Mesures contra els desnonaments a Sant Antoni de Vilamajor

Crònica de les reunions amb el consistori:

Reunió del 12-NOV-2013: A la darrera reunió l'equip de govern (AiV, ERC, CiU, trànsfuga (PP)) ha cercat fòrmules seguides per altres municipis per crear el parc d'habitatge social. No volen pagar els lloguers dels afectats com a Sant Celoni i la fòrmula finalment serà que els propietaris cedeixin voluntàriament els habitatges que tenen buits perquè siguin usats com habitatge social a cambi d'un lloguer social. S'ha parlat també de què l'Ajuntament haurà de donar garanties per als llogaters i què la mesura s'haurà de publicitar adequadament perquè els propietaris se n'assebentin. La moció es presentarà al proper ple del 28 de novembre, cal que hi assistim per recolzar-la i que no quedi en una declaració de bones intencions. Seguirem treballant perquè  la resta de propostes s'apliquin més endavant i totes les aprovades es posin en pràctica.

Reunió del 15-OCT-2013:

Les mesures que es presetaràn en aquesta primera moció amb el recolçament de tots els grups seran:

1) L'alcaldessa acompanyarà a les families del poble a negociar la dació en pagament personalment.
2) fons d'habitatges de lloguer social on l'ajuntament farà d'intermediari entre els propietaris i les families necessitades.
3) els arquitectes municipals faran de forma gratuïta les cel.lules d'habitabilitat necessaries per la dació en pagament.
4) Subvenció de l'IBI a les families a l'atur o amb risc d'exclusió social.
5) Subvenció de la plusvalua a pagar a l'ajuntament dels desnonats al perdre la seva llar.

Reunió del 25-SET-2013: A la reunió d'avui, l'equip de govern (AiV, ERC, CiU, trànsfuga(PP)) ha vist amb bons ulls la moció amb propostes concretes que els hi hem presentat, redactaràn una més técnica consultant a serveis juridics amb les propostes concretes i específiques acordades i la portaran a la propera reunió dintre de unes setmanes. Aquesta primera moció votaran a favor tots els grups AiV, ERC, CiU, trànsfuga(PP), PSC, PUSA i SI. Seguirem treballant des d'Àgora per a que la resta de propostes s'apliquin més endevant, donç totes són importants (a continuació el total de propostes que vam proposar i el perquè són viables i importants per Vilamajor).

Reunió del15-JUL-2013: A la reunió d'avui, l'equip de govern (CiU, AiV, trànsfuga(PP), ERC) s'ha desdit de tots els acords arribats, i tot i què a la darrera reunió de la comissió per lluitar contra els desnonaments havien mostrat el seu acord amb les mesures proposades, avui han portat una proposta absolutament seca i inútil, que no contemplaba cap ni una de les mesures que serien útils pels veïns i veïnes, i que no era més que un intent de quedar bé amb les votants més incautes. Els hi hem fet saber, tant les companyes de l'Àgora com SI i PUSA, i a la propera reunió es portarà una versió de la moció que sí contempli les mesures reals i pràctiques, que ells mateixos van veure amb bon ulls per ser aplicades al poble. 

El passat dijous 4 de juliol es varen reunir representants del consistori de St. Antoni de Vilamajor junt amb 2 companyes d’Àgora Vilamajor, en qualitat d’expertes, per debatre i consensuar un conjunt de mesures contra els desnonaments i la pobresa al poble.

Hi varen assistir representants dels grups municipals de CiU (l’Alcaldessa Mª LLuïsa Berdala i el Regidor d’Urbanisme Pep Guardi), ERC-Reagrupament (El Regidor de Comerç Jesús Lera),  AIV (el Regidor de Governació Josep Ginesta), PUSA (el regidor Ferran Calvera) i SI (el regidor Raül Valentín), no van assistir els representants del grup municipal PSC ni el regidor trànsfuga (PP) Felipe Garrido.

La reunió va anar en general força bé. Les mesures proposades pels veïns i veïnes van ser acceptades per tots els partits assistents, tot i què hi va haver reticències per acceptar algunes d’elles.

Aquestes són el total de mesures presentades pels veïns i veïnes i que s'han d'acabar de concretar en properes reunions amb els regidors de govern i oposició:

1) Que s’ elabori un registre de persones en situació de dificultat econòmica i en procés d’ execució hipotecaria. 

2) Que s'interpel·li a les entitats financeres que operen a Sant Antoni per exigir la paralització dels desnonaments, i en cas de no fer-ho, deixar d’ operar amb elles.
AIV va mostrar reticències.

3) Que l’ alcaldessa negocïi amb els bancs la dació en pagament per les famílies que ho necessitin.

4) Que es creï un fons d’ habitatges de titularitat municipal de lloguer social, amb les vivendes en desús del poble, mitjançant:
1. Negociació amb propietaris; 2. Taxes per desús de la vivenda; 3. Expropiació de la vivenda en desús.
CiU va mostrar reticències en la expropiació i les sancions o taxes.

5) L’Ajuntament es farà càrrec del cost del lloguer social de les families que no puguin pagar a canvi de treballs a favor de la comunitat. Seran rotatius per a què hi puguin accedir totes les famílies amb necessitat i el sou serà superior al salari mínim.

6) Que els arquitectes municipals s'encarreguin de fer la cèdula d'habitabilitat per les persones que demanen la dació en pagament i no poden pagar un arquitecte.

7) Subvencionar a les famílies aturades o en risc d'exclusió el pagament de l’IBI.

8) Es donarà moneda local a les famílies en risc d'exclusió social per a què comprin productes de primera necessitat als comerços del municipi que s'hi adhereixin a la campanya.

9) Que l'Ajuntament es faci càrrec de manera indefinida de les factures d'aigua i llum que les famílies no puguin pagar.

10) Banc del temps per serveis entre veïns i veïnes.

11) Utilització de locals públics, per treballs comunitaris o d'aprenentatge, per reparar-se la roba, per cuina comunitària, per canviador de nadons, per bugaderia i dutxes. 

CiU, ERC-Reagrupament i PUSA han mostrat reticències a la cuina, bugaderia i dutxes comunitàries.

Esperem que aquestes mesures es converteixin en mesures pràctiques i reals pels veïns i veïnes del poble, especialment per aquells que més ho necessiten.

Segur que amb el treball de totes ho aconseguirem.

Gràcies a totes les persones que heu proposat mesures, us heu informat d'experiencies a d'altres municipis i consultat per la seva viavilitat i legalitat. Mai haguéssim arribat aquí sense vosaltres. 

Sobretot si et trobes en perill de desnonament a Vilamajor posa't en contacte amb nosaltres.

Les mesures contra els desnonaments i la pobresa en detall:

1- Que s’ elabori un registre (amb dades voluntàries dels afectats) de persones en situació de dificultat econòmica extrema, amb hipoteques per habitatges habituals i en procés d’ execució hipotecaria:

Serveis socials disposa de les dades de les famílies necessitades. Només cal completar amb situació de l'habitatge habitual.

Avantatges:

1. Permet fer seguiment de les famílies afectades.
2. Permet prendre mesures col·lectives si s’escau (per exemple negociacions de dació en pagament)
3. Permet portar un control de mesures de serveis socials.
4. Permet un seguiment cas a cas, amb les dades de cada persona es pot saber quan prendre accions, es pot convidar a les persones a participar als programes municipals contra desnonaments i pobresa segons les seves necessitats.

