dimarts, 14 de febrer de 2012

Reforma Laboral :: De l'Estat del Benestar a l'esclavatge.


No hi ha volta enrera, amb mentides, manipulacions, acrobàcies i jocs de xifres ens volen convertir a tots en esclaus. Encara que vulguin fer-la pasar per benintencionada, aquesta reforma laboral es malintencionada, no es cap error, es un robatori encobert, una estafa. I no ens hem de sorprendre, donç hem posat la guineu a cuidar les gallines. En poc més d'1 mes hem retrocedit 30 anys en matèria social (avortament, educació per a la ciutadania, Garzón condemnat, etc ...) i 50 anys en matèria laboral amb aquesta reforma.


Repassem els punts que més afectarien als veïns i veïnes treballadores.


Això significa la legalització del mobbing perquè un treballador s’acabi marxant. O directament la subhasta d’esclaus -" Com a gerent de l’empresa anuncio que he dacomiadar 10 dels 20 treballadors que tinc en plantilla. Comencem la subhasta de sous. Qui es baixa el sou a 600 €? ... I a 500 €? ... I a 400 €?". A la situació actual, amb un 25% d'atur, que ja es indicatiu d'un clar risc d’explotació, el que hauria de fer el govern és preocupar-se per evitar l'explotació del tipus "si no tragues tu, contractaré a un altre que tragui" i no a sobre facilitar-la des del propi govern.

L’argument  utilitzat és la competitivitat –“ Les empreses podran modificar "la quantia salarial" per guanyar competitivitat”-  però el motiu real és que baixaran el sou dels empleats per incrementar els beneficis que treu l'empresa i que van a parar a les butxaques dels més adinerats. Aquests beneficis no els repartiran pas. L’altre argument trampós es la baixa productivitat dels treballadors perquè poguem pensar que a nosaltres no ens afecta o que si ens afecta és culpa nostra.

Com influirà això a l'obtenció de crèdits bancaris?  Ara vas a un banc amb la nòmina i el teu contracte, etc ... i ells avaluen riscos i et concedeixen o no el crèdit. Ara aquesta nòmina de 2.500 per exemple, pot ser de 1.000 el mes vinent. llavors el banc haurà d'incloure una variable en aquesta avaluació de riscos que reduirà la teva possibilitat d'obtenció de crèdits, tot i tenir un sou i antiguitat respectable.


El cost de l'acomiadament en concepte d'indemnització s’entén com si amb els anys els empleats es guanyessin participacions de l'empresa perquè aquesta ha estat aixecada pels seus treballadors i li han dedicat la seva vida, cosa que no és gens desgavellat sobretot quan a les empreses els va bé durant molt de temps. Tants drets aconseguits amb la suor dels nostres pares i avis llençats a les escombraries en menys de mig any de govern. Avui és un dia trist per a la classe obrera catalana i espanyola.


En aquest cas l’argument trampós per l’explotació es combatre l’absentisme laboral de la gent farta amb la seva feina. De nou amb la intenció de que els ciutadans puguin pensar que mai els afectarà o que si els afecta és culpa seva. Com a resultat, ara els absentistes farts amb l’empresa només faltaràn a la feina 8 dies cada dos mesos ... però a qui estigui malalt de veritat perquè se li allargui la grip una mica la porta clara ... o tingui un esquinç dels que necessiten entre 10 i 15 dies per curar-se, o dones amb nens que també són més propenses a l'absentisme (cada vegada que els fills es posen malalts i necessiten anar al pediatre, etc). Qui hagi escrit aquesta modificació legal ho ha fet amb una ploma penjada dels collons. 

Si ens posem dramatics aquesta serà la carrera profesional de molts:  Malaltia -> Por a l'acomiadament -> Re-incorporació ràpida -> Recaiguda -> Acomiado procedent -> Sense feina mai més per l'edat i l'estigma de l'acomiadament -> Fam -> Delinqüència.

Marx sempre va creure que Anglaterra seria el primer lloc on tindria èxit el comunisme, no li faltaven dades per a això. La reacció per evitar tal cosa va ser el desenvolupament incipient del que es coneixeria més tard com l'Estat del Benestar. Ara que ja no existeix aquesta por és evident cap a on s'encamina de nou el món. Com l'esclavitud està molt mal vista, el treball remunerat serà cada vegada més escàs pel qual esperen que ens barallem com feres sense cor. Ni en la millor distòpia clàssica s'hagués dissenyat un pla millor per a la dominació del Món, mentrestant discutirem per minúcies que ens evitin veure el bosc.




Repassem els punts que afectarien als veïns i veïnes aturats o que busquen una primera feina

El principal argument de la reforma laboral és el 22% de la població activa al carrer sense possibilitat de treballar i la necessitat de crear ocupació. Sota aquesta premissa es pretén igualar per baix, o sigui que si el 22% del la gent està fotuda sense feina .. podem fotre a la resta arrabassant drets laborals, no es poden queixar, ells sí que tenen feina i hi ha gent pitjor.

