CombédiuAntonioTuriel ens hem d'organitzaricomençara actuar desde ja. En el següentmapaapareixen les iniciativescol · lectivesperla transició del Baix Montseny.
L'ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, concretament la regidora de participació i hisenda Núria Jordan ha contestat a la carta oberta. Davant dels dubtes que ens ha presentat la citada resposta, hem volgut consultar a Antonio Turiel, Cap del Departament de Física Oceanogràfica de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, i expert en el tema del peak oil i la crisi energètica. A continuació adjuntem la resposta de la regidora de participació a la petició de pendre mesures, així com la valoració de la seva resposta per part d'Antonio Turiel.
Carta Nuria Jordán :
Bon dia,
Sé que no m’haig de justificar per no haver assistit a la Xerrada a càrrec d’Antonio Turiel, tot i això us vull explicar el per què .
Aquell mateix vespre tot l’equip de govern teníem una reunió amb l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor i amb això ja n’hi hauria prou
De fet tampoc hagués assistit a la xerrada, no per que no em preocupi el tema, l’he anat seguint des de el bloc d’en Glen Sweetnam, i tinc a impressió que en Turiel també el segueix molt atentament, per cert gairebé totes les dades que exposa a les xerrades sobre el tema ja són una mica velles, del 2010 més o menys, i ara per ara no tinc el més mínim interès en que em tornin a explicar el que ja he llegit fa un parell d’anys.
Aquests són temes dels que és bo estar-ne informats a nivell personal, des de l’ajuntament no hi tenim res a fer, són temes molt complexes en els que els interessos de moltes nacions hi estan en joc, i ni vosaltres ni en Turiel ni en Sweentham ni jo, hi podem fer res.
Per a mi no cal que convoqueu cap més xerrada sobre el tema , ja fa anys que segueixo L’Oil Crash, i els escrits d’en Sweetnam ( i d’altres) vull dir que n’estic prou informada i de fa temps.
Atentament
AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR NÚRIA JORDAN ROMERO Regidories: Hisenda, Participació Ciutadana, Comunicació i Noves Tecnologies
Carta Antonio Turiel :
Benvolguts,
La resposta de la Núria Jordán té alguns elements tant absurds que en alguns moments és surrealista.
Parla del bloc d'en Glen Sweetnam, d'on ella diu informar-se. Malauradament en Glen Sweetnam és l'analista en cap del Departament d'Energia dels EUA, el qual va ser traslladat a la National Security Agency i ja no pot fer declaracions públiques després de la seva entrevista amb el Mathieu Auzanneau (periodista francès que, ell sí, té un blog que es diu Oilman a Le Monde Digital). Suposo que la Núria pensava al blog de l'Auzanneau, però si s'ha quedat en aquesta història (que és del 2010) vol dir que fa moooolt de temps que no el visita. Per l'altra banda diu les meves dades són una mica velles per què són del 2010 més o menys. A la versió que vaig fer a Llinars hi han coses del 2010, del 2011 i fins i tot les gràfiques de l'article a Nature que són del gener del 2012. Però bé, això és lo de menys. El cas és que ella es considera ben informada (i sembla que sí que ho està, al menys del problema de l'escassedat, no tant de totes les seves implicacions econòmiques), afirma fins i tot que és bo d'estar ben informat, però desprès diu que ni jo ni vosaltres ni en Sweetnam (Auzanneau, suposo) ni ells tenen res a fer aquí.
Tal nivell de ceguesa (i al temps, d'arrogància) és esfereïdor. Segons aquesta regla de tres, ningú de nosaltres tenim res a fer per evitar que l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor acabi fent fallida d'aquí uns anys (cosa que inevitablement passarà seguint el curs actual) o cessi completament la seva activitat, si és prou petit, que pel cas és casi lo mateix. Evidentment que ningú està pretenent "resoldre la crisis energètica", que segurament en el seu llenguatge és "trobar noves fonts d'energia" o, pitjor, si creu que el problema és de subministrament, "deixem que siguin els Estats que ho solucionin". Res d'acceptar que potser ha arribat la fi del creixement, que cal canviar el model de societat i el de ciutat.
Sobte també en una servidora pública la contundència amb la qual declara que cap de nosaltres té res a fer aquí. És a dir, ella ha avaluat la qüestió en totes les seves vessants i considera que aquesta opinió seva és el punt final. Això és una manera molt tard-franquista de gestionar una administració, amb la qual les decisions es prenen "per collons" i no "per raons".
