dijous, 14 de març de 2013

Que és la Renda Bàsica i que puc fer per obtenir-la.



L'atur a Catalunya afecta ja a 885.100 persones. Segons les dades de què es disposa a final del 2013 només un 30% de les persones a l'atur rebran algun tipus de prestació econòmica.

Donada aquesta situació, hi ha cada cop més veus que aposten per una renda bàsica ciutadana, per tal de crear una societat més productiva.

La Renda Bàsica Universal és un ingrés pagat per l'Estat com a dret de ciutadania, independentment de quina feina realitzi i sense prendre en consideració les seves fonts de renda o amb qui convisqui.


Quines avantatges tindria implantar una Renda Bàsica?


  • Els treballadors estarien en millor situació per negociar els seus contractes de treball.
  • No caldria "vigilar" les persones que cobren la prestació com es fa amb la prestació d'atur.
  • L'autoocupació seria menys arriscada.
  • Significaría un nou paradigme económic. Els emprenedors podrien juntar-se en cooperatives e iniciar nous projectes destinant part de la renda bàsica dels cooperativistes. 
  • Els projectes cooperatius no tindrien perque tenir com a finalitat els benificis económics sino els beneficis socials i culturals.
  • S'enforteix l'economia productiva i s'evita la fugida de diners cap a l'economia especulativa.

Els emprenedors podrien juntar-se en cooperatives amb finalitats socials en lloc d'econòmiques.


La Renda Bàsica a França


Es va aplicar a França el 1998. Dotant d'una petita renda bàsica a la població l'atur va baixar en poc temps en 1.500.000 persones.

Es tractava d'una renda bàsica de 5 hores setmanals que pagava l'estat. Aquesta mesura anava acompanyada d'una reducció de la jornada de 40 a 35 hores i la prohibició de les hores extra.

En la següent gràfica es pot veure com va baixar l'atur el 1998 i va tornar a pujar el 2008, quan un govern neoliberal va eliminar la renda bàsica.



Gràfic a pantalla complerta


La Renda Bàsica a Llatino-Amèrica 


Al Paraguay de primera meitat del segle XX, es va produïr una repartició general de terres. En comptes d'agrupar les terres en latifundis es van dividir en petites parceles i es van repartir entre tots els ciutadans de Paraguay.

Algunes terres s'explotaren de forma familiar i d'altres es van unir en cooperatives, exportant els excedents. El PIB del país es va disparar.

La Renda Bàsica al Reneixement italià


Els oficis gremials per evitar que la seva professió fos mal pagada, els que tenien feina li pagaven als que no tenien un sou. D'aquesta manera evitaven que la desesperació per treballar, d'aquestes persones, tirés per terra els ingressos laborals de tot un col · lectiu.

Proposta de Renda Mínima Garantida al Parlament de Catalunya


En el nostre cas, la proposta no és purament una Renda Bàsica Universal, però és un començament. La Renda Garantida proposada a la ILP que presentarem te els següents requisits:
  • Tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos. 
  • No disposar d’ ingressos econòmics superiors als mínims garantits, equivalents a 664 euros mensuals, durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol·licitud.

Tenim 180 dies per recollir 50.000 signatures a Catalunya, amb el que el Parlament estaria obligat a debatre-la.

Què puc fer jo per instaurar la renda bàsica a Cataluna?


  • Fes divulgació entre els teus sobre que és la Renda Bàsica i per què és una mesura viable i important.
  • Recull signatures de la ILP per una Renda Mínima Garantida. 
  • Envía aquesta informació als teus familiars, amics i coneguts, per a que també recullin signatures.

Per obtindre els plecs per recollir signatures escriu a agoravilamajor@gmail.com com avans millor.

Si estas a l'atur el mantindre a la teva familia pot dependre de la Renta Mínima Garantida. Demanan's els plecs i recull el màxim de signatures.

Si tens cap familiar, amistat o conegut en risc de caure a l'atur, escriu també el més aviat possible a agoravilamajor@gmail.com per obtindre els fulls de signatures. Només amb un nombre molt gran de signatures farem que els polítics donin el pas cap a la Renda Mínima Garantida.

La Renda Bàsica fa que una societat sigui més igualitària i que tots tinguem les mateixes oportunitats. 

5 comentaris:

  1. El tema és molt interessant, però em plantejo algunes preguntes:

    - És per a tothom o només els majors d'edat?
    - És per persona o es té en compte la unitat familiar? En aquest cas, cóm es computa en cas de famílies si uns membres tenen rendes i altres no?
    - Qualsevol persona, vingui d'on vingui, amb només 12 mesos de residència tindria dret a rebre la renda. Us imagineu el què significaria aixó? Quantes persones vindrien a viure a Catalunya només per "viure de renda"?
    - Com es controla la percepció d'altres ingressos, si hi ha unes 200.000 persones que viuen en l'economia submergida a Catalunya?
    - Estem parlant d'uns 8.000 Euros l'any per persona. Només que unes 500.000 persones tinguessin dret a aquesta percepció, estaríem parlant de 4.000 milions d'Euros. D'on surtirien? De més endeutament de la Generalitat? 4.000 milions d'Euros són aproximadament un 20% dels ingressos no financers totals de la Generalitat. A quines despeses renunciem, tenint en compte que el 75% de les despeses ja van a parar a Sanitat i Educació?

