Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desobediència civil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desobediència civil. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de juny del 2013

Renda 2012: desarma els teus impostos!

Amb els pressupostos generals de l’Estat del 2012 ha sortit a la llum un fet que reflecteix a la perfecció l’essència del capitalisme: l’Estat ha de pagar per satisfer i engreixar el negoci dels bancs i altres especuladors financers, més diners que el que s’ha vist “obligat” a retallar en les diverses partides pressupostàries. La despesa en interessos i amortització de deute serà prop del 25% d’aquests pressupostos, mentre que sanitat, educació i cultura junts, no arriben ni a la meitat d’aquesta despesa.

Per aquest motiu cal fer insubmissió fiscal al deute extern, perquè el 25% dels nostres impostos es destinen a pagar un deute que no ens pertany.


L’any passat,  per reduir el deficit, el govern va aplicar retallades en tots els àmbits socials i particularment en les ajudes a entitats que treballen amb els més desfavorits de la societat. Això va provocar pèrdua de prestacions socials i la paralització completa de projectes. Paral·lelament, l'Estat espanyol tenia una despesa militar de 47 milions d’euros diaris.

Aquest any la situació continua igual en l'aspecte militar (ens gastem 45 milions diaris), però pitjor en temes socials. Una situació agreujada amb la vergonyant execució de milers  de desnonaments i la manca absoluta d'aportacions de les institucions públiques a les entitats socials.

La insubmissió fiscal, es presenta com l’acció conseqüent per demostrar que no pagarem els seus deutes i que no acceptem que se’ns retallin drets, mentre despeses supèrflues i injustes, com és la despesa militar, no es toquin.

Què és la Objecció fiscal a la despesa militar?


La objecció fiscal a la despesa militar és la negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. Tècnicament, consisteix a separar una part de l'impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar i desviar-la cap a un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica.


Fer objecció fiscal a la despesa militar només té avantatges:


Evitem que els nostres diners es destinin a armament, no estem evadint impostos, sinó que desviem els diners que correspondrien a despesa militar a projectes que realment ens interessen i a més no perdem diners, ja que si ens surt una declaració positiva, és a dir, que hem de pagar a hisenda, desviem la part corresponent a projectes socials i si la nostra declaració surt negativa, els diners que hem destinat a projectes socials ens seran retornats junt amb la quantitat que haviem de percebre.

Deriva la part proporcional dels teus impostos destinats a despesa militar a projectes socials que t'interessin de veritat, sigues responsable del que es fa amb els teus diners.



En què consisteix la objecció fiscal? Consideracions prèvies


El declarar-te com objector fiscal passa pel fet de presentar la declaració de renda, no serveix dir no la faig: si treballes per compte d’altri la teva empresa ja paga els impostos per tu directament a l’Estat. Arribat a aquest punt et queda declarar-te com insubmís fiscal en tots els conceptes amb què no estàs d’acord en pagar impostos i reclamar els diners, mitjançant la declaració de renda.

Segueix aquests passos al moment de fer la declaració:

1) Cal fer sempre la declaració de la renda.

2) No és convenient acceptar directament s'esborrany que ens envia Hisenda.
 Perquè pot ser que Hisenda tingui algun error en les dades. És difícil que hagin considerat totes les nostres possibles deduccions, o si ho ha fet, en més d’una ocasió hi ha errors (i solen ser al seu favor).

3) No és convenient deixar-la de fer en el cas de no arribar al mínim establert. Si no arribes al mínim que la llei estableix per fer la declaració, també és important que la facis (o almenys que la calculis), ja que molt probablement et sortirà negativa (t’hauran de tornar diners). Si comproves que et surt a pagar, llavors no cal que la lliuris.

Com fer la nostra declaració de renda amb Objeció Fiscal.


El primer pas és omplir la declaració de renda. Això es pot fer a mà o bé amb el programa PADRE. Els altres mètodes (confirmació de la declaració per telèfon o per Internet) no permeten incloure l'objecció fiscal.


1. Càlcul de la teva declaració:

Declaració feta a mà (impresos de la declaració): Una vegada feta la declaració de renda fins arribar a la quota resultant de l'autoliquidació (casella 741) es posen les retencions de l’IRPF i dels bancs i a continuació  la quantitat de l'objecció fiscal,  fixa (normalment 100 euros) o percentual (4,32 %, vegeu a continuació com es calcula) i es col·loca a qualsevol de les caselles que queden lliures: de la 742 a la 752 . A continuació acabem la declaració calculant la quota resultant.

Declaració feta amb el programa PADRE: (els passos següents permeten fer la declaració amb objecció fiscal des del programa PADRE o bé descarregant les dades des d'internet)

Un cop omplerta la teva declaració amb les dades corresponents, cal anar fins a la casella 752:Retencions a compte en virut de l'article 11 de la directiva 2003/48/CE del Consell.

Cal posar-hi el valor de l'objecció (per exemple, 100 euros). Automàticament el programa PADRE comptabilitzarà aquesta deducció i en el resultat de la teva declaració ja estarà aplicada l'objecció fiscal.

