Com consumir sense consumir-nos

Si no dones suport al cafè no esclavista, a què dones suport?

La majoria dels productes que comprem habitualment, tenen al darrera una cadena d'explotació i d'abús en la seva producció: treball infantil, vulneració dels drets dels treballadors, sobreexplotació del medi ambient,...

En alguns casos aquestes marques han estat denunciades i condemnades a pagar per les seves pràctiques, el que ha fet que les empreses tinguin un canvi d'actitud en els darrers anys, per exemple fent campanyes en favor del medi ambient, finançant projectes d'ajut a la infància o certificant els seus productes amb segells que asseguren que no hi ha hagut explotació infantil o que la producció és ecològica.

A la pràctica, però, aquest canvi d'actitud no convenç a les organitzacions humanitàries, "si les empreses abans tenien acords amb 1.000 subcontractes que explotaven, ara són 850" comenta el Moviment Cultural Cristià. Pels autors de 'El Llibre Negre de les Marques' l'estratègia no es més que un 'rentat de cara'.

La perversitat del sistema de producció no té límits, com assegura Dietrich Garlichs, director de Unicef a Alemanya: "Sí, Ikea financia projectes de Unicef. Però això no significa que no hi hagi nens treballant en la fabricació de productes Ikea".

Per molt que les empreses paguin multes, facin campanyes de "responsabilitat social", o es declarin respectuoses amb el medi ambient, a l'hora de la veritat els problemes derivats del sistema d'explotació, tant a les persones com a  la natura, no acaba. I en el cas de que les corporacions canviessin les seves pràctiques, això no seria suficient, com comenta Urban Jonson, director regional de Unicef per l'est i el sud d'Àfrica: "Encara que Ikea hagués deixat d'utilitzar treball infantil en la seva producció… què canviaria? Jo no li dono les gràcies a un lladre perquè hagi deixat de robar-me".

La solució passaria per expropiar l'entramat empresarial i financer, indemnitzar les víctimes, i presó o inhabilitació dels responsables. Mentrestant, però, tu pots com a mínim no fer-los més forts: 1) practica el boicot i 2) cerca canals alternatius de producció i distribució.

Pensa-t'ho bé. Si compres un pollastre, el cuines, i te'l menges, ets responsable de la seva mort?

Els diners de les corporacions que vulneren els drets humans haurien de servir per indemnitzar les seves víctimes.

Què Consumir per No Consumir Vides Humanes ni la Vida del Planeta.

Productes que has de consumir via comerç just per no participar a l'explotació d'altres éssers humans: Sucre, Cafè, Xocolata, Arròs, Peix, Accessoris, Diamants, Carbó i Cotó.

Marques amb delictes greus o molt greus a països del tercer món: McDonald's, Bayer, Levi's, Ford, Mercedes-Benz,  Walt Disney, Deutsche Bank, Coca Cola, BP, Total-Cepsa-elf. Nestlé, Nescafé, Buitoni, Litoral, Maggi, La cocinera, Findus, Solís, Häagen Dazs,  Viladrau, Golden Grahams,  L'Oréal, Sensodyne, Binaca, Garnier, Cacharel, Lancôme, Armani, Ralph Lauren, Purina, Nike, Adidas, Reebok, Puma, Calvin Klein, Victoria's Secret, Triumph, Chicco, Prenatal, Mattel, Lego, Warner, Amazon, Pfizer, Novartis, Mitsubishi, Nikon, Samsung, Siemens, Nokia , Bosh, Shell, Esso-Mobil, Volvo, Hertz, AXA, Aldi, Kraft, Philadelphia, Ritz, Suchard, Oreo, Kellogg's, Snickers, m&m, Milka, Trident, OldelPaso, Philip Morris, Timotei, Dove, Mimosin, Axe, Rexona, Skip, Knorr, Hellmann's, Calvé, Ligeresa, Tulipán, Lipton, Frigo, Ben & Jerry's, Pringels, Pepsicola, Hugo Boss, Pantene, Ariel, Dash, Fairy, Don Limpio, Chiquita bananas, Ikea, Hacendado-Mercadona.

