantindre a la teva familia pot dependre de la Renta Mínima Garantida. Demanan's els plecs i recull el màxim de signatures.

Si tens cap familiar, amistat o conegut en risc de caure a l'atur, escriu també el més aviat possible a agoravilamajor@gmail.com per obtindre els fulls de signatures. Només amb un nombre molt gran de signatures farem que els polítics donin el pas cap a la Renda Mínima Garantida.

La Renda Bàsica fa que una societat sigui més igualitària i que tots tinguem les mateixes oportunitats. 

Com consumir sense consumir-nos

Si no dones suport al cafè no esclavista, a què dones suport?

La majoria dels productes que comprem habitualment, tenen al darrera una cadena d'explotació i d'abús en la seva producció: treball infantil, vulneració dels drets dels treballadors, sobreexplotació del medi ambient,...

En alguns casos aquestes marques han estat denunciades i condemnades a pagar per les seves pràctiques, el que ha fet que les empreses tinguin un canvi d'actitud en els darrers anys, per exemple fent campanyes en favor del medi ambient, finançant projectes d'ajut a la infància o certificant els seus productes amb segells que asseguren que no hi ha hagut explotació infantil o que la producció és ecològica.

A la pràctica, però, aquest canvi d'actitud no convenç a les organitzacions humanitàries, "si les empreses abans tenien acords amb 1.000 subcontractes que explotaven, ara són 850" comenta el Moviment Cultural Cristià. Pels autors de 'El Llibre Negre de les Marques' l'estratègia no es més que un 'rentat de cara'.

La perversitat del sistema de producció no té límits, com assegura Dietrich Garlichs, director de Unicef a Alemanya: "Sí, Ikea financia projectes de Unicef. Però això no significa que no hi hagi nens treballant en la fabricació de productes Ikea".

Per molt que les empreses paguin multes, facin campanyes de "responsabilitat social", o es declarin respectuoses amb el medi ambient, a l'hora de la veritat els problemes derivats del sistema d'explotació, tant a les persones com a  la natura, no acaba. I en el cas de que les corporacions canviessin les seves pràctiques, això no seria suficient, com comenta Urban Jonson, director regional de Unicef per l'est i el sud d'Àfrica: "Encara que Ikea hagués deixat d'utilitzar treball infantil en la seva producció… què canviaria? Jo no li dono les gràcies a un lladre perquè hagi deixat de robar-me".

La solució passaria per expropiar l'entramat empresarial i financer, indemnitzar les víctimes, i presó o inhabilitació dels responsables. Mentrestant, però, tu pots com a mínim no fer-los més forts: 1) practica el boicot i 2) cerca canals alternatius de producció i distribució.

Pensa-t'ho bé. Si compres un pollastre, el cuines, i te'l menges, ets responsable de la seva mort?

Els diners de les corporacions que vulneren els drets humans haurien de servir per indemnitzar les seves víctimes.

Què Consumir per No Consumir Vides Humanes ni la Vida del Planeta.

Productes que has de consumir via comerç just per no participar a l'explotació d'altres éssers humans: Sucre, Cafè, Xocolata, Arròs, Peix, Accessoris, Diamants, Carbó i Cotó.

Marques amb delictes greus o molt greus a països del tercer món: McDonald's, Bayer, Levi's, Ford, Mercedes-Benz,  Walt Disney, Deutsche Bank, Coca Cola, BP, Total-Cepsa-elf. Nestlé, Nescafé, Buitoni, Litoral, Maggi, La cocinera, Findus, Solís, Häagen Dazs,  Viladrau, Golden Grahams,  L'Oréal, Sensodyne, Binaca, Garnier, Cacharel, Lancôme, Armani, Ralph Lauren, Purina, Nike, Adidas, Reebok, Puma, Calvin Klein, Victoria's Secret, Triumph, Chicco, Prenatal, Mattel, Lego, Warner, Amazon, Pfizer, Novartis, Mitsubishi, Nikon, Samsung, Siemens, Nokia , Bosh, Shell, Esso-Mobil, Volvo, Hertz, AXA, Aldi, Kraft, Philadelphia, Ritz, Suchard, Oreo, Kellogg's, Snickers, m&m, Milka, Trident, OldelPaso, Philip Morris, Timotei, Dove, Mimosin, Axe, Rexona, Skip, Knorr, Hellmann's, Calvé, Ligeresa, Tulipán, Lipton, Frigo, Ben & Jerry's, Pringels, Pepsicola, Hugo Boss, Pantene, Ariel, Dash, Fairy, Don Limpio, Chiquita bananas, Ikea, Hacendado-Mercadona.

Multinacionals de roba que practiquen l'explotació infantil especialment a l'India : Tommy Hilfiger, Timberland, H&M, Marks&Spencer, Diesel, Gap, C&A,  Next, Primark, Tesco, Celio, Noel. Marques espanyoles: Inditex (Zara, Massimo Dutti, Stradivarius, Pull and Bear, Bershka, Oysho, Kiddy's Class, Uterqüe), El Corte Inglés, Cortefiel, Mango.

Vulneració dels drets laborals a Catalunya: Roca, Mercadona, Ibis, Planeta, Banc Santander, Abertis, Telefònica-Movistar, Ono, Phillips, La Mallorquina,  Estrella Damm, Sagalés.

Vulneració dels drets laborals a l'Estat espanyol: Pascual, Prisa, The Phone House, Media Markt, Leroy-Merlin, Fnac, Toys'r'us, Dia, Panrico, Carrefour, Erosky, Fagor, La Sirena.

Experimentació amb animals innecessària: Palmolive, Colgate, Profiden, Oral-B, Ajax, Raid, Glassex, PatoWC, Scotch Brite, Listerine, Studio Line, Johnson & Johnson, Schwartzkopf, H&S, Vichy, Nenuco, MaxFactor, Clinique, Biotherm, Gillette, Veet,  Kleenex, Scottex, Huggies, Tampax, Tampones OB, Carefree, Dodot, Post-it, Bic, Benetton, Ray-Ban.

Atemptats contra el medi ambient: Repsol-Campsa-Petronor, Firestone, Endesa, Gas Natural, Iberdrola, Kentucky Fried Chicken, Apple, Microsoft, Nintendo.

Finançament de grups feixistes: Bic, Scottex, Kleenex, Huggies, Barilla, San Miguel, Consum, El Corte Inglés.