Inconvenients:

• No tothom voldrà proporcionar les seves dades.

a) El registre és voluntari, ja es compta amb què no tothom voldrà participar.
b) Si es porten a terme mesures que ajudin realment a les persones afectades, la gent que ho necessiti s’apuntarà al registre.


2- Que es creï un fons d’ habitatges de titularitat municipal amb finalitats socials per tal que aquelles famílies que es vegin privades de la seva casa com a conseqüència d’ un procés de desnonament puguin mitjançant un lloguer social seguir tenint dret a una llar digna. Per crear el fons d'habitatge es prcediria per 1er: negociació amb els propietaris, 2ón: taxes per habitatges en desús, 3er: expropiació.

Opció 1: donat que existeixen blocs i habitatges buits de titularitat de bancs i caixes d’estalvis, l’Ajuntament pot negociar amb l’entitat la cessió dels habitatges a l’Ajuntament. L’ajuntament a canvi podria pagar a l’entitat una quota que recaptaria a partir del lloguer social.

Opció 2: forçar a propietaris (particularment empreses) a posar habitatges buits en lloguer. El lloguer ha de ser com a màxim el preu que puguin arribar a pagar els interessats. És a dir, establir un preu accessible. El propietari hauria de baixar el preu del lloguer fins que hi hagués persones que el poguéssin pagar.

Opció 3: donat que existeixen blocs i llars buïdes de titularitat d’empreses de construcció en suspensió de pagaments etc. que a més es troben abandonades i fins i tot en mal estat, l’Ajuntament expropiaria aquestes vivendes, encarregant-se de la restauració i/o adequament de les mateixes si es donés el cas que es necessitessin reformes.
** En cas de necessitar reformes, es proposa:
a) Contractar persones amb menys recursos per les tasques de restauració.

Avantatges:

1. Garantir que les families amb pocs recursos accedeixin a un habitatge digne.
2. Es dona un ús a llars buïdes.
3. Es crea ocupació mitjançant les feines de reparació i adequació de les llars.
4. Els propietaris de les llarss buïdes reben una rentabilitat per actius immobiliaris.
5. Manteniment d’edificis que s’estan deteriorant i què a la llarga poden ser perillosos per salubritat i seguretat dels edificis propers.

Inconvenients:

• L’ajuntament pot no tenir prou força per forçar a les entitats a posar les llars buïdes en lloguer.

a) Tenint en compte que les llars buïdes difíucilment es vendran, i què la situació de crisi no sembla acabar en breu, les entitats propietàries poden trobar positiu rebre alguna rentabilitat.
b) L’Ajuntament no està sol en la negociació, compta amb el recolzament del poble i d’altres entitats supramunicipals per la vida digna de les persones.

• L’ajuntament podria enfrontar-se a mesures legals per expropiar habitatges.

a) L’expropiació és un darrer recurs en cas de no poder negociar.
b) Les empreses propietàries en molts casos ja han tancat o estan en procés i no poden assumir despeses d’un procés judicial.

• El manteniment i adequació de les llars suposa una despesa per l’Ajuntament que difícilment pot assumir.

a) Aquestes feines suposen un cost molt baix de mà d’obra ja que se n’encarreguen els propis afectats a canvi del lloguer social que han de pagar.
b) A la llarga surt a compte invertir en què les persones sense recursos tinguin una renda, ja que repercuteix en el comerç local i a la riquesa del poble.

• Forçar a particulars a posar les seves propietats en lloguer es pot considerar èticament reprobable.

a) El fet que hi hagi cases buides mentre hi ha persones sense llar, també es pot considerar poc ètic.
b) El propietari no està rebent res actualment per l'habitatge que té buit, així rep una mínima rentabilitat.
c) Els contractes de lloguer són temporals, si acabat el periode el propietari troba una solució millor per treure profit de la seva propietat pot negociar-ho amb l’Ajuntament.

• L’Ajuntament no té competències per forçar a empreses constructores i particulars a posar llars buides en lloguer.

a) Amb una mica de voluntat política és possible trobar una solució que beneficii al poble sense perjudicar als propietaris.
b) L’Ajuntament sí que pot expropiar o forçar als propietaris a llogar les cases a través de sancions (salubritat, etc.) i aquestes sancions servirien per finançar el parc de lloguer social i d’altres mesures en matèria d'habitatge.


3- Si a una unitat familiar tots els seus membres es troben a l’atur i no perceben cap tipus d’ ajut o si aquest és insuficient per fer front a les despeses mínimes de subsistència, l’Ajuntament es farà càrrec del cost del lloguer social a canvi de treballs a favor de la comunitat.

Com procedir:
- Caldria comptar amb un fons d’habitatges per lloguer social.
- Preparar un llistat de tasques realitzades per treballadors municipals en aquests moments o de les que l’ajuntament se’n fa càrrec però no té personal per realitzar.
- A partir de les dades recopilades per serveis socials de persones sense fonts d’ingressos i que han estat desnonades, proporcionar a aquestes persones la possibilitat de treballar a canvi d’un lloguer social.
- Seria un treball de torns rotatius, per poder ocupar a més persones.
- El sou a percebre seria equivalent al salari mínim. El sou es podria percebre en forma de liquidació del lloguer social o en diner.
- El sou equivalent al salari mínim, que es liquidaria directament amb el lloguer social de la llar en cas de tenir altres ingressos per la subsistència de la família.

Avantatges:

1. Es proporciona a les persones aturades una manera de subsitència.
2. Es combat l’atur de manera directa.
3. Es dinamitza l’economia del poble, es permet l’entrada al sistema de consum a moltes persones.
4. L’Ajuntament té una despesa mínima en mà d’obra per tasques necessàries pel municipi.
5. Tasques que eren de competència de l’Ajuntament i que no hi havia prou personal no hauran de recaure sobre treballadors municipals i aquests podran dedicar-se exclusivament a les seves competències.

Inconvenients:

• Suposa una despesa per l’Ajuntament que difícilment pot assumir.

a) Aquestes feines suposen un cost molt baix de mà d’obra ja que se n’encarreguen els propis afectats a canvi del lloguer social que han de pagar.
b) A la llarga surt a compte invertir en què les persones sense recursos tinguin una renda, ja que repercuteix en el comerç local i a la riquesa del poble.
c) L’Ajuntament es converteix en creador directe de llocs de treball, una mesura més que visible per combatre l’atur al poble.
d) Crear llocs de treball és una mesura molt popular, una manera que les persones recuperin la confiança en les institucions públiques per pal·liar els efectes de la crisi econòmica.

•  Pot haver persones que se n’aprofitin i deixin de buscar feines per poder viure a costa de l’Ajuntament.

a) el risc de picaresca sempre existeix, no obstant sempre és més gran el nombre de persones que realment necessiten acollir-se a aquestes mesures que no les que se n’aprofiten
b) Amb un bon control de les persones que accedeixen a aquest programes es minimitza el risc de què això succeeixi


4- Que l’Alcaldessa, com a màxima figura institucional negocïí amb els bancs creditors la dació en pagament de les llars i famílies afectades.