Multinacionals de roba que practiquen l'explotació infantil especialment a l'India : Tommy Hilfiger, Timberland, H&M, Marks&Spencer, Diesel, Gap, C&A,  Next, Primark, Tesco, Celio, Noel. Marques espanyoles: Inditex (Zara, Massimo Dutti, Stradivarius, Pull and Bear, Bershka, Oysho, Kiddy's Class, Uterqüe), El Corte Inglés, Cortefiel, Mango.

Vulneració dels drets laborals a Catalunya: Roca, Mercadona, Ibis, Planeta, Banc Santander, Abertis, Telefònica-Movistar, Ono, Phillips, La Mallorquina,  Estrella Damm, Sagalés.

Vulneració dels drets laborals a l'Estat espanyol: Pascual, Prisa, The Phone House, Media Markt, Leroy-Merlin, Fnac, Toys'r'us, Dia, Panrico, Carrefour, Erosky, Fagor, La Sirena.

Experimentació amb animals innecessària: Palmolive, Colgate, Profiden, Oral-B, Ajax, Raid, Glassex, PatoWC, Scotch Brite, Listerine, Studio Line, Johnson & Johnson, Schwartzkopf, H&S, Vichy, Nenuco, MaxFactor, Clinique, Biotherm, Gillette, Veet,  Kleenex, Scottex, Huggies, Tampax, Tampones OB, Carefree, Dodot, Post-it, Bic, Benetton, Ray-Ban.

Atemptats contra el medi ambient: Repsol-Campsa-Petronor, Firestone, Endesa, Gas Natural, Iberdrola, Kentucky Fried Chicken, Apple, Microsoft, Nintendo.

Finançament de grups feixistes: Bic, Scottex, Kleenex, Huggies, Barilla, San Miguel, Consum, El Corte Inglés.

Vols saber quins crims s'amaguen darrera d'algunes de les marques més consumides pels teus veïns i veïnes?
Llegeix-te el Llibre Negre de les Marques

Alternatives de cosum

1. Compra les verdures, la llet, els ous i la carn per mitjà d'una cooperativa de consum.
2. Compra via comerç just els productes importats:  Sucre, Cafè, Xocolata, Arròs, Peix, Accessoris, Diamants, Carbó i Cotó.
3. No paguis amb Visa, paga en efectiu.
4. Porta energia a la teva llar per mitjà d'una cooperativa energètica.
5. Gestiona els estalvis per mitjà d'una cooperativa de crèdit.

Desobeeix la campanya "on vas envàs" : Separa les escombreries per materials i no per si és o no un envàs

L'última campanya de comunicació ambiental de l'Agència Catalana de Residus sobre gestió de residus (#envasonvas) està fent parlar molt. Una cançó que s'encomana, una difusió massiva i un missatge que ha descol·locat molts ciutadans acostumats a realitzar la separació en origen dels seus residus pel tipus de material i no per si aquest era o no un envàs. La campanya té una gran repercussió mediàtica  i el web envasonvas.cat ha rebut més de tres milions de visites en les últimes setmanes.

No obstant, tot és un engany per deixar de reciclar i així, empreses envasadores i ajuntaments estalviïn despeses i incrementin beneficis.