Vols saber quins crims s'amaguen darrera d'algunes de les marques més consumides pels teus veïns i veïnes?
Llegeix-te el Llibre Negre de les Marques

Alternatives de cosum

1. Compra les verdures, la llet, els ous i la carn per mitjà d'una cooperativa de consum.
2. Compra via comerç just els productes importats:  Sucre, Cafè, Xocolata, Arròs, Peix, Accessoris, Diamants, Carbó i Cotó.
3. No paguis amb Visa, paga en efectiu.
4. Porta energia a la teva llar per mitjà d'una cooperativa energètica.
5. Gestiona els estalvis per mitjà d'una cooperativa de crèdit.

I tu que practiques...? La solidaritat o la caritat ?

caritat ::
• La caritat no té per protagonista el que la rep sinó qui la practica.
• Sóc caritatiu perquè sóc millor que el pobre: jo sé en què s'han de gastar els diners però sobretot sé com es guanyen.
• La caritat no és un dret del pobre, sinó una gràcia que el benestant li concedeix. Alhora marca la diferència social garantint que aquesta mai sigui superada.

Solidaritat (fraternité) ::
• la solidaritat no pressuposa gràcia ni bondat, sinó compromís.
• Sóc solidari perquè considero que qui rep els fruits de la meva solidaritat té dret a aquests fruits.
• En un plantejament solidari tots estem en la mateixa posició. Tots ens reconeixem interessos comuns i, per tant, tots ens fem responsables. Assumim que els problemes de l'altre són també els nostres problemes.

14N, movilitzacions a Barcelona, Vallès oriental i Baix Montseny amb motiu de la Vaga General

Aquest dimecres 14 de novembre cal aixecar-se ben d'hora, donç hi ha més de 200 movilitzacions arreu de Catalunya amb motiu de la Vaga General i de Consum.

Columnes, actes i manifestacions a Barcelona :


Mostra 14N Vaga General en un mapa més gran

Convocatories al vallès oriental i el Baix montseny, la més propera a Cardedeu.

Per una altra part el PPSOECiU vol infringir la por entre les treballadores a quedar-se a l'atur per a què no acudeixin a la vaga. En canvi les treballadores tenim uns drets que cal que excercim per mantenir-los. Coneix els teus drets a fer vaga i informa les teves amistats.

Si hi ha companyes que finalment no van a la vaga, no les facis treballar, deixa-t'ho tot preparat el dia abans i no consumeixis el dia de la vaga.

Més explicacions al cartell adjunt, mira-te'l i difon-lo.

Altres excuses induides per paralitzar als teus companys, familiars i a tu mateix.

Que no et venci la por.

Antonio Turiel al programa Singulars: Creixement Econòmic vs Crisi Energètica

un vell amic d'Àgora Vilamajor, Antonio Turiel, ha estat el protagonista de l'últim programa Singulars del canal 33.

Antonio Turiel ens va visitar el passat 1 de març, i va donar una xerrada memorable sobre la fi inminent de la nostra civilització tal com la coneixem.

Després de la xerrada vam decidir posar-nos en contacte amb els ajuntaments locals perquè prenguessin mesures, i aquesta és la resposta que vam rebre per part de l'ajuntament.

Us deixem amb el programa, i us convidem a la propera xerrada dimarts vinent amb uns convidats d'escepció: Cafè amb llet.

Aquí les transparencies.

Com bé diu Antonio Turiel ens hem d'organitzar i començar a actuar desde ja. En el següent mapa apareixen les iniciatives col · lectives per la transició del Baix Montseny.

Què tens pensat fer tu?

Participa a l'Àgora per correu

Adreça electrònica:

Visita aquest grup

T'uneixes a nosaltres?

pagar un euro per recepta ? #quesejodan ellos!

Una vegada el manantial de l'especulació urbanística es va assecar, els especuladors d'aquí i de fora habien de trobar una nova font d'on xuclar diners. Dins d'aquest panorama, la por de la població a caure malalta o fins i tot la por a la propia mort era una llaminadura irresistible per aquests vampirs socials, encara que comportés el patiment i la mort dels seus veïns i veïnes, de la gent del seu país amb la que celebra les victories esportives o les festes majors. Amb aquesta fita d'explotar la por a la malaltia, van moure el seu capital especulador cap a les mútues i assegurances de salut, i van utilitzar el seu poder fàctic per desmantellar tot el sistema de sanitat pública gratuïta, universal i de més o menys qualitat, però més fiable que la que proporcionen les agències d'assegurances.

Dins d'aquest procés de desmantellament de la competència pública al gran botí de les mútues i assegurances de salut, han aprofitat per arreplegar tot el que han pogut, desfer-se del que els feia nosa i quedar-se el que fós oportunitat de negoci. Un d'aquests efectes col·laterals és la recaptació de l'euro per recepta, plena de matissos i incongruències que la fan encara més infame.

Però si aturar el desmantellament de la sanitat pública i enfonsar el seu negoci pervers potser ho veus massa gran per a tu sol, si que està a les teves mans negar-te a pagar l'euro per recepta.

És molt fàcil, clica sobre la seguent imatge i sabràs com fer-ho avui mateix, i convidar així a amics i coneguts a què tampoc paguin:

L'orígen de la banca a la fira Vilamagore medieval

Els dies 30 de juny i 1 de juliol es celebra a Sant Pere de Vilamajor la fira Vilamagore medieval, en la que trobareu entre les parades dels artesans, el banc medieval, que representarem des d'Àgora Vilamajor i en el què veureu de manera gràfica com treballaven els "orfebres" de l'Edat Mitjana.

El nom de banc prové de la paraula italiana "banco", que significa escriptori, utilitzat durant el renaixement pels banquers jueus florentins que feien les seves transaccions sobre una taula coberta per un mantell verd.

Tot i que l'orígen del concepte de banc el trobem a l'antiga grècia, no és fins l'Edat Mitjana que sorgeix la banca i els diners com a deute tal i com els coneixem avui a dia.

A les fires medievals de comerç, els "canvistes" expedíen documents a canvi de divises. Aquests documents es podien cobrar en una altra fira en un país diferent o en una futura fira al mateix lloc. Eren rescatables en una data futura i molt sovint eren descomptables per una quantitat, el que equivaldria a l'actualitat a una taxa d'interès.

Els dipositaris de les monedes i expeditors de documents canviables per divises, eren coneguts com a "orfebres". Els orfebres, que originalment eren els artesans dels metalls preciosos, es converteixen en banquers quan es deixa l'or en la seva custòdia per evitar robatoris. A mesura que la pràctica de dipositar l'or a casa dels orfebres anava esdevenint més comú, es van començar a cobrar comisions per guardar l'or.

En aquest video podeu aprendre més sobre l'orígen de la banca a l'edat mitjana i l'orígen del diner com a deute:

Us esperem a tots i a totes a la fira Vilamagore medieval els dies 30 de juny i 1 de juliol i sobretot el dijous 27 de juny a les 19:30h. a la plaça de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, on s'inaugurarà la festa major amb el judici al banquer, no us el perdeu!