L'afectat ha de demanar la intermediació de l'Alcadessa
Acompanyament amb 1 o 2 membres de la PAH

Avantatges:

1. La negociació de la dació en pagament té més força.
2. La persona afectada es sent recolzada per les institucions.
3. Es genera nova confiança en les institucions públiques.
4. Els ajuntaments tenen poder de negociació amb les entitats bancàries, poden decidir prescindir dels seus serveis.
5. Augmenten les possibilitats que la persona afectada rebi la dació en pagament.

Inconvenients:

• Pot haver persones que se n’aprofitin i que realment la dació en pagament no sigui urgent per elles.

a) El risc de picaresca sempre existeix, no obstant sempre és més gran el nombre de persones que realment necessiten acollir-se a aquestes mesures que no les que se n’aprofiten
b) L’economia de les famílies es veu cada cop més malmesa  a causa de la crisi, per tant és difícil saber com està de necessitada una familia.

• El temps de l’alcaldessa està prou limitat per les seves obligacions oficials.

a) L’alcaldessa com a màxima representant del poble és la figura dotada amb més credibilitat i poder en el municipi, i per tant és qui té més poder de negociació i de convocatòria per ser rebuda i aconseguir la dació en pagament de les families afectades del municipi
b) La situació econòmica de moltes famílies del municipi requereix prendre mesures d’urgència i de màxima prioritat.


5- Interpel·lar a les entitats financeres que operen a Sant Antoni per tal d’ exigir-les la paralització dels desnonaments, i en cas de no fer-ho, deixar d’operar amb aquestes entitats.

Migrar els comptes a banca ètica

Avantatges:

1.  És una manera de negociar amb les entitats la dació en pagament i el lloguer social de les execucions hipotecàries dels veïns i veïnes del poble en grup.
2. Migrar a banca ètica és un exercici de Responsabilitat social corporativa que projecta la imatge d’una institució compromesa amb la societat, el medi ambient, etc.
3. Actualment la imatge dels bancs està molt deteriorada, desvincular l’ajuntament de la banca tradicional i migrar a banca ètica significa també desvincular la institució de la mala imatge dels bancs
4.  L’Ajuntament no perd operatibilitat.
5. Migrar els comptes bancaris és un tràmit senzill que no suposa un cost a l’Ajuntament.

Inconvenients:

• L’Ajuntament té crèdits compromesos amb les entitats bancàries, no pot deixar d’operar inmediatament.

a)Els crèdits es poden cancelar anticipadament. Les entitats bancàries ja no han de cobrar penalització per candelació.

•  L’Ajuntament ha de dedicar temps i esforços a una mesura que no està clar que pugui reportar beneficis.

a) Tota mesura suposa esforços i temps, i no és fins que passa un temps que es veuen els beneficis de l’acció portada a terme
b) El benefici directe és que es podria aconseguir la dació en pagament i lloguer social per persones del poble pressionant a les entitats bancàries, i si no s’aconsegueix, migrar a banca ètica no és cap inconvenient i reporta beneficis de RSC.


6- Subvencionar a les famílies aturades el pagament de l’ impost sobre bens immobles.

Es donarà una subvenció pel valor de l'IBI cobrat a les families aturades i en risc d'exclusió social.
D'aquesta manera no es cobarà l'IBI a les famílies a l'atur.

Avantatges:

1. Es tracta d’uns diners que l’Ajuntament igualment no cobrarà, ja que les famílies no tenen recursos.
2. Les famílies sense recuros difícilment poden pagar aquest impost, és just revisar el cobrament.
3. És una mesura que l’Ajuntament pot aplicar amb immediatesa sense necessitat de modificar les ordenances fiscals.
4. S’allibera de càrrega impositiva a les famílies amb pocs recursos.

Inconvenients:

• L’Ajuntament deixa de recaptar.

a) Es tracta d’uns diners que l’Ajuntament igualment no cobraria. A la llarga descarregar de despeses a la gent que més ho necessita reporta riquesa al poble.
b) Renunciant al cobrament d’impostos a famílies sense recursos es posa de manifest que l’Ajuntament està al costat de les famílies que més ho necessiten

• L’Ajuntament no pot deixar de cobrar un impost, li venen donats des de l’Estat central.

a) Amb una mica de voluntat política es poden buscar fòrmules per no incórrer en cap il·legalitat i a més s’ajudi a les persones necessitades


7- L' Ajuntament facilitarà un arquitecte per fer la cèdula d'habitabilitat per a les persones que hagin de sol·licitar la dació en pagament. Fent la supervisió d’ aquesta l’arquitecte municipal.

Avantatges:

1. Es descarrega a les famílies de la despesa de pagar un arquitecte.
2. Les persones que demanen la dació en pagament per no poder pagar la seva llar, difícilment poden pagar un arquitecte.
3. Es deixa de dependre de la bona fe d’algun arquitecte del poble que no cobri per fer la cèdula, fent oficial que aquest servei sigui gratuït.
4. Es senta precedent perquè tràmits que no s'ajustin a la realitat de les persones es revisin.
5. L’Ajuntament té poder de negociació per cobrar un preu més baix per al servei.

Inconvenients:

• L’Ajuntament difícilment pot assumir la despesa de pagar a un arquitecte.

a) Amb una mica de voluntat política es poden buscar fòrmules perquè aquesta tasca no suposi una despesa important per l’ajuntament.
b) No es tracta de tenir un nou arquitecte en nòmina, només es pagaria el servei de la cèdula. L’Ajuntament pot negociar amb l’arquitecte per pagar un preu més baix pel servei.


8- Es donaràn ajudes a les famílies en risc d'exclusió social per a què comprin productes de primera necessitat al poble en forma d'uns xecs o paper moneda que només es pot consumir als comerços del municipi.

Funcionament:

Els establiments que s'afegeixin a l'iniciativa cobraran per aquests productes de primera necessitat un valor inferior al preu normal a canvi es ficarà una enganxina a l'establiment a més d'altres vies de difusió com promoció a la revista municipal per la seva col.laboració en el projecte. L'objectiu és que a més d'ajudar a les famílies en situació de risc es promocioni el comerç local i que els diners municipals destinats a aquestes families retornin a l'economia local.

Avantatges:

1. Es permet l’accés al consum a persones en risc d’exclusió.
2. Es dinamitza el comerç local, són diners que es gasten al poble.
3.  A la llarga es crea riquesa al poble.
4. Es descarrega a les entitats de serveis socials en la provisió d’aliments i productes de primera necessitat per famílies necessitades.
5. Buscant acords entre les entitats de comerciants i amb la descàrrega de treball a les entitats socials, es pot trobar una fòrmula perquè aquest programa tingui un cost mínim.

Inconvenients:

• L’Ajuntament difícilment pot assumir el cost de pagar xecs de menjar.

a) Buscant acords entre les entitats de comerciants i amb la descàrrega de treball a les entitats socials, es pot trobar una fòrmula perquè aquest programa tingui un cost mínim
b) Buscant acords entre les entitats de comerciants i amb la descàrrega de treball a les entitats socials, es pot trobar una fòrmula perquè aquest programa tingui un cost mínim
c) Amb una mica de voluntat política i creativitat es poden buscar formules per recaptar fons i què tot el poble s’impliqui en la lluita contra la pobresa

• Pot haver-hi persones que se n’aprofitin i facin servir els xecs sense estar realment necessitats.

a) El risc de picaresca sempre existeix, no obstant sempre és més gran el nombre de persones que realment necessiten acollir-se a aquestes mesures que no les que se n’aprofiten
b) L’economia de les famílies es veu cada cop més malmesa  a causa de la crisi, per tant és difícil saber com està de necessitada una familia
c) Amb un bon control de les persones que accedeixen a aquest programes es minimitza el risc de què això succeeixi


9-Cap llar sense aigua o energia

Encara que els veïns i veïnes en pobresa extrema poden recórrer als bancs d'aliments per rebre menjar, de què serveixen uns cigrons o uns macarrons si no es poden cuinar? Per això és necessari que l'ajuntament garanteixi energia (llum o butà) a les families que es quedin sense per no poder pagar. El mateix amb l'aigua, sobretot si hi ha persones grans, malaltes, nadons o nens petits.