Objecció fiscal amb una quantitat fixa.
Objecció fiscal percentual: el % del que has de pagar equivalent a la despesa militar dels pressupostos


Un cop acabada la declaració, s'imprimeix des del mateix programa PADRE. Aleshores, es va a la casella 752, on hi hem anotat el valor de la nostra objecció, i es ratlla sobre el text explicatiu de la casella i al damunt s'hi anota: Per a objecció fiscal a les despeses militars. Cal tenir en compte que s'ha de fer el mateix procediment en les dues còpies de la declaració que imprimeix el programa PADRE (una còpia per a l'administració i una altra per a l'interessat).


2.  Ingressar la quantitat de l'objecció fiscal (en el cas de l'exemple, els 100 euros) al compte corrent d'alguna entitat de caràcter social, solidària, pacifista, benèfica, de promoció dels drets humans, etc. S'ha d'especificar en el concepte de l’ingrés: Ingrés provinent de l'objecció fiscal 2012 i cal guardar el comprovant que l'entitat bancària ens facilita.


3. Omplir la carta d'objector/a fiscal adreçada al ministre d'Hisenda, que s'adjuntarà a la declaració juntament amb el comprovant d’ingrés a l'entitat escollida. Pots descarregar aquest imprès aquí mateix.


4. Lliurar la declaració a qualsevol delegació d'Hisenda o bé a l'oficina bancària on tinguis compte. En fer-ho, tant en un lloc com a l'altre, segurament et diran que únicament volen els papers de la declaració i cap altre. És llavors quan cal explicar-los que ja ho sabem, però que nosaltres estem fent objecció fiscal (i podem aprofitar per explicar a la persona que ens atén en què consisteix) i que, per tant, volem posar al sobre de la declaració els tres documents: la declaració, la carta d'objectors i el comprovant bancari.


Finalment, us preguem d'omplir el cens d'objector/a fiscal que es troba a la mateixa pàgina web de l'objecció. Aquest cens és purament estadístic i serveix per què el SIOF pugui estudiar l'evolució de l'objecció fiscal a casa nostra.


Si acostumeu a fer la declaració de la renda a través d'una gestoria, els podeu demanar que facin aquesta objecció, hi ha gestores que ja coneixen els passos a seguir, però si no és així, poden posar-se en contacte amb el SIOF al telèfon 933 176 177, ells els explicaran com fer-ho. No penseu que poseu la vostra gestora en cap compromís, el responsable de la declaració de la renda és la persona que la presenta i ningú més, independentment de qui l'hagi calculat.

També podeu dirigir-vos al SIOF per a què us donin suport per calcular la vostra declaració, de forma totalment gratuïta, amb l'única condició que feu objecció fiscal a la despesa militar en la vostra declaració:

C/ Rivadenyera, 6, 10è
08002 Barcelona


Xema Moya, Coordinador del SIOF ens va visitar l'any passat a Cardedeu, en el marc de les xerrades indignades per explicar-nos en què consisteix l'objecció fiscal a la despesa militar:


dimarts, 15 de gener del 2013

Desobeeix la campanya "on vas envàs" : Separa les escombreries per materials i no per si és o no un envàs


L'última campanya de comunicació ambiental de l'Agència Catalana de Residus sobre gestió de residus (#envasonvas) està fent parlar molt. Una cançó que s'encomana, una difusió massiva i un missatge que ha descol·locat molts ciutadans acostumats a realitzar la separació en origen dels seus residus pel tipus de material i no per si aquest era o no un envàs. La campanya té una gran repercussió mediàtica  i el web envasonvas.cat ha rebut més de tres milions de visites en les últimes setmanes.

No obstant, tot és un engany per deixar de reciclar i així, empreses envasadores i ajuntaments estalviïn despeses i incrementin beneficis.

La recollida selectiva d'envasos es basa en el fet que els envasadors s'encarreguen de cobrar als consumidors la gestió dels seus residus. Per això, per cada envàs que es posa al mercat paguem un import per contribuir al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits. Per identificar els envasos que tenen 'dret a ser reciclats', s'utilitza el que s'anomena 'punt verd', el símbol de les dues fletxes entrellaçades que podem trobar en envasos com ampolles de begudes, llaunes de cervesa, cartrons de llet o bosses de plàstic. Seguint aquesta lògica, a més gran nombre d'envasos recollits, més alt nivell de reciclatge i més ben invertit està el diner que hem pagat ( nosaltres paguem tant si es recicla l'envàs com si no). Si es reciclen materials per els quals no ens han cobrat, els nivells de reciclatge agmenten pero també els costos, perquè es reciclen materials que no han pagat aquest 'punt verd'. La campanya "envàs on vas" no busca augmentar la quantitat de materials reciclats, sinó reduir els costos de la gestió d'aquests materials per augmentar els beneficis empresarials, encara que sigui a costa d'excloure materials reciclables. És a dir, les empreses que gaudeixen de la concessió del reciclatge no tornen els diners que ja ens han cobrat quan hem comprat productes envasats, encara que aquests finalment no es reciclin, però tampoc volen fer-se càrrec del material pel qual no ens han cobrat als consumidors. L'únic que volen es fer el màxim de negoci, cobrar-nos el reciclatje dels envasos encara que després no ho portem a reciclar i no reclicar el material que els compradors no hem pagat per reciclar.