29-M Vaga General i de consum, els teus drets

El teu dret a Vaga

Fer Vaga és un dret fonamental dels ciutadans, com a tal està protegit per la llei, si un empresari coacciona un treballador per no fer vaga està cometent un delicte molt greu i ha de ser denunciat. Si et sents coaccionat posa't en contacte amb un sindicat o secció sindical i denuncia-ho.

Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.
TÍTULO XV. DE LOS DELITOS CONTRA LOS DERECHOS DE LOS TRABAJADORES.
Artículo 315.

Serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años y multa de seis a doce meses los que mediante engaño o abuso de situación de necesidad, impidieren o limitaren el ejercicio de la libertad sindical o el derecho de huelga.
Si las conductas reseñadas en el apartado anterior se llevaren a cabo con fuerza, violencia o intimidación se impondrán las penas superiores en grado.


Denuncia la teva empresa si t'extorsiona. Consulta la llista d'empreses extorsionadores

Si els teus caps et pregunten si faras Vaga no cal que responguis, és una decisió que pots prendre el mateix dia de la Vaga. També pots dir que no faràs Vaga i després fer-ne inclús denunciar al teu cap per preguntar-ho amb antelació.

La vaga no pot ser motiu d'acomiadament,que seria nul i implicaria la readmissió de l'empleat, ni de cap altre tipus de sancions al treballador que la segueixi. Així mateix, l'empresari no podrà computar el dia de l'aturada general com una falta d'assistència per argumentar l'acomiadament d'un treballador per causes objectives.

Si et toca fer guàrdia el dia de la vaga, no l'has de fer, els dies de Vaga no has de fer cap tipus de feina. L'objectiu de la Vaga és l'absència del nostre treball. Pots apagar el teu portàtil i mòbil d'empresa.

Les hores que no hagis treballat durant la jornada de Vaga no les has de recuperar.

L'empresa no pot impedir ni coaccionar l'acció de piquets informatius.

És dificil dir si la Vaga servirà realment per aconseguir frenar la reforma laboral, però tots els drets laborals que temin ara no han estat mai regalats. Des del segle XIX qualsevol millora laboral ha estat arrencada a base de movilitzacions.

També hi ha raons per a no fer Vaga, consulta-les aquí.

El 29M si no treballes, tampoc consumeixis.

Sabies que el seguiment de la Vaga es medeix pel consum de llum o telèfon? Té sentit fer Vaga i fer treballar els demés?

En una societat industrial la Vaga general és la millor mesura de pressió, però ens trobem en una societat post-industrial on l'economia ja no és principalment productiva, si no que està basada en el consum i l'especulació. En aquest context no te sentit fer vaga i seguir consumint.

Pancarta per movilitzar a la vaga de treball i consum a l'entrada de Llinars del Vallès

Pancarta a l'estació de tren de Llinars

Imagina un dia de Vaga general i de consum, de parada absoluta. Sense compra d'aliments, premsa, tabac, sense ús del transport privat ni col·lectiu, sense moviments bancaris, sense trucades, sense gestions amb l'administració. Bancs, centres comercials, supermercats, gasolineres, comerços, centres d'atenció al client, tots ells sense clientela.

Si alguna treballadora no segueix la vaga per por a ser despedida o perquè li agrada ser explotada, estarà de braços creuats.

Apaga el mòbil, internet i el televisor. No encenguis el llum, no cuinis, no obris les aixetes. Pasa el dia al carrer i participa a les múltiples movilitzacions! Hi ha més de 18 movilitzacions convocades només a la ciutat de Barcelona.

Seràs capaç de fer-ho?

La nova jornada de xerrades indignades del Baix Montseny i la necessitat de crear un poble "en Transició"

El passat 29 de febrer i 1 de març va tenir lloc la tercera jornada de xerrades indignades del Baix Montseny, aquest cop amb 2 convidats d'honor: el catedràtic en Ciència Política Joan Subirats i el físic i investigador en cap del CSIC Antonio Turiel, que vàren parlar sobre el model de democràcia actual i la crisi energètica, respectivament.

Interesantíssima xerrada la que ens va oferir el Catedràtic de Ciències Polítiques Joan Subirats als 150 veïns i veïnes que vàrem assistir. Va explicar les relaciones entre el model de democràcia i la crisi econòmica que patim, i què podem fer per millorar la nostra situació personal i col.lectiva. Aquí teniu un fragment de la xerrada:

Però encara ens va quedar molt per apendre. Per això l'endemà no ens podiem perdre la xerrada d'Antonio Turiel, investigador en cap del CSIC.

Imprescindible la xerrada d'Antonio Turiel que va posar tots els papers sobre la taula sobre la inminent crisi energètica i com afectarà la nostra vida quotidiana: com està la situació real, què podem fer, i que cal posar-se a treballar ja si realment volem sobreviure, no ja com a persones individuals sino directament com a espècie.

Llàstima que no hi assistís més gent, només 110 persones, quan és un problema que ens afecta a totes i que totes ho hem de sol.lucionar. És particularment lamentable que no hi assistís cap regidor dels ajuntaments de la zona, tot i haver sigut convidats formalment, perquè en el fons ells són els màxims responsables (així ho han vulgut) per adaptar el poble a la imminent fi del petroli barat. Trobem que el mínim que poden fer és informar-se de com està la situació i què es pot fer per a preparar-se. Aquesta és la carta que se'ls va enviar per convidar-los.

Pel que fa la crisi energètica, tots els convidats a les diferents xerrades que ha organitzat Àgora Vilamajor han parlat sobre el tema:

El doctor en economia Arcadi Oliveres quan li varem preguntar sobre el fet que el regidor de comerç es posés en contra dels veïns i veïnes que feien compra directa als productors, va dir que això seria inevitable degut a la imminent falta de petroli barat i que com abans ens preparéssim millor. Podeu escoltar l'explicació d'Arcadi quan li vam preguntar.

La catedràtica en economia Miren Etxezarreta quan se li va preguntar sobre el fet de no utilitzar bosses de plàstic a la compra va dir, que el problema es molt més gros i que això no es suficient, que el que cal és una planificació general de la gestió dels recursos.

El catedràtic en ciències polítiques i doctor en economia Joan Subirats va dir que allò de "los brotes verdes" és mentida, que anirem a pitjor, principalment per la crisi energètica i la falta de recursos i que cal una gestió democràtica dels recursos com un bé públic.

I finalment Antonio Turiel, físic investigador en cap del CSIC va donar les dades i va exposar la dimensió real de problema. Aquí podeu trobar les xifres de la seva conferencia si no vareu poder ser-hi.