Avantatges:

1. Les persones sense recursos tenen garantit un mínim de qualitat de vida.
2. L’Ajuntament pot negociar preus amb la companyia, de la mateixa manera que no paga tant com un particular pels serveis d’energia municipals.
3. Es garanteixen unes condicions de salubritat al municipi en general.
4. Les donacions d’aliments tenen més sentit.

Inconvenients:

• L’Ajuntament difícilment pot assumir el cost de pagar l’energia a les persones necessitades.

a) Amb una mica de voluntat política es poden buscar fòrmules perquè aquesta tasca no suposi una despesa important per l’ajuntament
b) Amb una mica de voluntat política i creativitat es poden trobar maneres de finançar aquest programa.
c) La despesa que es faci en aquest àmbit, és una inversió que retornarà en benestar pel poble i també en la imatge de la institució entre els veïns i veïnes


10- Banc del temps per petites reparacions entre veïns

Avantatges:

1. Es creen xarxes de suport mutu entre la gent del poble.
2. Suposa una despesa mínima per l’Ajuntament.
3. Es fomenta la solidaritat entre veïns i veïnes.
4. És una mesura de gran ajuda per la gent amb pocs recursos i per persones grans que no poden realitzar feines físiques.

Inconvenients:

• Podria donar-se el cas que hi hagués més persones que solicitéssin serveis que persones que en donéssin.

a) Generalment la gent que s’apunta a bancs del temps ofereix serveis.
b) Fent una bona publicitat i normalitzant el servei es pot controlar l’equilibri de demandants i ofertants.


11- Utilitzacio de locals publics, per treballs i serveis comunitaris o d'autoaprenentatge.

Habilitar espais públics perquè puguin ser fets servits com a cuina compartida o comunitària per persones que no tenen energia a casa per no poder pagar-la. Els bancs d’aliments proporcionen aliments que han de ser cuinats, però les persones que els reben en molts casos no poden fer front a les despeses de llum, gas, aigua, per poder cuinar aquests aliments.
Habilitar espais públics per fer petits tallers, per exemple amb màquines de cosir per arreglar-se la roba, amb eines per fer petites reparacions de la llar, cuina...
Habilitar un espai de bugaderia per poder rentar la roba en els casos de no poder pagar llum i aigua.

Avantatges:

1. Les persones sense recursos tenen garantit un mínim de qualitat de vida.
2. Es completa la donació d’aliments, donant la possibilitat que a més siguin cuinats
3. Es crea un espai de trobada, les persones necessitades que no poden pagar l’energia veuen que no estan soles en aquesta situació.
4.  Es proporciona a les persones desocupades la possibilitat d’adquirir competències i coneixement (ja sigui dinamitzant la cuina comunitària o en espais d’aprenentatge)
5.  Es dona un ús social als locals municipals a més de l'ús puntual.

Inconvenients:

• L’Ajuntament difícilment pot assumir el cost de mantenir oberts aquests espais.

a) Amb una mica de voluntat política es poden buscar fòrmules perquè aquesta tasca no suposi una despesa important per l’ajuntament
b) Els espais estarien ubicats en edificis que l’ajuntament manté, encara que no es facin servir
c) Amb una mica de voluntat política i creativitat es poden trobar maneres de que aquest servei suposi una mínima despesa

• Pot haver-hi persones que se n’aprofitin i facin servir els espais sense estar realment necessitats.

a) El risc de picaresca sempre existeix, no obstant sempre és més gran el nombre de persones que realment necessiten acollir-se a aquestes mesures que no les que se n’aprofiten.
b) Amb un bon control de les persones que accedeixen a aquest programes es minimitza el risc de què això succeeixi.

Si t'han desnonat a Vilamajor posa't en contacte amb: agoravilamajor@gmail.com

L’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor recull de bon grat la petició de compensar la plusvàlua als desnonats per execució hipotacària

Al ple de Sant Antoni de Vilamajor del passat 21 de març, a petició del grup municipal SI, l'equip de govern de Sant Antoni de Vialmajor va veure amb bons ulls donar un subsidi compensatori que compensaria la plusvàlua que han de pagar els desnonats a l'Ajuntament, i que no es poden acollir a la Llei Guindos del govern espanyol.

El Reial Decret Llei 6/2012 de 9 de març de mesures urgents de protecció als deutors hipotecaris sense recursos, l’anomenada “Llei Guindos”, contempla una sèrie de casos en què la persona desnonada rebria una moratòria o dació en pagament, i de la plusvàlua que hauria de pagar a l’ajuntament se’n faria càrrec l’entitat bancària, enlloc de la persona desnonada. Les persones que es poden acollir a aquesta llei són només les que es troben en alt risc d’exclusió social, que representen una ínfima part dels desnonats. Ara la resta de families desnonades de Sant Antoni també podran lliurar-se d’aquest deute amb el municipi.

Ara caldria que aquesta mesura del subsidi compensatori s’apliqués també als veïns i veïnes de Sant Pere.  Així com que els bancs cancel·lin el deute a les persones que han desnonat.

Perquè el problema de la vivenda i dels desnonaments no és un problema personal, si no un problema col.lectiu.

Perquè el problema de la vivenda i dels desnonaments no és un problema econòmic, és un problema polític.

PUSA presenta una moció per declarar Sant Antoni de Vilamajor municipi contrari a la caça

L'oposició no només va posar sobre la taula el tema de la vivenda. PUSA, per la seva banda va presentar una moció per declarar Sant Antoni de Vilamajor municipi contrari a la caça, que va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU (excepte 2 regidors que es van abstenir), ERC-Reagrupament, AIV i trànsfuga (PP), abstencions de SI, PSC i els regidors a l'equip de govern Florenci Llavina i Núria Jordan (CiU).

Tot i les bones intencions de la moció cal destacar que la veritable tortura és la que s'exerceix a la ramaderia intensiva, no tant la exercida als animals que són lliures i caçats per un "depredador".

Segurament el nombre de regidors que van votar en contra de la moció o es van abstenir respecte els 2 regidors (PUSA) que van votar a favor, no reflecteix l'opinió dels veïns i veïnes respecte la caça.  Per això és important la democràcia directa, de manera que siguin els propis veïns i veïnes els que decideixin sobre els temes que els afecten.

Polèmica en l'adjudicació del servei de bar del pavelló municipal

Una de les mocions més polèmiques va ser la ratificació per la concessió del bar del pavelló municipal a l'entitat del Club de Futbol Vilamajor, que es va aprovar amb els vots a favor de CiU, ERC-Reagrupament, AIV, trànsfuga (PP), PSC i SI, i l'abstenció de PUSA.