    Tot plegat em sembla una bucólica idea que cal perfeccionar i acotar. Si no, és un disbarat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els teus dubtes són molt raonables. Les diferents experiències de la renda bàsica arreu del món ja mostren la seva eficiència per si mateixes, per això centrem-nos en la Renda Mínima Garantida que proposem al Parlament de Catalunya.

      La majoria de les teves preguntes es contesten al projecte de llei que es presenta:

      http://rendagarantidaciutadana.net/images/llei.pdf
      http://rendagarantidaciutadana.net/files/Catala-Memoria.pdf

      Contestant les preguntes una per una:

      - És per a tothom o només els majors d'edat?

      Majors d'edat en situació legal a Catalunya.


      - És per persona o es té en compte la unitat familiar? En aquest cas, cóm es computa en cas de famílies si uns membres tenen rendes i altres no?

      Per unitat familiar. Els diferents trams es contemplen al projecte de llei: http://rendagarantidaciutadana.net/images/llei.pdf


      - Qualsevol persona, vingui d'on vingui, amb només 12 mesos de residència tindria dret a rebre la renda. Us imagineu el què significaria aixó? Quantes persones vindrien a viure a Catalunya només per "viure de renda"?

      Partim de la base de que qualsevol murcià o parisenc pot venir a Barcelona a treballar i incorporar-se a l'economia productiva amb igualtat de drets i condicions.

      El problema principal apareix quan els fruits d'aquest treball s'envien fora de Catalunya, doncs deixen de participar a l'economia productiva del país. El mateix succeeix amb la renda mínima garantida.

      No hi ha problema si la renda percebuda s'integra totalment a l'economia productiva del país, perquè l'incentiva. Ni tampoc si s'utilitza per muntar cooperatives o autònoms que s'incorporin a l'economia productiva del país. Als cantons suïssos, entre d'altres, per evitar aquesta fugida de capital es paga la renda mínima garantida amb moneda local, de forma que sempre torna a l'economia productiva del país. No obstant, el problema que té l'ús d'aquesta moneda local és que dificulta la financiació d'autònoms i cooperatives, i és important recordar que la renda bàsica no és un subsidi, sino una eina per reactivar l'economia productiva.

      El que es guanya per un costat es perd per l'altre amb lo que a la nostra ILP descarta l'us de moneda local o similars. En aquest punt és important recordar que la principal fugida del capital no és cap a economies productives d'altres països sino cap a l'economia especulativa. I aquesta fugida sí que queda frenada dràsticament amb la renda bàsica.

      Suprimeix
    2. - Com es controla la percepció d'altres ingressos, si hi ha unes 200.000 persones que viuen en l'economia submergida a Catalunya?

      La renda bàsica de per sí frena l'economia submergida, excepte a les grans fortunes, però en aquest cas no es presenta una renda bàsica a l'ús amb el que s'hauria de controlar al igual que es fa amb la prestació de l'atur, i vigilar que els empresaris no contractin en negre. Hi ha que tindre en compte però, que els fraus a l'atur signifiquen un % irrelevant considerant el frau fiscal total del nostre pais. 2.340 milions defraudats per autonoms (46,6% del teixit productiu) 4.420 milions per pymes(51,6% del teixit productiu) i 18.720 milions defraudats per coorporacions i grans fortunes (1,8% del teixit productiu).


      - Estem parlant d'uns 8.000 Euros l'any per persona. Només que unes 500.000 persones tinguessin dret a aquesta percepció, estaríem parlant de 4.000 milions d'Euros. D'on surtirien? De més endeutament de la Generalitat? 4.000 milions d'Euros són aproximadament un 20% dels ingressos no financers totals de la Generalitat. A quines despeses renunciem, tenint en compte que el 75% de les despeses ja van a parar a Sanitat i Educació?

      El mateix que a la resposta anterior, l'evasió d'impostos es dona a l'economia especulativa, no a l'economia productiva. Augmentant l'economia productiva disminueix la quantitat de diners que fugen cap a l'economia especulativa a l'hora que augmenten la quantitat de diners que es recapten.

      El que es preten és frenar aquesta tendència actual en la fugida de capital: economia productiva->borsa->mercat de divises->or

      Espero haver aclarit, almenys una mica, els teus dubtes i que t'animis a recollir signatures per a la ILP tu també.