A. Turiel també va comentar, com a científic, que hi ha una fe cega cap a la ciència, que la gent confia en que la ciència ho arreglarà tot, quan no és veritat, ja que la ciència no pot crear una realitat que no existeix. En aquest sentit ens va recomanar el video de la xerrada "el mite del progrés" a un congrés organtizat per la UNED justament sobre la inminent fí del petroli.

A la mitificació del progrés caldria afegir la mitificació de les corporacions i multinacionals. Aquesta mitificació de les corporacions ens fa pensar que quan s'acabi el petroli les multinacionals ja trobaràn altres maneres de crear energía barata i de continuar amb el seu negoci, de la mateixa forma que als 90 pensàvem que els estats totporedosos ja trobarien la solució per a què el nostre estil de vida no s'enfonsés, i abans dels estats es pensava el mateix dels reis. Però totes aquestes organitzacions humanes, tot i tenir un poder increïble que exerceixen per mitjà del monopoli de la violència, només influeixen en les relaciones humanes (les lleis, la moral, inclús l'economia tan sols són una forma de definir les relacions humanes), però no tenen cap poder sobre res més, ni sobre la natura ni sobre la realitat. Una multinacional no pot anar a una muntanya i demanar-li que faci més or, com abans tampoc podia fer-ho l'Estat i com encarà fa més temps no podia fer-ho un rei.

Si no vàreu poder venir a la xerrada, per entendre una mica més el tema del que es va parlar, en aquest video documental "No hay mañana" s'exposa, tal i com va explicar l'Antonio Turiel, que la nostra civilització està a punt de col·lapsar:

Segons va exposar Paul Gilding aquest febrer a la xerrada "The Earth is full" dins de les mundialment prestigioses conferencies TED, son les pors inherents al esser humà les que fan que no volguem veure el problema.

No obstant, tot i l'escenari de futur que exposa Antonio Turiel i que mostra el documental anterior, ja hi ha ciutats i pobles que s'estàn adaptant a la imminent fi del petroli barat treballant per construir models de societat menys dependents del petroli. Aquests articles expliquen alguns exemples de "ciutats en transició", ciutats que estan deixant enrere el model de producció i consum frenètic actual, que donat la limitació de recursos és insostenible:

Caminant per la Transició. Municipis que transiten cap a una societat post-petroli

Ciutats en transició: Crisi global, resposta local

Las "ciudades en transición", una iniciativa mundial para una economía más ecológica

Ciudades de Transición. Urbes de todo el mundo están asumiendo este concepto para dedefenderse  del fin del petróleo barato y del cambio climático

Cómo empezar una iniciativa de transición

Una villa romana del futuro

Cooperativa integral catalana :: Iniciativa en Transició per a la Transformació Social des de baix

També hi ha diversos portals web dedicats exclusivament al moviment de "ciutats per la transició":

Transition network

Transition culture


La transició cap a una societat menys dependent dels combustibles també pot ser un projecte de vida a nivell personal, tal i com mostra el documental "una granja para el futuro", un cas real narrat en primera persona sobre com adaptar una granja tradicional a un model de producció agrícola conseqüent amb el futur sense petroli:

Tots aquests són exemples dels quals podem aprendre per tal de treballar en comunitat o individualment per adaptar-nos a una nova realitat on el combustible, del qual depenem tant avui en dia, esdevindrà pràcticament inaccessible.

Àgora Vilamajor i la resta d'entitats convocants a la xerrada, ja estan promovent iniciatives per desenvolupar nous models de poble i de societat menys dependents del petroli. Aquesta xerrada a càrrec d'Antonio Turiel n'és la part més divulgativa, però també s'estan promovent d'altres iniciatives des d'Àgora Vilamajor, com la Borsa d'Intercanvi de Vilamajor, una iniciativa que presenta un model d'ús dels objectes més sostenible a través de l'aprofitament dels objectes i promovent la no acumulació de coses que no es fan servir, compartint-les amb els veïns i veïnes que les poden necessitar. Podeu participar a la Borsa d'intercanvi compartint els objectes que tingueu a casa i que ja no feu servir escrivint a agoravilamajor@gmail.com. Un altre exemple d'iniciativa per "la transició" n'és la compra conjunta a pagès, una manera responsable de consumir aliments comprant directament a productors de la zona, el que comporta un estalvi d'energia important i és també una manera de prendre consciència sobre la procedència d'allò que mengem. Per més informació sobre la compra conjunta (lloc de recollida, horari) consulteu el mapa de sota:

Ver Baix Montseny cap a la transició, llocs d'interès en un mapa más grande

A través d'aquestes i d'altres iniciatives, cal que comencem a treballar per un nou model de poble, de societat, de consum adaptats a la nova realitat sense petroli barat. Amb aquesta fi, s'ha instat també a l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i d'altres municipis de la zona a que prenguin mesures al respecte, a través de l'enviament d'aquest comunicat a tots els regidors i regidores i l'alcaldessa. La regidora de participació i hisenda Núria Jordan ha respòs, i de quina manera!

Reforma Laboral :: De l'Estat del Benestar a l'esclavatge.

No hi ha volta enrera, amb mentides, manipulacions, acrobàcies i jocs de xifres ens volen convertir a tots en esclaus. Encara que vulguin fer-la pasar per benintencionada, aquesta reforma laboral es malintencionada, no es cap error, es un robatori encobert, una estafa. I no ens hem de sorprendre, donç hem posat la guineu a cuidar les gallines. En poc més d'1 mes hem retrocedit 30 anys en matèria social (avortament, educació per a la ciutadania, Garzón condemnat, etc ...) i 50 anys en matèria laboral amb aquesta reforma.

Repassem els punts que més afectarien als veïns i veïnes treballadores.

• Les empreses podran rebaixar-te el sou de forma immediata si ho estimen convenient, independentment del teu lloc, sou o contracte signat. El treballador haurà d'acceptar o marxar amb un acomiadament procedent.

Això significa la legalització del mobbing perquè un treballador s’acabi marxant. O directament la subhasta d’esclaus -" Com a gerent de l’empresa anuncio que he d’acomiadar 10 dels 20 treballadors que tinc en plantilla. Comencem la subhasta de sous. Qui es baixa el sou a 600 €? ... I a 500 €? ... I a 400 €?". A la situació actual, amb un 25% d'atur, que ja es indicatiu d'un clar risc d’explotació, el que hauria de fer el govern és preocupar-se per evitar l'explotació del tipus "si no tragues tu, contractaré a un altre que tragui" i no a sobre facilitar-la des del propi govern.