És positiu que sigui una entitat local i no un empresa privada qui gestioni aquest servei, ja que els beneficis no són privats sino públics. És important, però, que en el procés d'adjudicació hi hagi igualtat i transparència, i que totes les entitats puguin accedir a aquest tipus de beneficis per igual, tant les més afins com les menys afins.

Millores al camí de La Farinera

Les millores al camí de La Farinera és una reclamció que fa temps que està fent l'oposició, especialment PUSA i SI. Especialment PUSA va reclamar en aquest ple que les obres de millora d'aquest tram de carretera no quedéssin subjectes a la disponibilitat de diners provinents del PUOSC, ja que es tracta d'unes obres cabdals per l'accés a les urbanitzacions de Can Vila i Can Ram, i que si calgués es moguéssin partides pressupostàries.

Finalment la moció es va aprobar amb vots a favor de CiU, ERC-Reagrupament, AIV, trànsfuga (PP) i PUSA, i l'abstenció de SI i PSC.

Aquests problemes i discusions sobre com distribuir els diners es solucionaria amb presssupostos participatius, tal i com es va proposar al ple del 4 desembre a través d'una moció amb propostes fetes pels veïns i veïnes. Aquesta moció finalment va ser rebutjada am,b els vots en contra de CiU, ERC-Reagrupament, AIV i trànsfuga (PP).

Cessió gratuïta dels terrenys del CAP a l'Institut Català de la Salut

Un altre punt de polèmica va ser la votació, per segon cop, de la cessió dels terrenys on està situat el CAP de Sant Antoni a l'Institut Català de la Salut (ICS). Aquesta és una estratègia de privatització encoberta de terrenys que són del poble. La concessió del CAP es fa a 40 anys i un cop acabada el departament de Salut pot decidir vendre els terrenys a una empresa privada.

Aquesta cessió ja aprobada per l'ICS, ha de ser ratificada pel ple, que finalment la va aprovar amb els vots a  favor de CiU, ERC-Reagrupament, AIV i trànsfuga (PP), i amb vots en contra de SI, PSC i PUSA.

Si voleu saber tot el que va passar al ple no us perdeu els vídeos:

El ministre Wert persona non grata a Sant Antoni de Vilamajor

El passat 31 de gener es va celebrar el primer ple del 2013 a Sant Antoni de Vilamajor, en el que es va declarar persona non grata al ministre d’educació José Ignacio Wert (amb vots a favor de SI, CiU, ERC-Reagrupament i AIV i l’abstenció de regidor trànsfuga (PP), PUSA i PSC).

Juan Ignacio Wert és declarat persona non grata a Sant Antoni de Vilamajor

Els responsables de les agressions a l'escola pública catalana

El ple de Sant Antoni de Vilamajor ha mostrat el seu rebuig contra la polèmica llei d’Educació (LOCME) que vol proclamar el Ministeri d’Educació del Govern espanyol. La moció ha estat presentada pel grup municipal SI amb el recolzament de part de l’equip de govern (ERC- Reagrupament, CiU i AIV), declarant persona non grata al municipi de Sant Antoni de Vilamajor a José Ignacio Wert, actual ministre d’Educació, Cultura i Esports de l’Estat Espanyol, per promoure una llei que entre d’altres coses, atempta contra l’escola en català. Àgora Vilamajor, a més, animem a la societat civil a recolzar les vagues d’estudiants i personal docent que es protagonitzaran els propers dies.(video a sota)

Qüestionament dels pressuportos municipals per l'any 2013 

En aquest ple s’han presentat els pressupostos per l’any 2013. SI i PUSA han denunciat l'opacitat dels pressupostos presentats per l’equip de govern. SI i PUSA han demanat explicacions sobre la planificació darrera dels pressupostos pressumint que no hi ha cap. Des d’Àgora Vilamajor entenem que l’ajuntament, tot i l’augment de la partida a benestar social, segueix una lògica de “business as usual”, assumint unes despeses iguals a anys anteriors, sense tenir en compte la nova situació que ens trobarem i la necessitat d’adaptar-se.

Què podem fer per uns pressupostos més justos i transparents?

Per solventar el problema d’opacitat a la gestió municipal, PUSA, amb el recolzament de SI i PSC, va presentar al ple anterior una moció en la què es recollien propostes dels veïns i veïnes per un poble democràtic i transparent. Entre d’altres qüestions es proposava:

Uns comptes clars a l’Ajuntament, i implantar uns pressupostos participatius, on els veïns i veïnes poguéssin proposar i escollir no només les partides sino també els plans en que s’invertiria la part dels diners no compromesa.

Aquesta moció va ser rebutjada per l’equip de govern (ERC-Reagrupament, AIV, Trànsfuga(PP) i CiU).

Reducció de l’IBI per famílies nombroses

Un altre punt important que s’ha aprovat per unanimitat ha estat la reducció de l’IBI per famílies nombroses, una vegada ho demanin a l’Ajuntament. Per aquest motiu és molt important que reenvieu aquest post i compartiu aquesta informació amb tots els vostres veïns i veïnes, ja que si no s'assebenten no podran gaudir de la reducció. A Sant Pere també existeix aquesta reducció, a partir de l'Ordenança Fiscal del 9 de febrer de 2012.

Celebrem la iniciativa, però lamentem que no es tingui en compte el nivell d'ingressos a l'hora d'aplicar la reducció, i que només es tingui en compte el nombre de fills.

Falta d'acció de l'Ajuntament contra l'augment de la tarifa de l'aigua

El Partit de les Urbanitzacions de Sant Antoni (PUSA) ha retret a l’equip de govern que no hagi interposat cap recurs a l’augment de les tarifes de l’aigua imposat per ATLL, que suposa un augment del rebut de l’aigua d’un 60% de mitja per als veïns i veïnes , i més quan ATLL s’ha beneficiat d’unes obres de 200.000 euros pagades per l’ajuntament de Sant Antoni al 2008. El que es converteix en una autèntica estafa, els veïns muntem la empresa amb la que ens extorsionen. Per això nosaltres afegim que l’ajuntament hauria de deixar de pagar l’increment de les tarifes i autogestinar-se l’aigua, com han fet a d’altres municipis com Vilalba Sasserra (video a sota).

Cara a Cara entre l'AMPA de Joan Cases i el regidor d'Educació, el sr. Florenci Llavina (CiU)

Al final del ple un grup de pares de l'escola Joan Cases van demanar explicacions a l'equip de govern sobre diverses instàncies que han presentat a l'Ajuntament i què no han obtingut resposta. A destacar l'actitud del regidor d'Educació, el sr. Florenci Llavina (CiU), que sembla mentida que no sàpiga per qui treballa. (video a sota)

Per veure els videos del Ple complert, clica aquí.

El ministre Wert està desmantellant l'educació pública a l'Estat

L’equip de govern de Sant Antoni de Vilamajor rebutja les mesures proposades pels veïns i veïnes per un poble democràtic

El 15 de maig de 2011 milions de persones vàrem sortir al carrer i vàrem acampar a les places reclamant una cosa: democràcia real, que els ciutadans puguéssim participar en les decisions públiques que ens afectàven directament, no deixar el nostre futur en mans d’unes èlits polítiques i financeres.

