Renda 2012: desarma els teus impostos!

Amb els pressupostos generals de l’Estat del 2012 ha sortit a la llum un fet que reflecteix a la perfecció l’essència del capitalisme: l’Estat ha de pagar per satisfer i engreixar el negoci dels bancs i altres especuladors financers, més diners que el que s’ha vist “obligat” a retallar en les diverses partides pressupostàries. La despesa en interessos i amortització de deute serà prop del 25% d’aquests pressupostos, mentre que sanitat, educació i cultura junts, no arriben ni a la meitat d’aquesta despesa.

Per aquest motiu cal fer insubmissió fiscal al deute extern, perquè el 25% dels nostres impostos es destinen a pagar un deute que no ens pertany.

L’any passat,  per reduir el deficit, el govern va aplicar retallades en tots els àmbits socials i particularment en les ajudes a entitats que treballen amb els més desfavorits de la societat. Això va provocar pèrdua de prestacions socials i la paralització completa de projectes. Paral·lelament, l'Estat espanyol tenia una despesa militar de 47 milions d’euros diaris.

Aquest any la situació continua igual en l'aspecte militar (ens gastem 45 milions diaris), però pitjor en temes socials. Una situació agreujada amb la vergonyant execució de milers  de desnonaments i la manca absoluta d'aportacions de les institucions públiques a les entitats socials.

La insubmissió fiscal, es presenta com l’acció conseqüent per demostrar que no pagarem els seus deutes i que no acceptem que se’ns retallin drets, mentre despeses supèrflues i injustes, com és la despesa militar, no es toquin.

Què és la Objecció fiscal a la despesa militar?

La objecció fiscal a la despesa militar és la negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. Tècnicament, consisteix a separar una part de l'impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar i desviar-la cap a un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica.

Fer objecció fiscal a la despesa militar només té avantatges:

Evitem que els nostres diners es destinin a armament, no estem evadint impostos, sinó que desviem els diners que correspondrien a despesa militar a projectes que realment ens interessen i a més no perdem diners, ja que si ens surt una declaració positiva, és a dir, que hem de pagar a hisenda, desviem la part corresponent a projectes socials i si la nostra declaració surt negativa, els diners que hem destinat a projectes socials ens seran retornats junt amb la quantitat que haviem de percebre.

Deriva la part proporcional dels teus impostos destinats a despesa militar a projectes socials que t'interessin de veritat, sigues responsable del que es fa amb els teus diners.

En què consisteix la objecció fiscal? Consideracions prèvies

El declarar-te com objector fiscal passa pel fet de presentar la declaració de renda, no serveix dir no la faig: si treballes per compte d’altri la teva empresa ja paga els impostos per tu directament a l’Estat. Arribat a aquest punt et queda declarar-te com insubmís fiscal en tots els conceptes amb què no estàs d’acord en pagar impostos i reclamar els diners, mitjançant la declaració de renda.

Segueix aquests passos al moment de fer la declaració:

1) Cal fer sempre la declaració de la renda.

2) No és convenient acceptar directament s'esborrany que ens envia Hisenda.
 Perquè pot ser que Hisenda tingui algun error en les dades. És difícil que hagin considerat totes les nostres possibles deduccions, o si ho ha fet, en més d’una ocasió hi ha errors (i solen ser al seu favor).

3) No és convenient deixar-la de fer en el cas de no arribar al mínim establert. Si no arribes al mínim que la llei estableix per fer la declaració, també és important que la facis (o almenys que la calculis), ja que molt probablement et sortirà negativa (t’hauran de tornar diners). Si comproves que et surt a pagar, llavors no cal que la lliuris.

Com fer la nostra declaració de renda amb Objeció Fiscal.

El primer pas és omplir la declaració de renda. Això es pot fer a mà o bé amb el programa PADRE. Els altres mètodes (confirmació de la declaració per telèfon o per Internet) no permeten incloure l'objecció fiscal.


1. Càlcul de la teva declaració:

Declaració feta a mà (impresos de la declaració): Una vegada feta la declaració de renda fins arribar a la quota resultant de l'autoliquidació (casella 741) es posen les retencions de l’IRPF i dels bancs i a continuació  la quantitat de l'objecció fiscal,  fixa (normalment 100 euros) o percentual (4,32 %, vegeu a continuació com es calcula) i es col·loca a qualsevol de les caselles que queden lliures: de la 742 a la 752 . A continuació acabem la declaració calculant la quota resultant.

Declaració feta amb el programa PADRE: (els passos següents permeten fer la declaració amb objecció fiscal des del programa PADRE o bé descarregant les dades des d'internet)

Un cop omplerta la teva declaració amb les dades corresponents, cal anar fins a la casella 752:Retencions a compte en virut de l'article 11 de la directiva 2003/48/CE del Consell.

Cal posar-hi el valor de l'objecció (per exemple, 100 euros). Automàticament el programa PADRE comptabilitzarà aquesta deducció i en el resultat de la teva declaració ja estarà aplicada l'objecció fiscal.

Objecció fiscal amb una quantitat fixa.

Objecció fiscal percentual: el % del que has de pagar equivalent a la despesa militar dels pressupostos

Un cop acabada la declaració, s'imprimeix des del mateix programa PADRE. Aleshores, es va a la casella 752, on hi hem anotat el valor de la nostra objecció, i es ratlla sobre el text explicatiu de la casella i al damunt s'hi anota: Per a objecció fiscal a les despeses militars. Cal tenir en compte que s'ha de fer el mateix procediment en les dues còpies de la declaració que imprimeix el programa PADRE (una còpia per a l'administració i una altra per a l'interessat).


2.  Ingressar la quantitat de l'objecció fiscal (en el cas de l'exemple, els 100 euros) al compte corrent d'alguna entitat de caràcter social, solidària, pacifista, benèfica, de promoció dels drets humans, etc. S'ha d'especificar en el concepte de l’ingrés: Ingrés provinent de l'objecció fiscal 2012 i cal guardar el comprovant que l'entitat bancària ens facilita.


3. Omplir la carta d'objector/a fiscal adreçada al ministre d'Hisenda, que s'adjuntarà a la declaració juntament amb el comprovant d’ingrés a l'entitat escollida. Pots descarregar aquest imprès aquí mateix.