L’argument  utilitzat és la competitivitat –“ Les empreses podran modificar "la quantia salarial" per guanyar competitivitat”-  però el motiu real és que baixaran el sou dels empleats per incrementar els beneficis que treu l'empresa i que van a parar a les butxaques dels més adinerats. Aquests beneficis no els repartiran pas. L’altre argument trampós es la baixa productivitat dels treballadors perquè poguem pensar que a nosaltres no ens afecta o que si ens afecta és culpa nostra.

Com influirà això a l'obtenció de crèdits bancaris?  Ara vas a un banc amb la nòmina i el teu contracte, etc ... i ells avaluen riscos i et concedeixen o no el crèdit. Ara aquesta nòmina de 2.500 per exemple, pot ser de 1.000 el mes vinent. llavors el banc haurà d'incloure una variable en aquesta avaluació de riscos que reduirà la teva possibilitat d'obtenció de crèdits, tot i tenir un sou i antiguitat respectable.

• Un altre punt de legalització del mobbing en l'empresa es la Mobilitat geogràfica. L’explotador podrà despatxar a qualsevol empleat que s’oposi a ser traslladat, sense importar el lloc, sou o tipus de contracte.

• Es treuran indemnitzacions als directius, que no es altra cosa que l'amp per ensarronar a la gent. A més de que no afectarà a l'atur ni a l'ocupació a la pràctica se la saltaran. La Reforma Laboral serà eficaç per maquillar xifres, sobretot al govern, perquè sembli que el país es recupera.

• No s’encadenaran contractes temporals. Igual que l’anterior, un ganxo per enganyar a la gent que a la pràctica no es cumplirà. Quan va estar en vigor cap contracte es va reconèixer com indefinit en passar els dos anys de termini i encara que normalment els judicis els perden els explotadors, la gent no denuncia.

• Legalitzar que es puguin fer hores extres al contracte a temps parcial és una invitació al frau - "et paguem mitja jornada i fas jornada completa i més". Si l'empresari volia que un treballador a temps parcial fes més hores ja podia fer-ho legalment amb el pacte d'hores complementàries, però clar havia de declarar, cotitzar-les i pagar-les legalment. Pel que sembla es pretén just l’ho contrari.

• El que si que és molt greu és la desvinculació del conveni sectorial i la fi de la ultraactivitat. S'han raspallat també els salaris de tramitació, un dret laboral que ha resistit gairebé un segle sense que el perdéssim, que va intentar eliminar el PP d’Aznar però només va aconseguir reduir-los (gràcies a una vaga en la que se li força a rectificar). Amb aquesta reforma només es cobraran si ets sindicalista o dona embarassada. Són crims que haurien d'estar penats amb la forca per als nostres polítics.

El cost de l'acomiadament en concepte d'indemnització s’entén com si amb els anys els empleats es guanyessin participacions de l'empresa perquè aquesta ha estat aixecada pels seus treballadors i li han dedicat la seva vida, cosa que no és gens desgavellat sobretot quan a les empreses els va bé durant molt de temps. Tants drets aconseguits amb la suor dels nostres pares i avis llençats a les escombraries en menys de mig any de govern. Avui és un dia trist per a la classe obrera catalana i espanyola.

• Si tens dues baixes que sumin 9 dies en dos mesos, et poden fer un acomiadament objectiu procedent. O sigui que si et poses malalt, intenta no posar-te malalt en almenys els 2 mesos següents, o podran trencar el teu contracte, sense importar lloc, salari o antiguitat que tinguis.

En aquest cas l’argument trampós per l’explotació es combatre l’absentisme laboral de la gent farta amb la seva feina. De nou amb la intenció de que els ciutadans puguin pensar que mai els afectarà o que si els afecta és culpa seva. Com a resultat, ara els absentistes farts amb l’empresa només faltaràn a la feina 8 dies cada dos mesos ... però a qui estigui malalt de veritat perquè se li allargui la grip una mica la porta clara ... o tingui un esquinç dels que necessiten entre 10 i 15 dies per curar-se, o dones amb nens que també són més propenses a l'absentisme (cada vegada que els fills es posen malalts i necessiten anar al pediatre, etc). Qui hagi escrit aquesta modificació legal ho ha fet amb una ploma penjada dels collons. 

Si ens posem dramatics aquesta serà la carrera profesional de molts:  Malaltia -> Por a l'acomiadament -> Re-incorporació ràpida -> Recaiguda -> Acomiado procedent -> Sense feina mai més per l'edat i l'estigma de l'acomiadament -> Fam -> Delinqüència.

Marx sempre va creure que Anglaterra seria el primer lloc on tindria èxit el comunisme, no li faltaven dades per a això. La reacció per evitar tal cosa va ser el desenvolupament incipient del que es coneixeria més tard com l'Estat del Benestar. Ara que ja no existeix aquesta por és evident cap a on s'encamina de nou el món. Com l'esclavitud està molt mal vista, el treball remunerat serà cada vegada més escàs pel qual esperen que ens barallem com feres sense cor. Ni en la millor distòpia clàssica s'hagués dissenyat un pla millor per a la dominació del Món, mentrestant discutirem per minúcies que ens evitin veure el bosc.

Repassem els punts que afectarien als veïns i veïnes aturats o que busquen una primera feina

El principal argument de la reforma laboral és el 22% de la població activa al carrer sense possibilitat de treballar i la necessitat de crear ocupació. Sota aquesta premissa es pretén igualar per baix, o sigui que si el 22% del la gent està fotuda sense feina .. podem fotre a la resta arrabassant drets laborals, no es poden queixar, ells sí que tenen feina i hi ha gent pitjor.

La realitat és que ningú trobarà feina gracies a aquesta reforma laboral, i si la trobes serà gràcies al fet que un afortunat amb treball sigui acomiadat i et contractin a tu perquè els hi surtis més barata. És molt fort que la gent hagi de donar gràcies per tenir una feina quan és un dret recollit a la tan lloada Constitució. Les empreses no són ONG, als treballadors no se'ls fa fora perquè l'empresa guanya més amb el treballador, així que les gràcies per tenir feina caldrà donar-les quan els empresaris donin les gràcies a tots els treballadors i treballadores per omplir els seus comptes corrents cada dia, i quan demanin perdó per tenir un 23% d'atur, i quan reinverteixin els beneficis en activitats a llarg termini, o quan deixin de defraudar a hisenda, o quan compleixin els convenis que van signar, etc, etc

Repetim, amb la nova reforma laboral NO es crearà nova ocupació, i l'única alternativa és repartir. Tota la resta són brindis al sol o camins a l'esclavitud si no es reparteix bé.

