dimarts, 15 de gener de 2013

Desobeeix la campanya "on vas envàs" : Separa les escombreries per materials i no per si és o no un envàs


L'última campanya de comunicació ambiental de l'Agència Catalana de Residus sobre gestió de residus (#envasonvas) està fent parlar molt. Una cançó que s'encomana, una difusió massiva i un missatge que ha descol·locat molts ciutadans acostumats a realitzar la separació en origen dels seus residus pel tipus de material i no per si aquest era o no un envàs. La campanya té una gran repercussió mediàtica  i el web envasonvas.cat ha rebut més de tres milions de visites en les últimes setmanes.

No obstant, tot és un engany per deixar de reciclar i així, empreses envasadores i ajuntaments estalviïn despeses i incrementin beneficis.

La recollida selectiva d'envasos es basa en el fet que els envasadors s'encarreguen de cobrar als consumidors la gestió dels seus residus. Per això, per cada envàs que es posa al mercat paguem un import per contribuir al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits. Per identificar els envasos que tenen 'dret a ser reciclats', s'utilitza el que s'anomena 'punt verd', el símbol de les dues fletxes entrellaçades que podem trobar en envasos com ampolles de begudes, llaunes de cervesa, cartrons de llet o bosses de plàstic. Seguint aquesta lògica, a més gran nombre d'envasos recollits, més alt nivell de reciclatge i més ben invertit està el diner que hem pagat ( nosaltres paguem tant si es recicla l'envàs com si no). Si es reciclen materials per els quals no ens han cobrat, els nivells de reciclatge agmenten pero també els costos, perquè es reciclen materials que no han pagat aquest 'punt verd'. La campanya "envàs on vas" no busca augmentar la quantitat de materials reciclats, sinó reduir els costos de la gestió d'aquests materials per augmentar els beneficis empresarials, encara que sigui a costa d'excloure materials reciclables. És a dir, les empreses que gaudeixen de la concessió del reciclatge no tornen els diners que ja ens han cobrat quan hem comprat productes envasats, encara que aquests finalment no es reciclin, però tampoc volen fer-se càrrec del material pel qual no ens han cobrat als consumidors. L'únic que volen es fer el màxim de negoci, cobrar-nos el reciclatje dels envasos encara que després no ho portem a reciclar i no reclicar el material que els compradors no hem pagat per reciclar.

Les institutcions, Ajuntaments i Generalitat cedeixen al xantatge del lobby de les empreses envasadores ( Ecoembes i Ecovidrio) i cobreixen els costos d'aquells materials per els quals les empreses recicladores no ens han cobrat. D'aquí ve l'actual campanya per a què els deixis de reciclar, perquè ni els uns ni els altres es volen fer càrrec del seu reciclatge.

Llavors, els objectius de la campanya "envàs on vas" són:


  1. Que no reciclis. Molt material reciclable com plàstics o vidres acabarà a rebuig pel fet de no ser envasos. Bé perquè et diuen a la campanya que no es reciclable, quan es mentida, o bé perquè a la pràctica la gent no hi anirà a la deixalleria tants cops com baixa les escombreries a la porta de casa seva. 
  2. Estalviar transport. En comptes de fer una recollida per carrers, ets tú qui portes part de les escombreries a la deixalleria.
  3. Estalviar mà d'obra. És la tónica habitual d'eliminar empleats fent treballar al client sense abaratir el producte. Així augmenta la plusvàlua de l'empresari en qüestió. Això ja ho fan a supermercats, benzineres, bancs, videoclubs o peatges. Visita sempre cooperatives i establiments on reparteixin els beneficis amb els seus empleats.
  4. Fer propaganda de l'usar i llençar. Una pràctica que consumeix el planeta per enriquir determinades persones.
  5. Responsabilitzar-te dels problemes medi-ambientals. La culpa no és d'unes polítiques econòmiques absolutament agressives amb el medi ambient. La culpa no és d'un model, el del capitalisme desarrollista, que no pot fer altre cosa que créixer. La culpa és teva que no recicles prou bé.
  6. Mantenir-te ocupat. Mentre et bombardegen constantment amb la seva publicitat, mentre intentes organitzar-te per poder reciclar tot plegat, no t'organitzes per defensar la sanitat pública, l'educació pública o per cercar alternatives a aquest model econòmic i de consum energètic inviables.


Potser el més pervers de tot plegat es que després de que el ciutadà més compromés separi el vidre i el plàstic per ser o no envàs, agafi el cotxe augmentant la polució i gastant combustibles fòssils per portar la regadora i el cendrer a la deixalleria, al final, tots acaben al mateix lloc, doncs no hi ha una planta de reciclatge per a vidre envàs i vidre no envàs, ni tampoc una planta de recilcatge per a plàstic envàs i plàstic no envàs.

També és bastant descoratjador que vulguin fer pasar la campanya "envàs on vas" com una campanya d'envasos retornables. Quan els envasos són retornables, s'abonen uns diners al consumidor en retornar l'envàs amb l'objectiu de que el 100% dels envasos es reciclin o es reutilitzin. Però en cap cas això ha d'afectar el reciclatge de la resta de vidres o plàstics, o impedir que siguin abocats al seu contenidor habitual.

Que haig de fer ?



  1. Separa les teves escombraries pel material (plàstic, vidre, cartró, orgànic) no per si són envasos o no.
  2. Reutilitza els envasos i evita consumir envasos d'un sol ús. Compra a granel.
  3. Digues NO a la cultura d'usar i llençar.






3 comentaris:

  1. Si de verdad se pretendiera construir un nuevo modelo de sociedad, en que el reciclaje estuviera instaurado socialmente e integrado en nuestra gestión de los recursos, la Gene (o el órgano gubernamental que procediera) debería sufragar todos los gastos de éste (es decir, pagarlo todos vía un mismo impuesto), no siendo el consumidor vía una tasa y a través de un complejo sistema de empresas privadas que gozan de concesiones.

    O eso, o si realmente es el consumidor el que ha de poder decidir si paga el reciclaje, usar el sistema de los envases retornables.

    Lo que no puede ser es "ni chicha ni limoná". Por una parte, no podemos decidir para cada producto si queremos que el importe de compra  lleve tasa de reciclaje o no (punto verde); por otro, la Gene, que en realidad es dinero público, no quiere pagar lo que los ciudadanos hacemos el esfuerzo en separar y deseamos se recicle para dejar a nuestros hijos un lugar mejor.

    Aquí quien tiene que pagar es la Gene (¡que es nuestro dinero!), así que: sí, boicot 100% a la susodicha campaña.
    Si no reciclamos y seguimos malgastando los recursos sólo lo pagaremos nosotos mismos en el futuro y todos aquellos seres vivos que nos rodean.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cal tenir en compte que si reciclar residus costa diners, destruir els residus també.

      Transportar els residus per ser destruïts costa tant com transportar-los per ser reciclats.

      I el més car de tot és generar-los.

      Suprimeix
  2. Porto 10 anys trinxant envasos perquè me n'hi càpiguen més a la bossa i n'hi càpiguen més al contenidor (groc).
    Després del famós anunci, insult flagrant a la intel·ligència, em faig el propòsit de seguir fent el mateix amb un major impuls destructiu.

    ResponSuprimeix