4. Lliurar la declaració a qualsevol delegació d'Hisenda o bé a l'oficina bancària on tinguis compte. En fer-ho, tant en un lloc com a l'altre, segurament et diran que únicament volen els papers de la declaració i cap altre. És llavors quan cal explicar-los que ja ho sabem, però que nosaltres estem fent objecció fiscal (i podem aprofitar per explicar a la persona que ens atén en què consisteix) i que, per tant, volem posar al sobre de la declaració els tres documents: la declaració, la carta d'objectors i el comprovant bancari.


Finalment, us preguem d'omplir el cens d'objector/a fiscal que es troba a la mateixa pàgina web de l'objecció. Aquest cens és purament estadístic i serveix per què el SIOF pugui estudiar l'evolució de l'objecció fiscal a casa nostra.


Si acostumeu a fer la declaració de la renda a través d'una gestoria, els podeu demanar que facin aquesta objecció, hi ha gestores que ja coneixen els passos a seguir, però si no és així, poden posar-se en contacte amb el SIOF al telèfon 933 176 177, ells els explicaran com fer-ho. No penseu que poseu la vostra gestora en cap compromís, el responsable de la declaració de la renda és la persona que la presenta i ningú més, independentment de qui l'hagi calculat.

També podeu dirigir-vos al SIOF per a què us donin suport per calcular la vostra declaració, de forma totalment gratuïta, amb l'única condició que feu objecció fiscal a la despesa militar en la vostra declaració:

C/ Rivadenyera, 6, 10è

08002 Barcelona

Xema Moya, Coordinador del SIOF ens va visitar l'any passat a Cardedeu, en el marc de les xerrades indignades per explicar-nos en què consisteix l'objecció fiscal a la despesa militar:

Com consumir sense consumir-nos

Si no dones suport al cafè no esclavista, a què dones suport?

La majoria dels productes que comprem habitualment, tenen al darrera una cadena d'explotació i d'abús en la seva producció: treball infantil, vulneració dels drets dels treballadors, sobreexplotació del medi ambient,...

En alguns casos aquestes marques han estat denunciades i condemnades a pagar per les seves pràctiques, el que ha fet que les empreses tinguin un canvi d'actitud en els darrers anys, per exemple fent campanyes en favor del medi ambient, finançant projectes d'ajut a la infància o certificant els seus productes amb segells que asseguren que no hi ha hagut explotació infantil o que la producció és ecològica.

A la pràctica, però, aquest canvi d'actitud no convenç a les organitzacions humanitàries, "si les empreses abans tenien acords amb 1.000 subcontractes que explotaven, ara són 850" comenta el Moviment Cultural Cristià. Pels autors de 'El Llibre Negre de les Marques' l'estratègia no es més que un 'rentat de cara'.

La perversitat del sistema de producció no té límits, com assegura Dietrich Garlichs, director de Unicef a Alemanya: "Sí, Ikea financia projectes de Unicef. Però això no significa que no hi hagi nens treballant en la fabricació de productes Ikea".

Per molt que les empreses paguin multes, facin campanyes de "responsabilitat social", o es declarin respectuoses amb el medi ambient, a l'hora de la veritat els problemes derivats del sistema d'explotació, tant a les persones com a  la natura, no acaba. I en el cas de que les corporacions canviessin les seves pràctiques, això no seria suficient, com comenta Urban Jonson, director regional de Unicef per l'est i el sud d'Àfrica: "Encara que Ikea hagués deixat d'utilitzar treball infantil en la seva producció… què canviaria? Jo no li dono les gràcies a un lladre perquè hagi deixat de robar-me".

La solució passaria per expropiar l'entramat empresarial i financer, indemnitzar les víctimes, i presó o inhabilitació dels responsables. Mentrestant, però, tu pots com a mínim no fer-los més forts: 1) practica el boicot i 2) cerca canals alternatius de producció i distribució.

Pensa-t'ho bé. Si compres un pollastre, el cuines, i te'l menges, ets responsable de la seva mort?

Els diners de les corporacions que vulneren els drets humans haurien de servir per indemnitzar les seves víctimes.

Què Consumir per No Consumir Vides Humanes ni la Vida del Planeta.

Productes que has de consumir via comerç just per no participar a l'explotació d'altres éssers humans: Sucre, Cafè, Xocolata, Arròs, Peix, Accessoris, Diamants, Carbó i Cotó.

Marques amb delictes greus o molt greus a països del tercer món: McDonald's, Bayer, Levi's, Ford, Mercedes-Benz,  Walt Disney, Deutsche Bank, Coca Cola, BP, Total-Cepsa-elf. Nestlé, Nescafé, Buitoni, Litoral, Maggi, La cocinera, Findus, Solís, Häagen Dazs,  Viladrau, Golden Grahams,  L'Oréal, Sensodyne, Binaca, Garnier, Cacharel, Lancôme, Armani, Ralph Lauren, Purina, Nike, Adidas, Reebok, Puma, Calvin Klein, Victoria's Secret, Triumph, Chicco, Prenatal, Mattel, Lego, Warner, Amazon, Pfizer, Novartis, Mitsubishi, Nikon, Samsung, Siemens, Nokia , Bosh, Shell, Esso-Mobil, Volvo, Hertz, AXA, Aldi, Kraft, Philadelphia, Ritz, Suchard, Oreo, Kellogg's, Snickers, m&m, Milka, Trident, OldelPaso, Philip Morris, Timotei, Dove, Mimosin, Axe, Rexona, Skip, Knorr, Hellmann's, Calvé, Ligeresa, Tulipán, Lipton, Frigo, Ben & Jerry's, Pringels, Pepsicola, Hugo Boss, Pantene, Ariel, Dash, Fairy, Don Limpio, Chiquita bananas, Ikea, Hacendado-Mercadona.

Multinacionals de roba que practiquen l'explotació infantil especialment a l'India : Tommy Hilfiger, Timberland, H&M, Marks&Spencer, Diesel, Gap, C&A,  Next, Primark, Tesco, Celio, Noel. Marques espanyoles: Inditex (Zara, Massimo Dutti, Stradivarius, Pull and Bear, Bershka, Oysho, Kiddy's Class, Uterqüe), El Corte Inglés, Cortefiel, Mango.