• "La nova normativa preveu que els aturats que formin part de les llistes de l'Inem i estiguin cobrant les prestacions puguin" realitzar serveis d'interès general en benefici de la comunitat a través de convenis amb les administracions públiques ". Gràcies a aquesta escletxa legal, la alcaldessa de Madrid, Ana Botella, podrà tirar d'aturats perquè treballin en biblioteques o altres serveis públics.  Botella havia demanat voluntaris per a aquestes tasques". - Informa la CNT.

Això es esclavitzar a persones, res ens garanteix que no et posaran a fer un treball que vagi completament en contra de la teva formació o les teves capacitats físiques, que a més cobriran llocs de treball que no seran remunerats, eliminant llocs d'ocupació.

• És escandalós que el període de prova s'allargui a un any, durant el qual podràs ser acomiadat immediatament i sense indemnització si l'empresa ho creu oportú, sense importar el salari o lloc acordat, justificació de la baixa, etc.

• Les bonificacions als joves (<30 anys) no incrementaran l'ocupació, sinó que desplaçarà l’atur dels 20-30 anys als 30-40.

• Aquests "beneficis socials" dels menors de 30 anys, desgraven a l'empresa i poden cobrar el teu atur si treballes per a ella. Amb lo que sortirà més a compte per a una empresa contractar a persones que estan cobrant l'atur que a algú que estigui aturat sense prestació (gent a la qual ja se li hagi acabat l'atur, joves sense feina, mestresses de casa que hagin de treballar, famílies pendents de ser embargades).

Però com pretenen així aconseguir que la gent que està asfixiada surti del forat?

• Al mateix temps es buscarà contractar un aturat, menor de 30 anys, que estigui cobrant molt d’atur (un treballador experimentat) abans que contractar a un jove que busqui la seva primera feina o el seu tercer treball i tingui poc atur acumulat. O sigui que ni tan sols servirà per a primers treballs.

La tònica general serà al carrer per "acomiadament objectiu" de l’últim contractat i a explotar a un altre jove recent aturat a base de rebre bonificacions fiscals. A l’hora els joves hauran d’agafar el que sigui abans de perdre l’atur, ja que si no ja no els voldran. Per altra banda qualsevol treball que tingui un bon component 'físic' (magatzem, construcció, fàbriques .. etc) o que requereixin una 'aparença jove', molts caps preferiran acomiadar els seus treballadors de 40-50-60 anys i contractar joves. Que faran aquests treballadors a qui ningú voldrà recontractar? En no treballar els últims anys els hi sortirà una pensió de fam

• També es privatitzarà l’INEM i tot el negoci que l’envolta, incrementat ara per la gran inestabilitat laboral producte de la reforma. Aquesta privatització porta com a extra l’obligació d’acceptar una feina de tres per no perdre l'atur, ofertes gestionades per empreses privades però vinculant el teu subsidi. Les ETTs es posaran en contacte amb tu directament i tens que acceptar les seves ofertes o perds el subsidi. Les ofertes obligatories no estaran lligades als teus interessos ni als interessos del país, sino als interessos de negoci de les ETTS.

• Precarització sense precedents al nou contracte d’aprenent : 426 € / mes, sense atur, sense vacances, sense jornada màxima, sense indemnització, sense festius, sense permisos.

Això es una invitació directa a tots els joves cap el negoci de la droga. Veurem com els nostres pobles es transformen en guetos com els dels Estats Units, on els joves es dediquen al tràfic o directament a no fer res, perquè els hi surt tant a compte no fer res com anar a treballar.

Repassem els punts que més afectarien als veïns i veïnes petites i no tan petites empresàries

Tota mesura que doni llibertat al contractador per actuar en el seu benefici i contra el benefici del treballador és dolenta per al treballador. Com a la nostra societat la majoria som treballadors és dolenta per a la societat. Atès que la gran majoria de les PIMES i petits negocis tenen a aquesta societat com a clients i no són multinacionals exportadores, també són dolentes per a elles perquè es mor el consum intern. I com veurem més endavant també és dolent per a l'economia, en termes generals.

• Resumint, les reformes perjudicaran a les PIMES igual que als treballadors però beneficiarà a les grans empreses exportadores multinacionals.

Lamentablement hi ha molt 'pencaire' que és 'empresari' perquè és propietari d'un bar, un forn, una fontaneria, una empresa de paleta, una botiga de llaminadures ... I clar, com 'empresaris' han de votar a qui els 'defensa'. Així ens va.

Aquest tipus de reformes que permeten un acomiadament ràpid injustificat realment només promouen una vida laboral curtíssima sense esperances de continuïtat a les empreses, el contractat entrarà en una empresa sabent que en el millor dels casos durarà uns 10-15 anys 'de vida útil' abans de ser reemplaçat per un o dos jovenets. I encara que no hauria de ser així, és estrany trobar caps en les empreses que se n’adonin que una rotació alta de treballadors els perjudica.

Per això hem d’unir esforços entre tots. Seria un error pensar que els funcionaris i els treballadors haurien de lluitar entre ells. En tot cas, haurien de recolzar-se mútuament perquè els que tinguin menys drets puguin equiparar-se als que més en tenen, no a l'inrevés. Els petits i mitjans empresaris han d’adonar-se de qui és el responsable de la seva mala situació – els seus clients? Els seus treballadors? I si explotar als seus treballadors realment solucionarà els seus problemes o serà pitjor per a tots plegats a curt, mitjà i llarg termini.

És clar que també podem barallar-nos entre nosaltres com a gossos, mentre els de ben a dalt riuen, aplaudeixen i tiren algun os.

Repassem els punts que més afectarien a l’economia

El primer que s’ha de tenir clar es que tot el procés que envolta a la reforma laboral forma part de l'agenda neoliberal, que provoca la crisi per facilitar canvis polítics que en un període de creixement serien impensables. En plena època de crisi i amb la Llei Laboral anterior, l'atur al País Basc està entorn del 10%  mentres que a les Canàries o Andalusia ronda el 30%. A què es degut això si els dos tenen l’antiga llei laboral?. A què al País Basc hi ha moltíssima més indústria i desenvolupament que a Andalusia o Les Canàries, on es viu del turisme i del xiringuito de platja. No a cap llei laboral.

Segons l’economista Niño Becerra, l'atur a Espanya no baixarà, sinó que hi ha dades que apunten que, després de la crisi, la taxa d'atur estructural serà d'entre el 14% i el 16% - "Quatre lleis escrites en uns quants folis no poden donar la volta a aquest panorama", una reforma laboral orientada a la reducció de costos laborals cava "més profund" la fossa i només deixa una Espanya amb salaris més baixos.