Les institutcions, Ajuntaments i Generalitat cedeixen al xantatge del lobby de les empreses envasadores ( Ecoembes i Ecovidrio) i cobreixen els costos d'aquells materials per els quals les empreses recicladores no ens han cobrat. D'aquí ve l'actual campanya per a què els deixis de reciclar, perquè ni els uns ni els altres es volen fer càrrec del seu reciclatge.

Llavors, els objectius de la campanya "envàs on vas" són:


  1. Que no reciclis. Molt material reciclable com plàstics o vidres acabarà a rebuig pel fet de no ser envasos. Bé perquè et diuen a la campanya que no es reciclable, quan es mentida, o bé perquè a la pràctica la gent no hi anirà a la deixalleria tants cops com baixa les escombreries a la porta de casa seva. 
  2. Estalviar transport. En comptes de fer una recollida per carrers, ets tú qui portes part de les escombreries a la deixalleria.
  3. Estalviar mà d'obra. És la tónica habitual d'eliminar empleats fent treballar al client sense abaratir el producte. Així augmenta la plusvàlua de l'empresari en qüestió. Això ja ho fan a supermercats, benzineres, bancs, videoclubs o peatges. Visita sempre cooperatives i establiments on reparteixin els beneficis amb els seus empleats.
  4. Fer propaganda de l'usar i llençar. Una pràctica que consumeix el planeta per enriquir determinades persones.
  5. Responsabilitzar-te dels problemes medi-ambientals. La culpa no és d'unes polítiques econòmiques absolutament agressives amb el medi ambient. La culpa no és d'un model, el del capitalisme desarrollista, que no pot fer altre cosa que créixer. La culpa és teva que no recicles prou bé.
  6. Mantenir-te ocupat. Mentre et bombardegen constantment amb la seva publicitat, mentre intentes organitzar-te per poder reciclar tot plegat, no t'organitzes per defensar la sanitat pública, l'educació pública o per cercar alternatives a aquest model econòmic i de consum energètic inviables.


Potser el més pervers de tot plegat es que després de que el ciutadà més compromés separi el vidre i el plàstic per ser o no envàs, agafi el cotxe augmentant la polució i gastant combustibles fòssils per portar la regadora i el cendrer a la deixalleria, al final, tots acaben al mateix lloc, doncs no hi ha una planta de reciclatge per a vidre envàs i vidre no envàs, ni tampoc una planta de recilcatge per a plàstic envàs i plàstic no envàs.

També és bastant descoratjador que vulguin fer pasar la campanya "envàs on vas" com una campanya d'envasos retornables. Quan els envasos són retornables, s'abonen uns diners al consumidor en retornar l'envàs amb l'objectiu de que el 100% dels envasos es reciclin o es reutilitzin. Però en cap cas això ha d'afectar el reciclatge de la resta de vidres o plàstics, o impedir que siguin abocats al seu contenidor habitual.

Que haig de fer ?



  1. Separa les teves escombraries pel material (plàstic, vidre, cartró, orgànic) no per si són envasos o no.
  2. Reutilitza els envasos i evita consumir envasos d'un sol ús. Compra a granel.
  3. Digues NO a la cultura d'usar i llençar.






dimarts, 30 d’octubre del 2012

Desobediència Civil a Vilamajor

Al programa Salvados del diumenge 28 del 10 de 2012, a la Sexta, s'exposava la necessitat imperant de practicar la desobediència civil, donada la situació d'espoliació i ofegament en què la gent del carrer ens veiem abocats.

Des d'Àgora Vilamajor participem i promovem múltiples iniciatives de desobediència civil, primer per convicció : Donat que no ens deixen participar a la presa de decisions, l'única alternativa que ens queda és no col.laborar. I segón per necessitat, si no volem arribar a un punt de "no retorn" tots ho hauriem de fer, sense excuses:

Campanya per no cooperar amb empreses corruptores i trobar vies de consum alternatiu.

Campanya per separar les escombreries per materials independentment de si són envasos o no.

Campanya de no pagar l'augment de la tarifa de l'aigua que acompanya la seva privatització.

Campanya d'evitar desnonaments i que el banc no es quedi amb la casa de la gent. En cas de desnonament o de perill de desnonament posa't en contacte amb nosaltres.

Campanya de no pagar l'euro extra per recepta.

Campanya "no vull pagar" i deixar de pagar els peatges.

Campanya d'objecció fiscal a la despesa militar a la declaració de la renda. 



Inscriu-te a la llista de correu per trobar solucions col.lectives:
Adreça electrònica:
Visita aquest grup