Vulneració dels drets laborals a Catalunya: Roca, Mercadona, Ibis, Planeta, Banc Santander, Abertis, Telefònica-Movistar, Ono, Phillips, La Mallorquina,  Estrella Damm, Sagalés.

Vulneració dels drets laborals a l'Estat espanyol: Pascual, Prisa, The Phone House, Media Markt, Leroy-Merlin, Fnac, Toys'r'us, Dia, Panrico, Carrefour, Erosky, Fagor, La Sirena.

Experimentació amb animals innecessària: Palmolive, Colgate, Profiden, Oral-B, Ajax, Raid, Glassex, PatoWC, Scotch Brite, Listerine, Studio Line, Johnson & Johnson, Schwartzkopf, H&S, Vichy, Nenuco, MaxFactor, Clinique, Biotherm, Gillette, Veet,  Kleenex, Scottex, Huggies, Tampax, Tampones OB, Carefree, Dodot, Post-it, Bic, Benetton, Ray-Ban.

Atemptats contra el medi ambient: Repsol-Campsa-Petronor, Firestone, Endesa, Gas Natural, Iberdrola, Kentucky Fried Chicken, Apple, Microsoft, Nintendo.

Finançament de grups feixistes: Bic, Scottex, Kleenex, Huggies, Barilla, San Miguel, Consum, El Corte Inglés.

Vols saber quins crims s'amaguen darrera d'algunes de les marques més consumides pels teus veïns i veïnes?
Llegeix-te el Llibre Negre de les Marques

Alternatives de cosum

1. Compra les verdures, la llet, els ous i la carn per mitjà d'una cooperativa de consum.
2. Compra via comerç just els productes importats:  Sucre, Cafè, Xocolata, Arròs, Peix, Accessoris, Diamants, Carbó i Cotó.
3. No paguis amb Visa, paga en efectiu.
4. Porta energia a la teva llar per mitjà d'una cooperativa energètica.
5. Gestiona els estalvis per mitjà d'una cooperativa de crèdit.

Desobeeix la campanya "on vas envàs" : Separa les escombreries per materials i no per si és o no un envàs

L'última campanya de comunicació ambiental de l'Agència Catalana de Residus sobre gestió de residus (#envasonvas) està fent parlar molt. Una cançó que s'encomana, una difusió massiva i un missatge que ha descol·locat molts ciutadans acostumats a realitzar la separació en origen dels seus residus pel tipus de material i no per si aquest era o no un envàs. La campanya té una gran repercussió mediàtica  i el web envasonvas.cat ha rebut més de tres milions de visites en les últimes setmanes.

No obstant, tot és un engany per deixar de reciclar i així, empreses envasadores i ajuntaments estalviïn despeses i incrementin beneficis.

La recollida selectiva d'envasos es basa en el fet que els envasadors s'encarreguen de cobrar als consumidors la gestió dels seus residus. Per això, per cada envàs que es posa al mercat paguem un import per contribuir al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits. Per identificar els envasos que tenen 'dret a ser reciclats', s'utilitza el que s'anomena 'punt verd', el símbol de les dues fletxes entrellaçades que podem trobar en envasos com ampolles de begudes, llaunes de cervesa, cartrons de llet o bosses de plàstic. Seguint aquesta lògica, a més gran nombre d'envasos recollits, més alt nivell de reciclatge i més ben invertit està el diner que hem pagat ( nosaltres paguem tant si es recicla l'envàs com si no). Si es reciclen materials per els quals no ens han cobrat, els nivells de reciclatge agmenten pero també els costos, perquè es reciclen materials que no han pagat aquest 'punt verd'. La campanya "envàs on vas" no busca augmentar la quantitat de materials reciclats, sinó reduir els costos de la gestió d'aquests materials per augmentar els beneficis empresarials, encara que sigui a costa d'excloure materials reciclables. És a dir, les empreses que gaudeixen de la concessió del reciclatge no tornen els diners que ja ens han cobrat quan hem comprat productes envasats, encara que aquests finalment no es reciclin, però tampoc volen fer-se càrrec del material pel qual no ens han cobrat als consumidors. L'únic que volen es fer el màxim de negoci, cobrar-nos el reciclatje dels envasos encara que després no ho portem a reciclar i no reclicar el material que els compradors no hem pagat per reciclar.

Les institutcions, Ajuntaments i Generalitat cedeixen al xantatge del lobby de les empreses envasadores ( Ecoembes i Ecovidrio) i cobreixen els costos d'aquells materials per els quals les empreses recicladores no ens han cobrat. D'aquí ve l'actual campanya per a què els deixis de reciclar, perquè ni els uns ni els altres es volen fer càrrec del seu reciclatge.

Llavors, els objectius de la campanya "envàs on vas" són:

1. Que no reciclis. Molt material reciclable com plàstics o vidres acabarà a rebuig pel fet de no ser envasos. Bé perquè et diuen a la campanya que no es reciclable, quan es mentida, o bé perquè a la pràctica la gent no hi anirà a la deixalleria tants cops com baixa les escombreries a la porta de casa seva. 
2. Estalviar transport. En comptes de fer una recollida per carrers, ets tú qui portes part de les escombreries a la deixalleria.
3. Estalviar mà d'obra. És la tónica habitual d'eliminar empleats fent treballar al client sense abaratir el producte. Així augmenta la plusvàlua de l'empresari en qüestió. Això ja ho fan a supermercats, benzineres, bancs, videoclubs o peatges. Visita sempre cooperatives i establiments on reparteixin els beneficis amb els seus empleats.
4. Fer propaganda de l'usar i llençar. Una pràctica que consumeix el planeta per enriquir determinades persones.
5. Responsabilitzar-te dels problemes medi-ambientals. La culpa no és d'unes polítiques econòmiques absolutament agressives amb el medi ambient. La culpa no és d'un model, el del capitalisme desarrollista, que no pot fer altre cosa que créixer. La culpa és teva que no recicles prou bé.
6. Mantenir-te ocupat. Mentre et bombardegen constantment amb la seva publicitat, mentre intentes organitzar-te per poder reciclar tot plegat, no t'organitzes per defensar la sanitat pública, l'educació pública o per cercar alternatives a aquest model econòmic i de consum energètic inviables.