Penso que la qüestió de fons podria ser una altra. La Sra. Jordán no és només la regidora de participació, sinó també la d'Hisenda, com es veu de la seva signatura. El seu dia a dia no li permet fer altra cosa que la gestió clàssica de l'àrea d'Hisenda, i amb històries de la fi del petroli poc no pot resoldre els problemes de finances de Sant Antoni de Vilamajor. Total, que coneix la història però la té arraconada per què tampoc no sap com gestionar-la, i li fa por anar a fòrums que se'n parli del tema i que pugui veure's sotmesa a preguntes difícils. D'aquí la seva afirmació taxant de que no cal que vagi a aquest tipus de xerrades, "que ella ja en sap prou del tema", i d'aquí també que dique que en tot cas ningú no té res a fer en aquesta qüestió, per evitar veure's embolicada en coses que no controla i li fan por.
Davant d'això, jo crec que la millor estratègia és fer el que jo vaig fer amb el regidor de Mediambient de Figueres, un dia que parlàvem. "Bé, ja saps on sóc. Truca'm quan ja estiguis desesperat". Li don un any com a màxim.
Salutacions,
Dr. Antonio Turiel Head of Physical Oceanography Department Institut de Ciencies del Mar -CMIMA (CSIC) Passeig Maritim de la Barceloneta, 37-49 08003 Barcelona Spain
A nosaltres també ens sorprèn lo taxatiu de la resposta de la Núria Jordan. Si bé es evident que no ha de donar explicacions per no assistir a un acte que considera no li aportarà res, sí que és sorprenent que no tingui interès en posar els mitjans per adequar-se a una situació molt incerta que ella no nega que es produirà.
També es difícil d'entendre que cregui que aquesta no sigui una tasca dels polítics. Per ella es un tema, el de la crisi de l'actual sistema basat en energies barates, que es bò estar informats però només a nivell personal.
Després es sorprenen de la desafecció política i que cada cop més ciutadans i ciutadanes cridin allò de “que no, que no, que nos representan”.
El passat 29 de febrer i 1 de març va tenir lloc la tercera jornada de xerrades indignades del Baix Montseny, aquest cop amb 2 convidats d'honor: el catedràtic en Ciència Política Joan Subirats i el físic i investigador en cap del CSIC Antonio Turiel, que vàren parlar sobre el model de democràcia actual i la crisi energètica, respectivament.
Interesantíssima xerrada la que ens va oferir el Catedràtic de Ciències Polítiques Joan Subirats als 150 veïns i veïnes que vàrem assistir. Va explicar les relaciones entre el model de democràcia i la crisi econòmica que patim, i què podem fer per millorar la nostra situació personal i col.lectiva. Aquí teniu un fragment de la xerrada:
Però encara ens va quedar molt per apendre. Per això l'endemà no ens podiem perdre la xerrada d'Antonio Turiel, investigador en cap del CSIC.
Imprescindible la xerrada d'Antonio Turiel que va posar tots els papers sobre la taula sobre la inminent crisi energètica i com afectarà la nostra vida quotidiana: com està la situació real, què podem fer, i que cal posar-se a treballar ja si realment volem sobreviure, no ja com a persones individuals sino directament com a espècie.
Llàstima que no hi assistís més gent, només 110 persones, quan és un problema que ens afecta a totes i que totes ho hem de sol.lucionar. És particularment lamentable que no hi assistís cap regidor dels ajuntaments de la zona, tot i haver sigut convidats formalment, perquè en el fons ells són els màxims responsables (així ho han vulgut) per adaptar el poble a la imminent fi del petroli barat. Trobem que el mínim que poden fer és informar-se de com està la situació i què es pot fer per a preparar-se. Aquesta és la carta que se'ls va enviar per convidar-los.
Pel que fa la crisi energètica, tots els convidats a les diferents xerrades que ha organitzat Àgora Vilamajor han parlat sobre el tema:
El doctor en economia Arcadi Oliveres quan li varem preguntar sobre el fet que el regidor de comerç es posés en contra dels veïns i veïnes que feien compra directa als productors, va dir que això seria inevitable degut a la imminent falta de petroli barat i que com abans ens preparéssim millor. Podeu escoltar l'explicació d'Arcadi quan li vam preguntar.
La catedràtica en economia Miren Etxezarreta quan se li va preguntar sobre el fet de no utilitzar bosses de plàstic a la compra va dir, que el problema es molt més gros i que això no es suficient, que el que cal és una planificació general de la gestió dels recursos.