El passat 4 de desembre es va celebrar a Sant Antoni de Vilamajor un ple excepcional: per fi un grup polític de l’Ajuntament (PUSA) proposà modificar el reglament municipal (ROM) per a què els veïns i veïnes puguéssim participar en les decisions públiques. Aquesta moció constava d'una sèrie de mesures fetes pels veïns i veïnes per tal de fer un poble democràtic i una gestió transparent.

La moció va ser rebutjada amb els vots a favor de l’oposició (PUSA, SI i PSC) i els vots en contra de l’equip de govern (CiU, ER-R., AIV i trànsfuga (PP)). La pregunta que ens ve a la ment en veure l’aclaparador rebuig de l’equip de govern és: Per què? No es consideren demòcrates? De què tenen por? Votar en contra d'aquesta moció no fa més que demostrar el seu tarannà antidemocràtic.

No obstant aquesta primera negativa, hem pogut saber que des de l'oposició (SI i PUSA) es vol organitzar una comissió per plantejar un model de domocràcia directa al poble. Des d'Àgora Vilamajor també seguim treballant per una democràcia real al poble, ja que aquest objectiu és una de les nostres principals raons per existir.

Podeu veure aquí les mesures proposades pels veïns i veïnes que finalment van rebutjar des de l'equip de govern de l'Ajuntament.

Tot i què tots els grups del ple van estar d'acord en el seu moment en declarar Sant Antoni municipi català lliure i sobirà, quan el grup SI va presentar una moció per la insubmissió fiscal a l’Estat Espanyol, consistent a deixar de pagar taxes a l’Estat, dipositant els diners a un compte de la Generalitat de Catalunya, l'equip de govern la va rebutjar. Aquesta insubmissió fiscal, que ja practiquen altres Ajuntaments com el de Gallifa, és legal, no obstant des de l’equip de govern es va titllar la proposta d’il·legal i la van rebutjar (vots en contra de CiU, ER-Reagrupament, AIV, trànsfuga (PP)), faltant fins i tot al grup polític que la va presentar, acusant-los de no tenir credibilitat al no haver aconseguit representació a les darreres eleccions parlamentàries.

Tampoc va haver vot favorable per la moció presentada pel PSC, relativa al dret a la vivenda, una mesura semblant a la que es va aprovar a l’Ajuntament de Barcelona, per lluitar contra els desnonaments. Aquest cop es va rebutjar la moció, també faltant al grup polític que la va presentar (sense faltar-los la raó), al·legant que en el seu moment el govern del PSC va tenir l’oportunitat de fer una llei per la dació en pagament i no ho va fer,  que la Generalitat ja estava treballant en aquest aspecte ¿? i què l’Ajuntament no n’havia de fer res. Per tant, de nou es rebutja una moció (vots en contra de CiU, ERC-Reagrupament, AIV i trànsfuga (PP), vots a favor de PSC, SI i PUSA), ignorant la seva bona intenció i atacant al grup que la presenta.

No obstant, els regidors de l’equip de govern van demostrar molta coherència, mentre que van votar en contra de totes les mocions presentades per l’oposició, no van tenir cap problema en votar a favor de la supressió de la paga de Nadal del personal funcionari i temporal de l’Ajuntament (no podien fer una altra cosa, així ho marca el govern de CiU...). Això sí, els regidors de l'equip de govern no es toquen el sou, de fet, segons va denunciar SI, el límit de sou dels regidors sense dedicació, que era des de juliol de 2011 de 950 euros s’ ha eliminat, donant-se el cas que alguns mesos els regidors han arribat a cobrar 1.200 euros, el que suposa un 100% d’augment respecte l’any 2010.

El ple també va tenir els seus punts positius, com quan al torn de precs i preguntes tots els regidors, del govern i l’oposició (el regidor trànsfuga (PP) no va dir res, volem entendre que qui calla atorga...) van posar-se d’acord per redactar una carta de rebuig a les mesures que vol imposar el Ministre Wert per acabar amb l’escola en català.

Finalment, una felicitació al  regidor  trànsfuga,  reinvestit en aquest ple com a regidor no inscrit a cap partit polític, ens quedem molt tranquil·les de que per fi hagi regularitzat la seva situació.

Al ple van passar moltes coses, podeu veure'n la majoria als vídeos.

El Rei d’Espanya, persona non grata a Sant Antoni de Vilamajor

L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha aprovat al ple del passat 26 de juliol retirar els honors a Juan Carlos I de Borbón i tota la família reial espanyola, i declarar-los persones non grates al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, per ser, entre d’altres, el símbol de la continuïtat del franquisme.

Aquesta proposta va ser presentada pel grup municipal SI i es va aporovar amb els vots a favor dels regidors de SI i ERC-Reagrupament, el vot en contra del regidor, llavors del PP, Felipe Garrido i l’abstenció de CiU, PUSA i AIV.

Nombrar al Rei d’Espanya persona non grata ha estat la primera passa abans de declarar Sant Antoni de Vilamajor independent. Tot i que la moció es va aprobar, no va comptar aquest cop amb el vot favorable de CiU, grup precursor de la moció per declarar Sant Antoni de Vilamajor territori català, lliure i sobirà, serà que els regidors de CiU estan a favor de la independència i també de donar tots els honors al Rei d’Espanya, símbol de la unitat d’Espanya?

Quan Franco nomena el Joan Carles de la casa dels borbons com a futur rei, el seu patrimoni es xifrava entre 2-3 milions d'EUR. El 2011 Forbes va estimar la fortuna del rei en uns 1800 milions d'EUR.

Per altra banda, el consistori de Sant Antoni de Vilamajor va declarar-se també contrari a les mesures del govern espanyol, que amb l’excusa de paliar el dèficit de les arques públiques, no són més que una manera d’acabar l’Estat del benestar i acontentar els mercats financers, a més de ser un atemptat a la representativitat de la democràcia local, al voler reduïr els regidors en un 30%. La moció es va aprovar amb els vots a favor dels regidors de SI, CiU, ERC-Reagrupament i AIV, l'abstenció de PUSA i el vot en contra del PP. Votació contradictòria de CiU, partit que des de que governa a la Generalitat de Catalunya està aplicant retallades i privatitzant els serveis públics per benefici dels seus socis. El regidor en aquells moments del PP, Felipe Garrido, va votar en contra d’aquesta moció al·legant que les retallades no agraden a ningú, però que cal sanejar els comptes ja que “hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats”, és a dir, que retallar serveis als contribuents és just per ell, però en canvi no ha tingut cap pudor en apujar-se el sou de regidor i posar-se en nòmina a l’Ajuntament.

L’oposició també va presentar una moció per a què els plens extraordinaris es programéssin a les 20:30h., l'hora habitual dels plens, de manera que fóssin accessibles al màxim de gent possible, i no a hores en què la gent està normalment treballant, però l’equip de govern va rebutjar la moció, al·legant que els plens extraordinaris es programen quan l’equip de govern decideix. De nou la manca de democràcia i transparència de l’equip de govern es fa notar, ja que prefereixen que el mínim de gent acudeixi als plens, enlloc de fer-los accessibles a tothom, com hauria de ser en una democràcia.

A continuació podeu veure els vídeos sobre com va transcórrer el ple:

Sant Antoni de Vilamajor es declara territori català lliure i sobirà

El passat ple municipal del 27 de setembre, Sant Antoni de Vilamajor, iniciant el camí cap a la independència, es va declarar territori català lliure i sobirà, després d’aprovar una moció conjunta dels grups municipals SI, CiU i ERC-REagrupament. La moció es va aprovar amb els vots a favor dels grupos anteriors a més dels de PUSA i AIV. El regidor del PSC no estava present i el del PP, Felipe Garrido, va votar en contra. 