Potser el més pervers de tot plegat es que després de que el ciutadà més compromés separi el vidre i el plàstic per ser o no envàs, agafi el cotxe augmentant la polució i gastant combustibles fòssils per portar la regadora i el cendrer a la deixalleria, al final, tots acaben al mateix lloc, doncs no hi ha una planta de reciclatge per a vidre envàs i vidre no envàs, ni tampoc una planta de recilcatge per a plàstic envàs i plàstic no envàs.

També és bastant descoratjador que vulguin fer pasar la campanya "envàs on vas" com una campanya d'envasos retornables. Quan els envasos són retornables, s'abonen uns diners al consumidor en retornar l'envàs amb l'objectiu de que el 100% dels envasos es reciclin o es reutilitzin. Però en cap cas això ha d'afectar el reciclatge de la resta de vidres o plàstics, o impedir que siguin abocats al seu contenidor habitual.

Que haig de fer ?

1. Separa les teves escombraries pel material (plàstic, vidre, cartró, orgànic) no per si són envasos o no.
2. Reutilitza els envasos i evita consumir envasos d'un sol ús. Compra a granel.
3. Digues NO a la cultura d'usar i llençar.

14N, movilitzacions a Barcelona, Vallès oriental i Baix Montseny amb motiu de la Vaga General

Aquest dimecres 14 de novembre cal aixecar-se ben d'hora, donç hi ha més de 200 movilitzacions arreu de Catalunya amb motiu de la Vaga General i de Consum.

Columnes, actes i manifestacions a Barcelona :


Mostra 14N Vaga General en un mapa més gran

Convocatories al vallès oriental i el Baix montseny, la més propera a Cardedeu.

Per una altra part el PPSOECiU vol infringir la por entre les treballadores a quedar-se a l'atur per a què no acudeixin a la vaga. En canvi les treballadores tenim uns drets que cal que excercim per mantenir-los. Coneix els teus drets a fer vaga i informa les teves amistats.

Si hi ha companyes que finalment no van a la vaga, no les facis treballar, deixa-t'ho tot preparat el dia abans i no consumeixis el dia de la vaga.

Més explicacions al cartell adjunt, mira-te'l i difon-lo.

Altres excuses induides per paralitzar als teus companys, familiars i a tu mateix.

Que no et venci la por.

Desobediència Civil a Vilamajor

Al programa Salvados del diumenge 28 del 10 de 2012, a la Sexta, s'exposava la necessitat imperant de practicar la desobediència civil, donada la situació d'espoliació i ofegament en què la gent del carrer ens veiem abocats.

Des d'Àgora Vilamajor participem i promovem múltiples iniciatives de desobediència civil, primer per convicció : Donat que no ens deixen participar a la presa de decisions, l'única alternativa que ens queda és no col.laborar. I segón per necessitat, si no volem arribar a un punt de "no retorn" tots ho hauriem de fer, sense excuses:

Campanya per no cooperar amb empreses corruptores i trobar vies de consum alternatiu.

Campanya per separar les escombreries per materials independentment de si són envasos o no.

Campanya de no pagar l'augment de la tarifa de l'aigua que acompanya la seva privatització.

Campanya d'evitar desnonaments i que el banc no es quedi amb la casa de la gent. En cas de desnonament o de perill de desnonament posa't en contacte amb nosaltres.

Campanya de no pagar l'euro extra per recepta.

Campanya "no vull pagar" i deixar de pagar els peatges.

Campanya d'objecció fiscal a la despesa militar a la declaració de la renda. 

Inscriu-te a la llista de correu per trobar solucions col.lectives:

Adreça electrònica:

Visita aquest grup

Programa de Salvados 

sobre la Desobediència Civil

Sant Antoni de Vilamajor es declara territori català lliure i sobirà

El passat ple municipal del 27 de setembre, Sant Antoni de Vilamajor, iniciant el camí cap a la independència, es va declarar territori català lliure i sobirà, després d’aprovar una moció conjunta dels grups municipals SI, CiU i ERC-REagrupament. La moció es va aprovar amb els vots a favor dels grupos anteriors a més dels de PUSA i AIV. El regidor del PSC no estava present i el del PP, Felipe Garrido, va votar en contra. 

Podeu veure com va transcórrer la presentació i aprovació de la moció:

En aquesta línia, també es va aprovar a l’anterior ple municipal, el 26 de juliol, la moció en què es declarava el rei Juan Carlos I de Borbón persona non grata a Sant Antoni de Vilamajor. Aquesta moció es va presentar per SI, i es va aprovar amb els seus vots, el de ERC-Reagrupament, l’abstenció de PUSA, CiU i AIV, i el vot en contra del regidor del PP. En aquella ocasió el context polític era un altre, i al grup municipal de CiU no li va interessar votar-ne a favor.

L’aprovació de la moció per la declaració de Sant Antoni municipi independent ha provocat que el regidor del PP es fes trànsfuga, abandonant les files del PP, però en cap cas dimitint com a regidor d’Esports i abandonant el sou de 12.000 euros l’any per treballar mitja jornada. Segons diversres fonts, la direcció comarcal del PP va demanar al senyor Garrido que presentés la seva dimissió a l'equip de govern de l'Ajuntament si s'aprobava la declaració de Sant Antoni municipi independent, no obstant, es va decantar per no perdre la seva poltrona. El regidor trànsfuga, ha declarat que abandona el PP per la negativa de Rajoy a negociar el pacte fiscal. Sorprèn que el sr. Garrido faci ara aquestes declaracions quan al ple municipal del 24 de novembre de 2011, el grup municipal de CiU va presentar una moció de recolzament al pacte fiscal, i ell va votar-ne en contra.

Per la seva part, CiU a més d'un partit nacionalista és un partit conservador, i com a partit conservador la seva màxima es "Business As Usual", pel qual és contrari a qualsevol canvi sobretot en aspectes que puguin afectar a la economia, especialment a la de les 200 families que defensa el sr. Millet. Pesarà ara més el seu nacionalisme que el seu "Business As Usual"? Com ja vam veure, al juliol, a la votació respecte el rei Juan Carlos, va ser que no. 

Aigües Ter-Llobregat, per facilitar la seva privatització, ens apuja les tarifes un 70% a partir de l’1 de novembre

La gestió d’un bé comú tan imprescindible com és l’aigua es troba majoritàriament en mans públiques arreu del món. A Catalunya però, la gestió del 80% dels serveis d’aigua als municipis ja està en mans de la multinacional francesa SUEZ a través de la seves filials AGBAR i SOREA. Ara és el torn de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATL), que brinda servei en alta (des de les fonts d’aigua fins als dipòsits municipals) a gairebé 5 milions de catalans i catalanes i que es troba en procés de privatització.