      Suprimeix
  2. És un tema que evidentment dona per debatre, i molt. D'entrada cal dir que en aquest cas no es tracta d'una renda bàsica ciutadana entesa com un dret individual i sense tenir consideracions d'altres ingressos, que per cert la gent que va teoritzar la necessitat d'aquesta renda afirmava que el cost no seria tan elevat, pensem que desapareixerien altres tipus de subsidis. Però això seria un altre debat.
    En aquest cas el que es pretén és que qualsevol ciutadà major d'etat que es trobi sense feina ni ingressos tingui una Renda garantida de ciutadania de un màxim de 664 euros per dotze pagues. Això vol dir que si té altres ingressos la Renda garantida de ciutadania seria la diferència entre els ingressos que té i el topall màxim de 664€.
    És una Renda de caràcter individual però vinculada a la situació econòmica de la persona i en seu cas del nucli familiar o de convivència.
    Respecte a la possible vinguda massiva de persones de fora per viure de “rentes” la proposta de Llei com a requisits demana estar vivint legalment a Catalunya i tenir residència continuada en aquest país durant un mínim de 12 mesos. No sembla que sigui tant fàcil l’accés a aquesta renda.
    I, sobre l’economia submergida no son les persones que treballen d’aquesta forma els principals beneficiaris... i és l’estat qui té l’obligació de posar els mitjans per lluitar en contra d’aquesta forma d’explotació tant estesa a casa nostra.
    En definitiva, cal debatre el tema, tenim en compte els costos i d’on ha de sortir els diners per posar-la en marxa, però tenint en comte que la majoria de persones que es troben en aquesta situació no son els responsables sinó las víctimes d’un sistema que sempre troba diners pels que més tenen, com a exemple el rescat als bancs, i on l’estat del benestar no pot abandonar a la seva sort a quasi un milló de persones.
    Seguim el debat
    Pau Diaz


    ResponSuprimeix
  3. http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Renda-Basica-Garantida-Ciutadania-ILP_6_113798622.html


    En què es diferencia una Renda Bàsica d'una Renda Garantida de Ciutadania i per què recolzem aquesta ILP?

    Daniel Raventós i Sergi Raventós - Xarxa Renda Bàsica
    "La RGC és un subsidi condicionat. Per rebre'l, tal com exposa la pròpia ILP, s'haurien de complir una sèrie de condicions. Es pot tractar de condicions més o menys generoses, però són condicions. Això suposa uns costos administratius molt alts en proporció al pressupost general del programa condicionat. En canvi, la renda bàsica representa una simplificació administrativa envejable com fins i tot han vingut a reconèixer alguns dels seus crítics. Resulta obvi que aquesta característica de la renda bàsica, l'absència gairebé absoluta de costos administratius, pot ser de vital importància en la perspectiva d'una efectiva racionalització de les polítiques socials i de redistribució de la riquesa.

    La RB es garanteix ex-ante; la RGC, en cas de poder tenir-hi accés, ex-post. Aquesta característica converteix la renda bàsica en una mesura essencialment preventiva de l'exclusió. De la RGC, per raons evidents, no se'n pot dir el mateix.

    La RB permet eludir les anomenades trampes de la pobresa i de l'atur. Aquestes trampes apareixen pel fet que les quantitats monetàries dels subsidis condicionats, com és el cas de la RGC, no són acumulatives (amb això volem dir que són subsidis complementaris a una renda ja existent i fins a un llindar establert). D'aquí la inexistència d'estímuls molt elevats per acceptar ocupacions que suposin la pèrdua de la RGC. A diferència de la RGC, la renda bàsica no constitueix un sostre, sinó que defineix només un nivell bàsic, a partir del qual les persones poden acumular qualsevol altre ingrés. A més, la renda bàsica podria ser en molts casos un estímul per desenvolupar treballs remunerats, mentre que els subsidis condicionats no només no suposen aquest incentiu sinó que representen tot el contrari.

    La renda bàsica, en no estar condicionada, la rebria tota la població, com queda dit. Aquesta característica tan distintiva d'aquesta proposta ha suposat que algunes persones hagin expressat el seu desacord amb que "també la rebin els rics". Si s'entén totalment que tan important és la quantitat de la renda bàsica com la forma de finançar-la (i hi ha més d'una i de dues formes de fer-ho), es pot desfer alguna confusió. Que tothom rebi la renda bàsica no vol dir que tothom hi guanyi. Els rics perden en les propostes de finançament políticament interessants. En el projecte de finançament que va realitzar la XRB per Catalunya l'any 2005, el 60% de la població amb menys renda es beneficiava de la renda bàsica, un 15% quedava aproximadament igual, i el 15% més ric hi perdia. Amb noves dades i en plena crisi, s'està realitzant un estudi d'actualització que permetrà veure quina quantitat de RB és en l'actualitat tècnicament possible (l'any 2005, era de 5.414 euros anuals per a tota la població censada a Catalunya i de 2.707 per els menors de 18 anys). Esperem tenir en breu aquesta actualització".

    Daniel Raventós és professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, ​​membre del Comitè de Redacció de Sin Permiso i president de la Xarxa Renda Bàsica. És membre del comitè científic d'ATTAC. El seu últim llibre és ¿Qué es la Renta Básica? Preguntas (y respuestas) más frecuentes (El Viejo Topo, 2012). Sergi Raventós és treballador social en una fundació de salut mental. És membre del col · lectiu DEMPEUS per la salut pública. Forma part de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular per una Renda Garantida de Ciutadania com a representant de la Xarxa Renda Bàsica.

    ResponSuprimeix