En resum, ¿com afectarà la reforma laboral a l’economia del país? ESPANYA SERÀ  INTERVINGUDA

Les mesures de la nova reforma laboral anunciades pel govern del PP suposen el cop de gràcia final per a l'economia espanyola. Les retallades de despeses i augments d'impostos, units a les polítiques de reducció de rendes adoptades per la reforma de Rajoy, i la incapacitat de sanejar el sistema financer espanyol, van a provocar una contracció econòmica en el període 2012-2013 superior al 6% . Sota aquest escenari augmentarà la prima de risc de manera inexorable, i al final ens hauran de rescatar, igual que a Grècia, Portugal i Irlanda.

TOTS saben que les mesures preses són errònies, tant les del PP ara com les del PSOE abans, també saben que hi ha alternatives, com hem anunciat múltiples vegades des d’Àgora Vilamajor.

Llavors no els importa que Espanya sigui intervinguda com Grècia? Doncs és molt probable que no. De fet, que Espanya sigui intervinguda torna a servir d'excusa per seguir emprenent contrareformes que desprotegeixin més als treballadors, precaritzin més l'ocupació i mal venguin els pocs serveis públics que quedin. La doctrina del xoc de la qual parlava Naomi Klein s'està aplicant a Europa.

L’economista Juan Laborda deia – “Mentre que els autors neoclàssics afirmen que la caiguda dels salaris nominals i reals contribueix a redreçar l'economia cap a la plena ocupació, alguns economistes, els menys, pensem que la flexibilitat de salaris nominals i reals empitjora la situació en reduir la demanda efectiva. Ens trobem davant el que alguns economistes, entre els quals m'incloc, definim com la paradoxa dels costos: cada empresa presa individualment aconseguiria més beneficis si aconseguís baixar els seus costos de producció unitaris, en especial mitjançant una reducció de salaris. Però si totes les empreses aconsegueixen rebaixar els salaris, mentre augmenten els seus marges de beneficis, acabaran venent menys productes, i la renda nacional, vendes i ocupació global disminuiran.”

El mateix deia al 1989 la nostra convidada del mes de gener, Miren Etxezarreta, quan avisava al govern de Solchaga que baixar els salaris per detenir la inflacció ens portaria a la crisi actual.

Està molt de moda presumir entre alguns polítics, sobretot de dretes, de tenir una gran experiència empresarial darrere i que això pot ajudar-los en la seva gestió política. La seva teoria es basa en què si han sabut gestionar una empresa sabran gestionar el país. Bé, pot ser cert sempre i quan comprenguin de forma clara que governar una empresa no és el mateix que governar un país, ni de bon tros. Juan Laborda ho explica molt bé a l’anterior paragraf.

En la nova societat cap a la que ens condueixen el que importa és la producció de l'empresa i no les persones. Els éssers humans formem part de la maquinària, si s'espatlla, doncs fora i a per un altre. Ja ho ha dit el ministre, "si a l’empresari li va bé, doncs al treballador també" però clar, al treballador li va bé, perquè li va millor que a qui han acomiadat.

Aviat s'instauraran més mesures que permetin als grans empresaris controlar la vida dels seus treballadors, qui i quan té fills? Amb qui pot o no casar-se? Quan? i el dret de pernada, perquè "estimada secretària, si no véns a l'hotel, aquí tinc un munt de currículums per triar una altra, i de l'atur no se surt tan fàcil"

Aquest és el món en què estem clarejant.

Resposta dels veïns i veïnes afectades

Com bé diu el nostre convidat d’honor d’aquest mes de març, Antonio Turiel, aquesta no és una crisi cíclica. Aquesta crisi no té final. I ells ho saben. El decreixement ha arribat sense que ningú l'hagi cridat. El més raonable seria decréixer de manera controlada. Però el capitalisme voldrà morir matant, com els dictadors ...

Davant d’això, una vaga d'un dia és quelcom amb el que compten i que no els farà cap mal ni cap pressió. Més aviat al contrari, és un dia de sous de vaguistes que s'estalvien govern i empreses. Una vaga de veritat, indefinida i parant fins i tot serveis mínims és una cosa que sí que podria aturar la reforma laboral.

Amb CCOO i UGT no podem contar, són la vergonya dels treballadors. Més concretament la seva cúpula, ja que molts afiliats de base són honestos i lluitadors. Hi ha altres sindicats com CNT, CGT, Co.Bas (escissió combativa i revolucionària de CCOO) que es parteixen la cara pels drets de tots i tenen una actitud fortament combativa contra els governs pro-capitalistes i els explotadors. Malauradament no tenen el recolzament ciutadà suficient, però tot hi això no deixen de moure’s: Els treballadors d'autobusos i metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han aprovat en assemblea convocar una vaga pels dies 27, 28 i 29 de febrer i 1 de març, coincidint amb el Mobile WorldCongress que organitzarà la capital catalana. La directiva de TMB per la seva part ja ha fet un comunicat en què culpa als seus empleats de voler deixar en mal lloc la ciutat. 

Quan s’ha de fer una vaga llavors, a la nit i els dies festius? i sense muntar molt enrenou, que la gent decent està dormint. O millor, el diumenge?, entre les 4 i les 5 de la tarda? Creieu que aquest congrés del mòbil donarà molts diners a la gent del carrer?

Aquesta vaga és llavors molt important per diversos motius:

1. Per la importància que té en la seva organització les assemblees unitàries de treballadors i l'òrgan de combat dels treballadors i sindicats de classe que es va organitzar durant la tremenda lluita pels dos dies de descans. En aquesta lluita va tenir molta participació el moviment popular de Barcelona, amb diaris, accions públiques i més de tres-cents sabotatges.

2. Perquè ha assenyalant molt bé que el problema són els directius i no els treballadors ni els usuaris, i fins i tot posant sobre la taula la necessitat d'un control obrer i ciutadà dels Transports Metropolitans de Barcelona. Molt important perquè està connectant amb el malestar i les iniciatives veïnals davant el “tarifazo” en el transport públic.

3. Perquè planteja la vaga durant el Mobile World Congress. Aquesta data i aquest congrés és clau per a la burgesia de Barcelona i de Catalunya i un dels seus temes preferits, les fires, essencials per a la seva marca BCN, sobre la qual han abocat multitud de tinta, propaganda, i han mobilitzat a les seves forces vives. Tota la burgesia barcelonina i catalana està centrada en el desenvolupament de congressos mundials que col·loquin Barcelona com a destinació de negocis i turístic. Ja estan atacant en aquest sentit per la molt valenta decisió dels treballadors de Bus i Metro de trencar amb la dinàmica de vagues que no molestin que tant demanen i imposen allà on poden els explotadors.