Es privatitza un servei públic bàsic a preu de ganga als socis de CiU i el procés suposarà que la factura de l'aigua es dispari. De moment, el consell d'administració d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) va aprovar un increment del 70% en el cànon del preu de l'aigua que subministra als ajuntaments i altres companyies de distribució, aquest increment es va notificar als ajuntaments i companyies afectats el passat mes d’agost, i serà efectiu a partir de l’1 de novembre. La repercussió que la pujada tindrà en el rebut del consumidor final dependrà dels recursos hídrics propis que cada territori pugui aportar per equilibrar la despesa, però calculen que sobrepassarà el 30%.

El procés de licitació de l’explotació de Ter-Llobregat ja té 2 candidatures: Agbar i Acciona, que han presentat ofertes per valor de 1.000 milions d'euros (mentre que el valor de l’empresa era de 1.400 M€, 950M amb la taxació a la baixa del govern de CiU per fer efectiva la venda als seus socis) per fer-se amb la gestió de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) durant els propers 50 anys, tota una hipoteca democràtica que els ciutadans no hem autoritzat. Durant el mes de novembre el govern farà la seva proposta d'adjudicació, un procés en el qual les empreses interessades poden presentar al·legacions, amb l'objectiu que durant la primera quinzena de desembre se signi l'acord i l'any 2013 s'iniciï ja amb la nova gestió.

Aquestes son les families, vinculades a CiU, al PP, i al PSC, que tindràn el control de l'aigua quan pasi a mans privades.

La privatització d’ATLL no té justificació econòmica, al contrari, es preveu un augment del cost de l’aigua (ja anunciat), sense suposar el manteniment dels llocs de treball ni un millor servei per les veïnes. Com a tall d’exemple, la companyia Aigües de Barcelona (AGBAR), de la qual el seu accionista majoritari és la multinacional francesa SUEZ, durant el 2010 va acomiadar 194 treballadors mentre repartia 90 milions d’euros en dividends, tot i gestionar la ciutat de Barcelona sense concessió (però això ja és un altre tema).

La Plataforma Aigua és vida, ha presentat al·legacions a l’avantprojecte d’explotació de la gestió de la Xarxa d’Abastament d’Aigua en Alta Ter-Llobregat . També ha posat a disposició dels ens locals un model de full d’al·legacions per a què els presentin al Departament de Territori i Sostenibilitat, responsable d’aquesta mesura de privatització de l’aigua.

Els plens de 26 municipis que representen 1.218.892 d’habitants han manifestat la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés.

Pel que fa Vilamajor, L'Ajuntament de Sant Pere, en un comunicat a través del web municipal , anuncia que ha presentat al·legacions contra l’acord ja que considera que el procediment administratiu és nul ja que l'empresa no ha facilitat al consistori l'expedient complet i necessari al·legant que era agost i no tenien personal. Així mateix, l'Ajuntament també ha reclamat que un increment tant desmesurat per eixugar el deute d'ATLL no s'hauria d'aplicar en un sol any sinó que hauria de ser plurianual (10 anys).

L’Ajuntament de Sant Antoni, tot i no haver-ho publicat de manera oficial, asseguren des de l'equip de govern que des del dia 19 de setembre s'han adherit a un grup de municipis del Vallès afectats per la mesura d'ATLL, per tal d'aturar les noves tarifes abusives.

Però el problema va més enllà de l'augment de les tarifes, encara que ja de per sí seria un motiu de protesta, el que és realment preocupant és que es vulgui privatitzar un bé comú i indispensable com és l'aigua, per tal que uns pocs en facin negoci a costa de les ciutadanes, i en aquest sentit cap dels 2 municipis s'ha pronunciat.

I nosaltres, què podem fer? 

• Signar la ILP Europea contra la privatització del cile de l'aigua:

La gestió de l'aigua, com la de molts altres serveis, ha de ser pública, els beneficis que pugui generar han de ser reinvertits per millorar el servei i no traduïr-se en dividends per uns quants inversors o directius. Està a les teves mans evitar la privatització del cicle de l'aigua, signa la Iniciativa Ciutadana Europea (una Iniciativa Legislativa Popular – ILP), promoguda per la Plataforma Aigua és Vida i d'altres entitats d'arreu d'Europa,  perquè el Parlament Europeu deixi l’aigua fora de les lleis del mercat. Signa la petició europea clicant aquí.

• Practica la desobediència civil:

Contra les tarifes abusives de l'aigua, que acabaran repercutint en l'enriquiment d'uns pocs i no en un millor servei per totes, l'acció legítima que hem d'emprendre les ciutadanes és la desobediència civil, és a dir, no pagar l'augment del preu de la factura. Aquesta acció d'insubmissió en relació al pagament de la factura de l'aigua ja s'ha portat a terme en molts indrets, l'exemple més proper és "la guerra de l'aigua" a Barcelona, quan l'any 1992 es van incrementar les taxes a la factura de l'aigua corrent. Aquesta guerra va implicar a 196 associacions de veïns i va aplegar a 80.000 famílies, 8.000 de les quals va portar a terme la insubmissió fiscal, és a dir, que no pagaven l'increment del rebut a la companyia, ingressant la quantitat equivalent del que deixaven de pagar a les associacions de veïns. Finalment el rebut es va modificar i es va promulgar una nova llei de l'aigua, entre el 2000 i el 2002. Malhauradament les famílies van haver d'abonar part de l'import pendent, però l'important és que van aconseguir el seu objectiu.

• Insta als teus regidors a què el teu municipi deixi de pagar l'increment de la tarifa i s'autogestioni l'aigua:

L'increment de la tarifa de l'aigua d'ATLL ens afecta a totes com a ciutadanes, però s'aplica directament als ajuntaments, i són aquests, els que apliquen l'augment de la tarifa de l'aigua als veïns i veïnes en funció dels seus propis recursos d'aigua. Hi ha municipis, però, que s'han negat a pagar la pujada de preus d'ATLL i alguns, com Vilalba Sasserra,  fins i tot han decidit autogestionar-se l'aigua. Demana als teus regidors que el teu municipi deixi de pagar l'increment de la tarifa i s'autogestioni l'aigua, com a Vilalba Sasserra.