Podeu veure com va transcórrer la presentació i aprovació de la moció:

En aquesta línia, també es va aprovar a l’anterior ple municipal, el 26 de juliol, la moció en què es declarava el rei Juan Carlos I de Borbón persona non grata a Sant Antoni de Vilamajor. Aquesta moció es va presentar per SI, i es va aprovar amb els seus vots, el de ERC-Reagrupament, l’abstenció de PUSA, CiU i AIV, i el vot en contra del regidor del PP. En aquella ocasió el context polític era un altre, i al grup municipal de CiU no li va interessar votar-ne a favor.

L’aprovació de la moció per la declaració de Sant Antoni municipi independent ha provocat que el regidor del PP es fes trànsfuga, abandonant les files del PP, però en cap cas dimitint com a regidor d’Esports i abandonant el sou de 12.000 euros l’any per treballar mitja jornada. Segons diversres fonts, la direcció comarcal del PP va demanar al senyor Garrido que presentés la seva dimissió a l'equip de govern de l'Ajuntament si s'aprobava la declaració de Sant Antoni municipi independent, no obstant, es va decantar per no perdre la seva poltrona. El regidor trànsfuga, ha declarat que abandona el PP per la negativa de Rajoy a negociar el pacte fiscal. Sorprèn que el sr. Garrido faci ara aquestes declaracions quan al ple municipal del 24 de novembre de 2011, el grup municipal de CiU va presentar una moció de recolzament al pacte fiscal, i ell va votar-ne en contra.

Per la seva part, CiU a més d'un partit nacionalista és un partit conservador, i com a partit conservador la seva màxima es "Business As Usual", pel qual és contrari a qualsevol canvi sobretot en aspectes que puguin afectar a la economia, especialment a la de les 200 families que defensa el sr. Millet. Pesarà ara més el seu nacionalisme que el seu "Business As Usual"? Com ja vam veure, al juliol, a la votació respecte el rei Juan Carlos, va ser que no. 

L’equip de govern de Sant Antoni de Vilamajor menteix quan culpa a la legislatura anterior de la seva pujada de sous

El passat 24 de febrer es va celebrar a Sant Antoni de Vilamajor el ple extraordinari per l’aprovació dels pressupostos per l’any 2012. En aquest ple s’ha pogut comprovar que no eren certes les declaracions de l’Alcaldessa Maria Lluïsa Berdala als mitjans de comunicació, com l’entrevistaque va donar al programa taula política de VOTV el passat 13 de juliol on va declarar que els veïns i veïnes que protestaven per la pujada de sous estaven manipulats per l’oposició i que en realitat no havien variat les partides en despeses de personal. 

L’alcaldessa i els regidors sempre han explicat l’augment de més d’un 50% de les retribucions de l’equip de govern amb l’argument que es van eliminar 2 càrrecs de confiança de l’anterior legislatura i que el que sobrava s’ho van repartir, mantenint la partida pressupostària en despeses de personal de l’anterior legislatura. No obstant, en aquests nous pressupostos, elaborats pel nou equip de govern s’ha mantingut aquesta partida amb el mateix nombre de regidors, és a dir, que es manté aquest augment de les retribucions per la mateixa voluntat dels regidors, no perquè hi hagi un romanent de diners a la partida.

Els veïns i veïnes de Sant Antoni de Vilamajor van presentar més de 500 signatures a l’Ajuntament exigint la rectificació de la pujada de sous de més del 50% del nou equip de govern respecte la legislatura anterior. A més d’aquestes signatures, els veïns i veïnes han presentat una queixa al Síndic de Greuges, que s’està ocupant d’investigar si aquesta pujada de sous està justificada. Tot i aquesta exigència popular i la investigació del Síndic de Greuges, l’equip de govern de l’Ajuntament ha elaborat uns pressupostos en què no s’ha rectificat la partida destinada als seus sous, el que significa una falta de respecte greu cap a la voluntat popular.

Tot i la importància del tema a tractar, aquest ple extraordinari ha estat convocat amb un curt marge de temps i a una hora, les 13:00h,  que no permetia a la majoria de veïns i veïnes de poder assistir-hi. Els pressupostos municipals han estat aprovats per CiU, PP, ERC i AIV, els grups polítics que formen l’equip de govern, sense el suport de l’oposició, SI i PSC han votat en contra i PUSA s’ha abstingut.

Un dels moments on ha saltat la polèmica, ha estat quan l’oposició ha preguntat per les subvencions destinades a les escoles bressol. La resposta de l’alcaldessa, Maria Lluïsa Berdala i el regidor d’Educació, Florenci Llavina, ha estat que encara no sabien que passaria amb la subvenció d’Educació i què encara quedaven 2 mesos per les matrícules, i que ja veurien el que passaria arribat el moment. Sobta la falta de previsió i la despreocupació en quant a aquest servei públic bàsic per la ciutadania, sent especialment preocupant que no s’hagi previst què es farà si, tal i com preveu el Departament d’Educació es retallen les subvencions als Ajuntaments destinades al manteniment de les escoles bressol.

Entre d’altres qüestions que es van discutir, a la pregunta de l’oposició de com era possible que els pressupostos no haguessin variat respecte l’any anterior, tot i què els membres de l’equip de govern eren nous, la resposta de l’alcaldessa, Maria Lluïsa Berdala, ha estat que precisament perquè són nous encara no saben com s’ha de portar a terme la gestió pressupostària i que per això han seguit la mateixa línia de l’any anterior. És a dir, que l’alcaldessa reconeix que l’equip de govern no és suficientment capaç ni té prou imaginació com per fer una bona planificació dels pressupostos i què per això han de copiar els de l’any anterior, tot i això sí que consideren que han de cobrar més que l’anterior equip de govern.

Plens, mentides i cintes de video

Les mentides, la falta d'esperit democràtic i la falta de transparència van ser els protagonistes del darrer ple municipal de Sant Antoni de Vilamajor  del passat 26 de gener: l'oposició veu rebutjades les seves mocions sense explicacions, l'alcaldessa i els regidors menteixen deliberadament i es justifiquen pobrement a les preguntes que els hi plantegen oposició i veïns, la gestió municipal no és transparent i ha quedat patent que no hi ha cap voluntat que ho sigui.

Tot i la falta d'esperit democràtic, encara es discuteixen mocions al ple, i una de les primeres va ser la relativa a les obros d'urbanització de Les Pungoles. El debat en aquest punt va sorir quan el regidor del PSC Alfons Navarro va demanar per què s’havia exclós l’apartat de participació ciutadana vinculant en el procés de presa de decisió d’aquestes obres, la resposta de l’Alcaldessa, la sra. Mª Lluïsa Berdala, va ser que en realitat no hi havia voluntat dels veïns i veïnes en participar, no obstant, al final del ple un veí de Les Pungoles va intervenir contradient la resposta de la senyora Berdala, dient que en realitat els veïns i veïnes sí que volien participar en el procés i que fins i tot s’estava constituïnt una plataforma ciutadana al respecte.