El catedràtic en ciències polítiques i doctor en economia Joan Subirats va dir que allò de "los brotes verdes" és mentida, que anirem a pitjor, principalment per la crisi energètica i la falta de recursos i que cal una gestió democràtica dels recursos com un bé públic.
I finalment Antonio Turiel, físic investigador en cap del CSIC va donar les dades i va exposar la dimensió real de problema. Aquí podeu trobar les xifres de la seva conferencia si no vareu poder ser-hi.
A. Turiel també va comentar, com a científic, que hi ha una fe cega cap a la ciència, que la gent confia en que la ciència ho arreglarà tot, quan no és veritat, ja que la ciència no pot crear una realitat que no existeix. En aquest sentit ens va recomanar el video de la xerrada "el mite del progrés" a un congrés organtizat per la UNED justament sobre la inminent fí del petroli.
A la mitificació del progrés caldria afegir la mitificació de les corporacions i multinacionals. Aquesta mitificació de les corporacions ens fa pensar que quan s'acabi el petroli les multinacionals ja trobaràn altres maneres de crear energía barata i de continuar amb el seu negoci, de la mateixa forma que als 90 pensàvem que els estats totporedosos ja trobarien la solució per a què el nostre estil de vida no s'enfonsés, i abans dels estats es pensava el mateix dels reis. Però totes aquestes organitzacions humanes, tot i tenir un poder increïble que exerceixen per mitjà del monopoli de la violència, només influeixen en les relaciones humanes (les lleis, la moral, inclús l'economia tan sols són una forma de definir les relacions humanes), però no tenen cap poder sobre res més, ni sobre la natura ni sobre la realitat. Una multinacional no pot anar a una muntanya i demanar-li que faci més or, com abans tampoc podia fer-ho l'Estat i com encarà fa més temps no podia fer-ho un rei.
Si no vàreu poder venir a la xerrada, per entendre una mica més el tema del que es va parlar, en aquest video documental "No hay mañana" s'exposa, tal i com va explicar l'Antonio Turiel, que la nostra civilització està a punt de col·lapsar:
No obstant, tot i l'escenari de futur que exposa Antonio Turiel i que mostra el documental anterior, ja hi ha ciutats i pobles que s'estàn adaptant a la imminent fi del petroli barat treballant per construir models de societat menys dependents del petroli. Aquests articles expliquen alguns exemples de "ciutats en transició", ciutats que estan deixant enrere el model de producció i consum frenètic actual, que donat la limitació de recursos és insostenible:
La transició cap a una societat menys dependent dels combustibles també pot ser un projecte de vida a nivell personal, tal i com mostra el documental "una granja para el futuro", un cas real narrat en primera persona sobre com adaptar una granja tradicional a un model de producció agrícola conseqüent amb el futur sense petroli:
Tots aquests són exemples dels quals podem aprendre per tal de treballar en comunitat o individualment per adaptar-nos a una nova realitat on el combustible, del qual depenem tant avui en dia, esdevindrà pràcticament inaccessible.
Àgora Vilamajor i la resta d'entitats convocants a la xerrada, ja estan promovent iniciatives per desenvolupar nous models de poble i de societat menys dependents del petroli. Aquesta xerrada a càrrec d'Antonio Turiel n'és la part més divulgativa, però també s'estan promovent d'altres iniciatives des d'Àgora Vilamajor, com la Borsa d'Intercanvi de Vilamajor, una iniciativa que presenta un model d'ús dels objectes més sostenible a través de l'aprofitament dels objectes i promovent la no acumulació de coses que no es fan servir, compartint-les amb els veïns i veïnes que les poden necessitar. Podeu participar a la Borsa d'intercanvi compartint els objectes que tingueu a casa i que ja no feu servir escrivint a agoravilamajor@gmail.com. Un altre exemple d'iniciativa per "la transició" n'és la compra conjunta a pagès, una manera responsable de consumir aliments comprant directament a productors de la zona, el que comporta un estalvi d'energia important i és també una manera de prendre consciència sobre la procedència d'allò que mengem. Per més informació sobre la compra conjunta (lloc de recollida, horari) consulteu el mapa de sota:
A través d'aquestes i d'altres iniciatives, cal que comencem a treballar per un nou model de poble, de societat, de consum adaptats a la nova realitat sense petroli barat. Amb aquesta fi, s'ha instat també a l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i d'altres municipis de la zona a que prenguin mesures al respecte, a través de l'enviament d'aquest comunicat a tots els regidors i regidores i l'alcaldessa. La regidora de participació i hisenda Núria Jordan ha respòs, i de quina manera!