El camí és llarg, però la clau de la lluita és la persistència i tenir un objectiu clar: no volem que l'aigua esdevingui una mercaderia, no a la privatització!

Manifest: l’aigua és vida, no una mercaderia!

El Govern de la Generalitat, amb el suport i complicitat dels grans poders econòmics catalans, està posant a l’ordre del dia la privatització de bona part del sistema públic de gestió del cicle integral de l’aigua i dels seus serveis associats, amb l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al capdavant. El govern ha engegat una campanya de descrèdit d’aquestes institucions, degut al gran deute que arrosseguen. Un deute generat sota els successius governs de la Generalitat, que des de l’any 2000 no han estat capaços d’abordar les decisions polítiques i financeres adequades i necessàries per aturar primer i disminuir després l’escalada d’aquest deute.

La responsabilitat de la prestació d’aquests serveis públics per la seva naturalesa de bàsics i fonamentals correspon exclusivament a les institucions públiques. La llei permet que empreses privades i mixtes gestionin sota concessió pública determinats serveis, però òbviament, la gestió realitzada per una empresa privada tindrà com a primera prioritat l’obtenció de beneficis, mentre que a l’empresa pública es reinvertiran en la millora del servei. Aquesta prioritat en l’obtenció de beneficis va en detriment de la qualitat del servei i de les prioritats socials, laborals i mediambientals (l’empresa privada Aigües de Barcelona, amb 160 M€ de beneficis, ha acomiadat 194 treballadors, alhora que incrementava les retribucions de la direcció un 30%).

No és cert el discurs de que l’opció de privatització de serveis sigui una via per eixugar els deutes: a les empreses privades només els interessen els “caramels”, aquelles empreses que garanteixen beneficis, com ATLL, i no estan, en absolut, disposades a fer-se càrrec dels deutes acumulats, ni tan sols d’una part. Si duen a terme aquestes privatitzacions la ciutadania passarà a pagar, a més del cost del servei i el deute, el benefici empresarial del sector privat (Aigües de Barcelona, després d’augmentar la tarifa més d’un 8.5% l’any 2009, va repartir 90M€ de dividends entre els seus accionistes l’exercici del 2010,). La fragmentació del cicle integral de l’aigua que proposen amb la concessió d’ATLL agreujarà no només la situació de les institucions públiques sinó que afectarà a la qualitat del servei prestat a la ciutadania, i també a la qualitat ambiental de les masses d’aigua, comprometent el nostre futur i disminuint les possibilitats d’adaptació al canvi climàtic.

ATLL subministra aigua a més de 4.5 milions de ciutadans i és l’encarregada de garantir la garantia d’abastament a gran part del país. ATLL, amb una eficiència del 95%, té un molt bon funcionament, una bona viabilitat econòmica i presta un bon servei. Per què, doncs, s’hauria de privatitzar?

L’aigua és vida. La gestió de l’aigua ha de ser pública, i la participació ciutadana, la transparència i el control social han de ser els eixos vertebradors d’aquests serveis públics.

Finançament de CiU amb els diners dels peatges. El cas Abertis

CiU, La Caixa, Abertis, el cas Millet, Artur Màs, Miquel Roca, finançament il.legal de CiU, tràfic d'influencies... Els diners dels peatges que sangren a tots els catalans van a parar a les butxaques dels homes de CiU i a les arques del partit. 

Clicka la imatge per agrandir

Perquè ho permetem tot això?

Més a El cas Ferrovial.

CiU rebia diners dels peatges per mitjà del cas Palau

Ferrovial-Abertis és la concessionària de l'autopista Terrassa-Manresa i finançava Convergència per mitjà del que es coneix com a cas Millet. És a dir, potser el més greu del cas Millet no és que aquest corrupte de CiU robés diners per finançar el partit polític, sinó que aquets diners els feia arribar Ferrovial, de forma que els diners dels peatges arribéssin finalment a les arques de Convergència i els seus homes.

Estaria bé saber el paper de la Caixa en tot aquest entramant donç la Caixa està ficada als assumptes de ferrovial fins al fons. En qualsevol cas ja tens un motiu més per fer un #novullpagar als peatges, o deixar una propina, si ets un fan de CiU.

pagar un euro per recepta ? #quesejodan ellos!

Una vegada el manantial de l'especulació urbanística es va assecar, els especuladors d'aquí i de fora habien de trobar una nova font d'on xuclar diners. Dins d'aquest panorama, la por de la població a caure malalta o fins i tot la por a la propia mort era una llaminadura irresistible per aquests vampirs socials, encara que comportés el patiment i la mort dels seus veïns i veïnes, de la gent del seu país amb la que celebra les victories esportives o les festes majors. Amb aquesta fita d'explotar la por a la malaltia, van moure el seu capital especulador cap a les mútues i assegurances de salut, i van utilitzar el seu poder fàctic per desmantellar tot el sistema de sanitat pública gratuïta, universal i de més o menys qualitat, però més fiable que la que proporcionen les agències d'assegurances.

Dins d'aquest procés de desmantellament de la competència pública al gran botí de les mútues i assegurances de salut, han aprofitat per arreplegar tot el que han pogut, desfer-se del que els feia nosa i quedar-se el que fós oportunitat de negoci. Un d'aquests efectes col·laterals és la recaptació de l'euro per recepta, plena de matissos i incongruències que la fan encara més infame.

Però si aturar el desmantellament de la sanitat pública i enfonsar el seu negoci pervers potser ho veus massa gran per a tu sol, si que està a les teves mans negar-te a pagar l'euro per recepta.

És molt fàcil, clica sobre la seguent imatge i sabràs com fer-ho avui mateix, i convidar així a amics i coneguts a què tampoc paguin:

Renda 2011: desarma els teus impostos!

La gestió de la crisi que porten a terme els governs actuals, està portant a què serveis bàsics com l'educació i la sanitat es vegin retallats, aquells drets que havia costat tants anys i lluites d'aconseguir s'estan convertint poc a poc en un privilegi i la nostra qualitat de vida està empitjorant dia a dia. No obstant el govern central, es permet invertir una part important dels minvats pressupostos públics en despesa militar i en armament, una despesa que no beneficia ningú, sino que contràriament serveix per reprimir els pobles i fer mal  o fins i tot acabar amb la vida de moltes persones.