La recollida selectiva d'envasos es basa en el fet que els envasadors s'encarreguen de cobrar als consumidors la gestió dels seus residus. Per això, per cada envàs que es posa al mercat paguem un import per contribuir al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits. Per identificar els envasos que tenen 'dret a ser reciclats', s'utilitza el que s'anomena 'punt verd', el símbol de les dues fletxes entrellaçades que podem trobar en envasos com ampolles de begudes, llaunes de cervesa, cartrons de llet o bosses de plàstic. Seguint aquesta lògica, a més gran nombre d'envasos recollits, més alt nivell de reciclatge i més ben invertit està el diner que hem pagat ( nosaltres paguem tant si es recicla l'envàs com si no). Si es reciclen materials per els quals no ens han cobrat, els nivells de reciclatge agmenten pero també els costos, perquè es reciclen materials que no han pagat aquest 'punt verd'. La campanya "envàs on vas" no busca augmentar la quantitat de materials reciclats, sinó reduir els costos de la gestió d'aquests materials per augmentar els beneficis empresarials, encara que sigui a costa d'excloure materials reciclables. És a dir, les empreses que gaudeixen de la concessió del reciclatge no tornen els diners que ja ens han cobrat quan hem comprat productes envasats, encara que aquests finalment no es reciclin, però tampoc volen fer-se càrrec del material pel qual no ens han cobrat als consumidors. L'únic que volen es fer el màxim de negoci, cobrar-nos el reciclatje dels envasos encara que després no ho portem a reciclar i no reclicar el material que els compradors no hem pagat per reciclar.

Les institutcions, Ajuntaments i Generalitat cedeixen al xantatge del lobby de les empreses envasadores ( Ecoembes i Ecovidrio) i cobreixen els costos d'aquells materials per els quals les empreses recicladores no ens han cobrat. D'aquí ve l'actual campanya per a què els deixis de reciclar, perquè ni els uns ni els altres es volen fer càrrec del seu reciclatge.

Llavors, els objectius de la campanya "envàs on vas" són:

1. Que no reciclis. Molt material reciclable com plàstics o vidres acabarà a rebuig pel fet de no ser envasos. Bé perquè et diuen a la campanya que no es reciclable, quan es mentida, o bé perquè a la pràctica la gent no hi anirà a la deixalleria tants cops com baixa les escombreries a la porta de casa seva. 
2. Estalviar transport. En comptes de fer una recollida per carrers, ets tú qui portes part de les escombreries a la deixalleria.
3. Estalviar mà d'obra. És la tónica habitual d'eliminar empleats fent treballar al client sense abaratir el producte. Així augmenta la plusvàlua de l'empresari en qüestió. Això ja ho fan a supermercats, benzineres, bancs, videoclubs o peatges. Visita sempre cooperatives i establiments on reparteixin els beneficis amb els seus empleats.
4. Fer propaganda de l'usar i llençar. Una pràctica que consumeix el planeta per enriquir determinades persones.
5. Responsabilitzar-te dels problemes medi-ambientals. La culpa no és d'unes polítiques econòmiques absolutament agressives amb el medi ambient. La culpa no és d'un model, el del capitalisme desarrollista, que no pot fer altre cosa que créixer. La culpa és teva que no recicles prou bé.
6. Mantenir-te ocupat. Mentre et bombardegen constantment amb la seva publicitat, mentre intentes organitzar-te per poder reciclar tot plegat, no t'organitzes per defensar la sanitat pública, l'educació pública o per cercar alternatives a aquest model econòmic i de consum energètic inviables.

Potser el més pervers de tot plegat es que després de que el ciutadà més compromés separi el vidre i el plàstic per ser o no envàs, agafi el cotxe augmentant la polució i gastant combustibles fòssils per portar la regadora i el cendrer a la deixalleria, al final, tots acaben al mateix lloc, doncs no hi ha una planta de reciclatge per a vidre envàs i vidre no envàs, ni tampoc una planta de recilcatge per a plàstic envàs i plàstic no envàs.

També és bastant descoratjador que vulguin fer pasar la campanya "envàs on vas" com una campanya d'envasos retornables. Quan els envasos són retornables, s'abonen uns diners al consumidor en retornar l'envàs amb l'objectiu de que el 100% dels envasos es reciclin o es reutilitzin. Però en cap cas això ha d'afectar el reciclatge de la resta de vidres o plàstics, o impedir que siguin abocats al seu contenidor habitual.

Que haig de fer ?

1. Separa les teves escombraries pel material (plàstic, vidre, cartró, orgànic) no per si són envasos o no.
2. Reutilitza els envasos i evita consumir envasos d'un sol ús. Compra a granel.
3. Digues NO a la cultura d'usar i llençar.