Per això és important i l'han de guanyar, perquè guanyarem tots. A aquets tipus de protestes li diuen xantatge, fins i tot segrest, però el seu nom real es lluita de classes.

Josep Antoni Duran i Lleida també s’ha sumat a l’atac contra els que protesten, i ha emplaçat al Govern espanyol perquè reguli el dret de vaga – “ El dirigente democristiano considera que la convocatoria de esta huelga va en contra del interés de la ciudad de Barcelona y de Cataluña "porque ha costado mucho conseguir que Barcelona sea la sede del World Mobile Congress"”

I te raó, als barcelonins els ha costat molt el WMC, tant com 90 milions o 60€ per cap, incloent-hi els  nadons. A aquesta suma caldrà anar afegint el que vagin aportant les diferents administracions. I els 3.500 milions que afirmen que aportarà a la ciutat qui se'ls portarà? I si se'n van a un altre lloc l’any vinent de qui serà la culpa? 1 directiu a TMB per cada 4 autobusos? Perdó? ERE de directius a TMB ja.

I aquí és on entra Duran i Lleida amb la seva demanda d’ "Una llei de Vaga equilibrada". Famós per la seva sensibilitat cap als drets socials garantirà personalment que no hi hagi serveis mínims abusius, recolçat per una majoria absoluta del PP.

En definitiva, a Duran el preocupen molt els negocis de Barcelona i els diners que ingressa la ciutat aquests dies, i l’importen ben poc les condicions de treball i el que ingressin els treballadors de l'empresa de transports metropolitans de Barcelona a través de la seva nòmina. Aquesta és la política del partit de la independència Catalana d'aquest gran "país", política d'austeritat, retallades, la política d'acabar amb l'estat del benestar. Polítics que diuen que estimen la cultura Catalana i que Espanya és la que està robant, que han arribat al poder gràcies a això i ara l'únic que volen és acabar amb el seu poble. Que això de que la gent normal tingui drets o els exigeixi és de països no civilitzats.

Ànims als vaguistes de TMB, perquè aquesta banda de porcs que tenim com a casta política no ens la mereixem i com més mal se'ls faci millor per a tots els vaguistes i els ciutadans en general. Tenen por que coses com aquesta serveixin com a exemple i per això grunyen.

A Grecia, la convocatòria de vaga general del PAME, sindicat majoritari grec, pels dies 12,13 i 14 de febrer te un tò bastant diferent al de CCOO i UGT:

“Treballadors, treballadores, aturats, joves. Decidiu anar a la vaga, organitzem manifestacions, mítings, ocupacions, aixecaments als barris populars. El fosc govern del PASOK, ND i Laos amb el primer ministre, la Troika i la UE han decidit la fallida del poble. Ens condemnen a nosaltres i sobretot als nostres fills a treballar i viure tota la seva vida per salvar els guanys d'un grapat d’abellots que viuen de la nostra suor, eliminen tots els drets que ens han lliurat les generacions anteriors amb innumerables sacrificis i sang.

Si cedim, treballarem tot el dia per un salari ridícul, sense seguretat social per a nosaltres i els nostres fills. Els ancians viuran amb pensions de fam. No deixaran res, ni tan sols els subsidis de l'atur que reben una petita part dels desocupats. Legislen un futur de malson per a les generacions presents i futures.

Nosaltres tenim el poder, ara és el moment de sentir-ho. Podem enderrocar-los.”

Canviant el subratllat ens escauria perfectament a Espanya i Catalunya.

  

També és remarcable el comunicat que ha fet la Federació Nacional d'Oficials de la policia grega: 

“Els interessos dels creditors de préstecs usurers i els capitalistes que cobegen la riquesa nacional, no poden en acord amb la Llei posar per sobre de les necessitats bàsiques de la gent corrent els seus propis interessos. D'altra banda, la prioritat de la supervivència dels ciutadans d'una nació, té legitimitat internacional i és una prioritat no només en la política interna sinó de la comunitat internacional. D'altra banda, no som ni nosaltres ni la majoria de la gent comú els que van causar la crisi.”

Tant de bo aquest seny s'encomani entre totes les policies del món.

Continuen - "...Com que, però, ens trobem una vegada més amb que volen continuar amb les mateixes polítiques destructives per a tots nosaltres, ens agradaria afirmar categòricament que sota cap circumstància acceptarem matar als nostres germans." - El que fa pensar que si no han rebut ordres de disparar contra el poble, els queda poc per rebre-les.

En qualsevol cas és una alegria que no hagin aconseguit crear la divisió entre policia i ciutadans perquè aquesta és una guerra contra el poder econòmic .... i perdran. Perquè el poder econòmic en si mateix, no és absolutament res. Fixeu-vos-hi, perquè encara que no ho sembli, porten ja bastant temps perdent. La Història contemplarà aquesta època de despropòsits sense sentit, en què s'ha desterrat la raó a la cova més profunda, i no tindrà cap problema a assenyalar als bojos i culpables, que no son pas els mateixos.

Ens han enfonsat i desterrat a una nova edat fosca de barbàrie i desraó, i sinó vivim en ella és gràcies a la voluntat de les persones que arruïnades, sense feina i sense esperança, conserven dins seu la llum de la raó i de les democràcies en què pensaven i volien viure (perquè és l'únic lloc on sembla que hi ha democracia avui en dia), relacionant-se, parlant i dialogant amb els altres, amb els governs i amb el conjunt de la societat, sense perdre l'enorme valor del que porten dins, encara que els assetgi la desesperança i tinguin motius sobrats des de fa mesos, per no fer-ho.

Però tot té un final. Tard o d'hora s'optarà per la solució fàcil, i no serà un, ni dos, seran milions. Els diners hi son, només cal agafar-los, així com tot el que necessitem per a viure, encara que a nosaltres no ens donin suport governs i organismes internacionals corruptes, ens recolza la Raó, així amb majúscules. Per això cauran des dels seus temples econòmics sense saber ni com, els seus edificis de 100 plantes cremaran fins als fonaments, i encara seguiran sense explicar-se com aquesta massa conformista i estúpida va poder reaccionar així. Cada dia de bogeria, ens acosta un pas més al fi de la bogeria.

El comunicat acaba – “Queden avisats que, com a representants legítims de la policia grega, requerirem que ens siguin emeses ordres d'arrest cap a vostès per una gran quantitat de delictes contemplats per la legislació i d'acord al Codi Penal grec, com la promoció encoberta de l'eliminació o reducció del nostre sistema de govern democràtic i la sobirania nacional, la interferència d'altres béns jurídics essencials del poble grec, etc.”

 

La policía ataca els ciutadans indignats que es manifestaven,

 pacíficament, contra la reforma laboral a Madrid.