Només en una hora els estats es gasten 127 milions d'euros en els exèrcits, només en una hora 1.800 nens i nenes moren en els països del Tercer Món.

Contra aquesta injustícia i falta de responsabilitat del govern envers el poble, nosaltres tenim el poder de decidir sobre els nostres impostos, fent que no es destinin a pagar un armament innecessari i immoral practicant la objecció fiscal en la despesa militar a través de la nostra declaració de la renda.


Què és la Objecció fiscal a la despesa militar?

La objecció fiscal a la despesa militar és la negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. Tècnicament, consisteix a separar una part de l'impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar i desviar-la cap a un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica.

Fer objecció fiscal a la despesa militar només té avantatges:
Evitem que els nostres diners es destinin a armament, no estem evadint impostos, sinó que desviem els diners que correspondrien a despesa militar a projectes que realment ens interessen i a més no perdem diners, ja que si ens surt una declaració positiva, és a dir, que hem de pagar a hisenda, desviem la part corresponent a projectes socials i si la nostra declaració surt negativa, els diners que hem destinat a projectes socials ens seran retornats junt amb la quantitat que haviem de percebre.

Aquesta campanya de la renda és la nostra oportunitat per evitar que els nostres impostos es derivin a despesa militar que no beneficia ningú. Deriva la part proporcional dels teus impostos destinats a projectes socials que t'interessin de veritat, sigues responsable del que es fa amb els teus diners. 

En aquest video del Servei d'Informació de la Objecció Fiscal a la despesa militar (SIOF) podeu veure una explicació clara i amena sobre què és i en què consisteix la objecció fiscal en la despesa militar:

Com es pot fer objecció fiscal a la despesa militar? Algunes recomanacions prèvies:

Fer objecció fiscal a la teva declaració de la renda és molt fàcil, només has de seguir els passos que trobaràs a sota.

El primer pas per portar a terme la objecció fiscal és omplir la declaració de renda. Això es pot fer a mà o bé amb el programa PADRE. Els altres mètodes (confirmació de la declaració per telèfon o per Internet) no permeten incloure l'objecció fiscal.

Segons el SIOF, és recomanable no acceptar el borrador de la declaració de la renda tal qual, i tampoc deixar de fer la declaració de la renda si no arribem al mínim. En el primer cas és recomanable fer la declaració perquè, segons el SIOF, és habitual que l'Agència Tributaria faci un càlcul erroni en les retribucions que hem percebut, la majoria de cops en favor seu. En el segon cas, és recomanable fer la declaració de la renda tot i no estar obligats, ja que molt probablement aquesta resultarà negativa (ens retornaran diners), i si no resulta així després d'haver-la calculat, no tenim cap obligació de presentar-la.


Instruccions per fer objecció fiscal a la despesa militar en la teva declaració:


1. Càlcul de la teva declaració:

Declaració feta a mà (impresos de la declaració): Una vegada feta la declaració de renda fins arribar a la quota resultant de l'autoliquidació (casella 741) es posen les retencions de l’IRPF i dels bancs i a continuació  la quantitat de l'objecció fiscal,  fixa (normalment 100 euros) o percentual (4,75 %, vegeu a continuació com es calcula) i es col·loca a qualsevol de les caselles que queden lliures: de la 742 a la 752 . A continuació acabem la declaració calculant la quota resultant.



Declaració feta amb el programa PADRE: (els passos següents permeten fer la declaració amb objecció fiscal des del programa PADRE o bé descarregant les dades des d'internet)

Un cop omplerta la teva declaració amb les dades corresponents, cal anar fins a la casella 752: Retencions a compte en virut de l'article 11 de la directiva 2003/48/CE del Consell.

Cal posar-hi el valor de l'objecció (per exemple, 100 euros). Automàticament el programa PADRE comptabilitzarà aquesta deducció i en el resultat de la teva declaració ja estarà aplicada l'objecció fiscal.

Un cop acabada la declaració, s'imprimeix des del mateix programa PADRE. Aleshores, es va a la casella 752, on hi hem anotat el valor de la nostra objecció, i es ratlla sobre el text explicatiu de la casella i al damunt s'hi anota: Per a objecció fiscal a les despeses militars. Cal tenir en compte que s'ha de fer el mateix procediment en les dues còpies de la declaració que imprimeix el programa PADRE (una còpia per a l'administració i una altra per a l'interessat).

2.  Ingressar la quantitat de l'objecció fiscal (en el cas de l'exemple, els 100 euros) al compte corrent d'alguna entitat de caràcter social, solidària, pacifista, benèfica, de promoció dels drets humans, etc. S'ha d'especificar en el concepte de l’ingrés: Ingrés provinent de l'objecció fiscal 2011 i cal guardar el comprovant que l'entitat bancària ens facilita.

3. Omplir la carta d'objector/a fiscal adreçada al ministre d'Hisenda, que s'adjuntarà a la declaració juntament amb el comprovant d’ingrés a l'entitat escollida. Pots descarregar aquest imprès de la pàgina de l'objecció fiscal.

4. Lliurar la declaració a qualsevol delegació d'Hisenda o bé a l'oficina bancària on tinguis compte. En fer-ho, tant en un lloc com a l'altre, segurament et diran que únicament volen els papers de la declaració i cap altre. És llavors quan cal explicar-los que ja ho sabem, però que nosaltres estem fent objecció fiscal (i podem aprofitar per explicar a la persona que ens atén en què consisteix) i que, per tant, volem posar al sobre de la declaració els tres documents: la declaració, la carta d'objectors i el comprovant bancari.

Finalment, us preguem d'omplir el cens d'objector/a fiscal que es troba a la mateixa pàgina web de l'objecció. Aquest cens és purament estadístic i serveix per què el SIOF pugui estudiar l'evolució de l'objecció fiscal a casa nostra.


Si acostumeu a fer la declaració de la renda a través d'una gestoria, els podeu demanar que facin aquesta objecció, hi ha gestores que ja coneixen els passos a seguir, però si no és així, poden posar-se en contacte amb el SIOF al telèfon 933 176 177, ells els explicaran com fer-ho. No penseu que poseu la vostra gestora en cap compromís, el responsable de la declaració de la renda és la persona que la presenta i ningú més, independentment de qui l'hagi calculat.