Com a punt positiu del ple, destaca l'aprovació de la moció presentada per SI relativa a l'adhesió al Fòrum Estratègia Catalana Residus Zero. Amb la voluntat de construir un municipi més sostenible i aprofundir en qüestions com el decreixement. L’adhesió a aquest Fòrum recull també altres qüestions destacables com la participació ciutadana en la presa de decisions en quant a la gestió de residus. Esperem que el consistori recolzi iniciatives a aquest respecte i que els veïns ja estan posant en marxa, com la Borsa d’Intercanvi de Vilamajor, que de moment ha tingut un recolzament 0 per part de l’Ajuntament, per no dir negatiu. http://borsa-intercanvi.blogspot.com/

 

Al torn de precs i preguntes el grup municipal SI va demanar a l’equip de govern si s’estava prenent alguna mesura en relació les signatures de més de 500 veïns i veïnes presentades al registre de l’Ajuntament exigint la rectificació de la pujada de sous de més del 50% dels membres de l’equip de govern. La resposta de l’alcaldessa Maria Lluïsa Berdala va ser poc clara a aquest respecte, però sí que va quedar clar que l’equip de govern comença a prendre seriosament aquesta exigència, ja que el Síndic de Greuges ha enviat una carta a l’Ajuntament per investigar sobre el tema. Aquesta carta respon a una petició ciutadana al Síndic, tot buscant nous mecanismes per a què l’equip de govern rectifiqués, donat que les protestes i la recollida de signatures no eren motius suficients.

La falta d’esperit democràtic ha quedat palesa en anteriors plens però en aquest ha arribat a exaltar l'oposició que va arribar a amenaçar amb la via judicial. El grup municipal PUSA va demanar explicacions sobre totes les mocions que han presentat i que no s’han inclòs a les ordres del dia dels últims plens. A aquest respecte, la senyora Maria Lluïsa Berdala va donar a entendre que les mocions presentades no les consideren com a tal, que les consideren com a demandes per al torn de precs i preguntes del final del ple, comparant-les amb les instancies que qualsevol veí pot presentar a l’Ajuntament, obviant que els partits a l’oposció també formen part del consistori i que les mocions presentades han de tenir la mateixa validesa que les dels grups municipals al govern. Després d'anunciar que es demanaran explicacions per la via jurídica, la secretària va argumentar que les mocions es rebutjaven per qüestions tècniques. Al respecte el grup PUSA va denunciar que no sel’s hagués informat per poder fer les correccions pertinents i que s’anessin donant els motius més diversos. Molts veïns i veïnes també patim aquesta falta de transparencia i d’engany quan fem instancies a l’ajuntament, o no responen, o responen a mitjes o malament. I també ens n’hem d’enterar quan indaguen grups de l’oposició que les instàncies han estat rebutjades per questions tècniques.

Aquesta falta de transparencia i nitidesa, es va fer patent quan van denegar la moció del PUSA perquè es crees una graella accesible per internet per poder consultar la disponibilitat dels recursos públics del poble. Només la transparència pot garantir un bon ús dels bens públics, però actualement ni tan sols es poden consultar la disponibilitat d’espais preguntant a l’ajuntament, degut a que ho gestiona en sr. Josep Guardi, regidor de cultura, a la seva agenda personal amb reserves que no consten a cap document accessible. Finalment van admetre que seria viable i que ho estudiarien, molts veïns i veïnes que en volem fer un bon ús dels espais públics del poble així ho desitgem. 

També el PUSA li va preguntar al senyor Guardi i la resta de membres de l'equip de govern, per  què no van assistir a la xerrada de Miren Etxezarreta. La resposta del senyor Guardi va ser afirmar tranquil·lament que no se l'havia convidat i què havia convocat una reunió amb l'entitat convocant i què no es va presentar ningú. No va explicar, però, que la reunió havia estat convocada a la mateixa hora i el mateix dia que la xerrada, pel que a la organització no li resultava possible assistir-hi, ni tampoc que els veïns que van presentar les instàncies per demanar l'espai per celebrar la xerrada van intentar reunir-se amb ell, però no van poder perquè el senyor regidor es va dedicar a evitar-los per les dependències de l'Ajuntament. Aquesta part i altres traves que es van posar per part de l'Ajuntament per a què s'organitzés la xerrada van quedar obviades per part del regidor de cultura, se n'haurà oblidat o és que menteix públicament als plens?

És patent la falta d'experiència política per part de tots els membres de l'equip de govern i la poca voluntat de portar una gestió transparent, democràtica i equitativa per tots els veïns i veïnes del poble, no obstant, esperem que rectifiquin, i prenguin totes les mesures oportunes per garantir un correcte funcionament democràtic de les institucions, una total transparència, i la participació vinculant dels veïns i veïnes que aquests els estan demanant.

Ple municipal 24N Sant Antoni de Vilamajor

El darrer ple municipal de l'Ajuntament de Sant Antoni, celebrat el 24 de novembre de 2011, va estar novament marcat per l'exigència ciutadana de la rectificació de la pujada de sous de l'equip de govern de l'Ajuntament.

Al ple es van discutir diverses mocions i diversos temes, dels quals en destaquem:

La desestimació de la moció per recolzar el pacte fiscal, ja que es tracta d'una directriu de CiU que no afecta realment al poble i que no és més que un mecanisme de propaganda de CiU per culpar a Madrid de les retallades que fa la Generalitat, mentre que és aquest partit qui des del Govern de la Generalitat privatitza la Sanitat perquè se'n lucrin uns quants de casa. La moció va ser rebutjada amb els vots en contra de SI, PUSA, PSC i PP, i els vots a favor de CiU, AIV i ERC.


L'aprovació de la trama municipal consolidada, que evita que s'instaurin grans superfícies al municipi, amb el vot a favor de tots els grups municipals.


La decisió de la senyora Berdala de pensar-se la rectificació de les retribucions de l'equip de govern.

També és destacable que per primer cop en el que portem de legislatura es deixés intervenir als veïns i veïnes al final del torn de precs i preguntes, tal i com va assenyalar el grup municipal SI.

Denunciem que no s'hagi admès a votació la moció de PUSA per gravar en vídeo els plens municipals i posar-los a disposició dels veïns i veïnes al web de l'Ajuntament, el que demostra una falta total de transparència per part de l'equip de govern.

També denunciem que les mocions i comissions aprobades als plens no arribin a portar-se a terme mai, tal i com va denunciar al ple el regidor del PSC, Alfons Navarro.

Denunciem especialment que el regidor de comerç, el senyor Jesús Lera, d'ERC, hagi intentat posar l'Associació de Botiguers en contra dels veïns i veïnes, per fer compra directa a pagès i a ramader.

Sobre aquest tema, i amb inteció d'assesorar-nos be, vam consultar al Doctor Emèrit en Economia Aplicada Arcadi Oliveres, galardonat amb el premi de la Fundació Lluís Companys que otorga la mateixa ERC, per asseventar-nos de primera mà, si la compra directa a productor o la compra de km 0 perjudica al comerç local. La seva resposta va ser que es just a l'inrevés.

Escoltar audio.

Al ple del 24N es va votar també una moció per què Sant Antoni de Vilamajor deixi de pertànyer al consorci de VOtv. A l'infovallès de VOtv del 25 de novembre, es recull aquest punt del ple municipal del 24N així com els altres punts que alguns veïns i veïnes indignades de Vilamajor creiem que no s'estàn fent correctament.