També podeu dirigir-vos al SIOF per a què us donin suport per calcular la vostra declaració, de forma totalment gratuïta, amb l'única condició que feu objecció fiscal a la despesa militar en la vostra declaració:

C/ Rivadenyera, 6, 10è

08002 Barcelona

Si vols més informació sobre la objecció fiscal a la despesa militar en la teva declaració, entra al web del SIOF: www.objecciofiscal.org

29-M Vaga General i de consum, els teus drets

El teu dret a Vaga

Fer Vaga és un dret fonamental dels ciutadans, com a tal està protegit per la llei, si un empresari coacciona un treballador per no fer vaga està cometent un delicte molt greu i ha de ser denunciat. Si et sents coaccionat posa't en contacte amb un sindicat o secció sindical i denuncia-ho.

Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.
TÍTULO XV. DE LOS DELITOS CONTRA LOS DERECHOS DE LOS TRABAJADORES.
Artículo 315.

Serán castigados con las penas de prisión de seis meses a tres años y multa de seis a doce meses los que mediante engaño o abuso de situación de necesidad, impidieren o limitaren el ejercicio de la libertad sindical o el derecho de huelga.
Si las conductas reseñadas en el apartado anterior se llevaren a cabo con fuerza, violencia o intimidación se impondrán las penas superiores en grado.


Denuncia la teva empresa si t'extorsiona. Consulta la llista d'empreses extorsionadores

Si els teus caps et pregunten si faras Vaga no cal que responguis, és una decisió que pots prendre el mateix dia de la Vaga. També pots dir que no faràs Vaga i després fer-ne inclús denunciar al teu cap per preguntar-ho amb antelació.

La vaga no pot ser motiu d'acomiadament,que seria nul i implicaria la readmissió de l'empleat, ni de cap altre tipus de sancions al treballador que la segueixi. Així mateix, l'empresari no podrà computar el dia de l'aturada general com una falta d'assistència per argumentar l'acomiadament d'un treballador per causes objectives.

Si et toca fer guàrdia el dia de la vaga, no l'has de fer, els dies de Vaga no has de fer cap tipus de feina. L'objectiu de la Vaga és l'absència del nostre treball. Pots apagar el teu portàtil i mòbil d'empresa.

Les hores que no hagis treballat durant la jornada de Vaga no les has de recuperar.

L'empresa no pot impedir ni coaccionar l'acció de piquets informatius.

És dificil dir si la Vaga servirà realment per aconseguir frenar la reforma laboral, però tots els drets laborals que temin ara no han estat mai regalats. Des del segle XIX qualsevol millora laboral ha estat arrencada a base de movilitzacions.

També hi ha raons per a no fer Vaga, consulta-les aquí.

El 29M si no treballes, tampoc consumeixis.

Sabies que el seguiment de la Vaga es medeix pel consum de llum o telèfon? Té sentit fer Vaga i fer treballar els demés?

En una societat industrial la Vaga general és la millor mesura de pressió, però ens trobem en una societat post-industrial on l'economia ja no és principalment productiva, si no que està basada en el consum i l'especulació. En aquest context no te sentit fer vaga i seguir consumint.

Pancarta per movilitzar a la vaga de treball i consum a l'entrada de Llinars del Vallès

Pancarta a l'estació de tren de Llinars

Imagina un dia de Vaga general i de consum, de parada absoluta. Sense compra d'aliments, premsa, tabac, sense ús del transport privat ni col·lectiu, sense moviments bancaris, sense trucades, sense gestions amb l'administració. Bancs, centres comercials, supermercats, gasolineres, comerços, centres d'atenció al client, tots ells sense clientela.

Si alguna treballadora no segueix la vaga per por a ser despedida o perquè li agrada ser explotada, estarà de braços creuats.

Apaga el mòbil, internet i el televisor. No encenguis el llum, no cuinis, no obris les aixetes. Pasa el dia al carrer i participa a les múltiples movilitzacions! Hi ha més de 18 movilitzacions convocades només a la ciutat de Barcelona.

Seràs capaç de fer-ho?

La banca sempre guanya, felicitats especuladors! condolències poble.

Independentment dels resultats de les eleccions d'avui, tots sabem qui és el veritable guanyador: la banca.

Per això hi ha qui s'ha confós i ha anat a votar directament al banc:

A Itàlia i a Grècia, la banca internacional, a través del seu lobby el Banc Central Europeu han posat els seus tècnics a governar tots 2 països per assegurar el màxim de beneficis i el sotmetiment total del poble als seus interessos.

A Espanya a partir del 20N es prendrà el mateix camí.

A Itàlia l'agent o tecnòcrata posat pels bancs al poder, Mario Monti, va ser assessor de Goldman Sachs, mentre que el tecnòcrata posat a Grècia, Papademos, va ser vicepresident del BCE. Resulta com a mínim curiós que s'ocupin de solucionar els problemes els mateixos que els varen crear.

Alemanya ja ha deixat veure el seu candidat pel cas espanyol, Merkel ha dit a Rajoy qui vol com a Ministre d'Economia: González Páramo. Amb un perfil similar als tecnòcrates grec i italià, també ha format part del Comitè Executiu del BCE.

Tant Monti com Papademos són membres oficials de la Trilateral, i Monti és a més membre oficial del Club Bilderberg.

El 1970, Zbigniew Brzezinski, Primer President i Cofundador de la Trilateral, així como membre Bilderberg va publicar sobre l'Era de la Tecnocrècia:
“Gradualment anirà apareixent una societat més controlada i dirigida. Aquest tipus de societat estarà dominada per una èlit que reclamarà el poder polític al·legant un coneixement i experiència tècnica i científica superior. Al no ser obstaculitzats pels valors tradicionals liberals dels que aquesta èlit mancarà, no dubtaran en aconseguir les seves finalitats polítiques usant les últimes tècniques d'influència en l'opinió pública així com mantenint la societat sota extrem control i vigilància.”(Between the Two Ages)


A aquest article de Vicenç Navarro  s'explica com Grècia i Espanya no es recuperaran de la crisis perquè als bancs no els hi interessa.

Què en penseu? quina sortida hi veieu?