La realitat és que ningú trobarà feina gracies a aquesta reforma laboral, i si la trobes serà gràcies al fet que un afortunat amb treball sigui acomiadat i et contractin a tu perquè els hi surtis més barata. És molt fort que la gent hagi de donar gràcies per tenir una feina quan és un dret recollit a la tan lloada Constitució. Les empreses no són ONG, als treballadors no se'ls fa fora perquè l'empresa guanya més amb el treballador, així que les gràcies per tenir feina caldrà donar-les quan els empresaris donin les gràcies a tots els treballadors i treballadores per omplir els seus comptes corrents cada dia, i quan demanin perdó per tenir un 23% d'atur, i quan reinverteixin els beneficis en activitats a llarg termini, o quan deixin de defraudar a hisenda, o quan compleixin els convenis que van signar, etc, etc

Repetim, amb la nova reforma laboral NO es crearà nova ocupació, i l'única alternativa és repartir. Tota la resta són brindis al sol o camins a l'esclavitud si no es reparteix bé.


Això es esclavitzar a persones, res ens garanteix que no et posaran a fer un treball que vagi completament en contra de la teva formació o les teves capacitats físiques, que a més cobriran llocs de treball que no seran remuneratseliminant llocs d'ocupació.

  • Les bonificacions als joves (<30 anys) no incrementaran l'ocupació, sinó que desplaçarà l’atur dels 20-30 anys als 30-40.
Però com pretenen així aconseguir que la gent que està asfixiada surti del forat?

La tònica general serà al carrer per "acomiadament objectiu" de l’últim contractat i a explotar a un altre jove recent aturat a base de rebre bonificacions fiscals. A l’hora els joves hauran d’agafar el que sigui abans de perdre l’atur, ja que si no ja no els voldran. Per altra banda qualsevol treball que tingui un bon component 'físic' (magatzem, construcció, fàbriques .. etc) o que requereixin una 'aparença jove', molts caps preferiran acomiadar els seus treballadors de 40-50-60 anys i contractar joves. Que faran aquests treballadors a qui ningú voldrà recontractar? En no treballar els últims anys els hi sortirà una pensió de fam


Això es una invitació directa a tots els joves cap el negoci de la droga. Veurem com els nostres pobles es transformen en guetos com els dels Estats Units, on els joves es dediquen al tràfic o directament a no fer res, perquè els hi surt tant a compte no fer res com anar a treballar.


Repassem els punts que més afectarien als veïns i veïnes petites i no tan petites empresàries

Tota mesura que doni llibertat al contractador per actuar en el seu benefici i contra el benefici del treballador és dolenta per al treballador. Com a la nostra societat la majoria som treballadors és dolenta per a la societat. Atès que la gran majoria de les PIMES i petits negocis tenen a aquesta societat com a clients i no són multinacionals exportadores, també són dolentes per a elles perquè es mor el consum intern. I com veurem més endavant també és dolent per a l'economia, en termes generals.


Lamentablement hi ha molt 'pencaire' que és 'empresari' perquè és propietari d'un bar, un forn, una fontaneria, una empresa de paleta, una botiga de llaminadures ... I clar, com 'empresaris' han de votar a qui els 'defensa'. Així ens va.

Aquest tipus de reformes que permeten un acomiadament ràpid injustificat realment només promouen una vida laboral curtíssima sense esperances de continuïtat a les empreses, el contractat entrarà en una empresa sabent que en el millor dels casos durarà uns 10-15 anys 'de vida útil' abans de ser reemplaçat per un o dos jovenets. I encara que no hauria de ser així, és estrany trobar caps en les empreses que se n’adonin que una rotació alta de treballadors els perjudica.

Per això hem d’unir esforços entre tots. Seria un error pensar que els funcionaris i els treballadors haurien de lluitar entre ells. En tot cas, haurien de recolzar-se mútuament perquè els que tinguin menys drets puguin equiparar-se als que més en tenen, no a l'inrevés. Els petits i mitjans empresaris han d’adonar-se de qui és el responsable de la seva mala situació – els seus clients? Els seus treballadors? I si explotar als seus treballadors realment solucionarà els seus problemes o serà pitjor per a tots plegats a curt, mitjà i llarg termini.

És clar que també podem barallar-nos entre nosaltres com a gossos, mentre els de ben a dalt riuen, aplaudeixen i tiren algun os.




Repassem els punts que més afectarien a l’economia

El primer que s’ha de tenir clar es que tot el procés que envolta a la reforma laboral forma part de l'agenda neoliberal, que provoca la crisi per facilitar canvis polítics que en un període de creixement serien impensables. En plena època de crisi i amb la Llei Laboral anterior, l'atur al País Basc està entorn del 10%  mentres que a les Canàries o Andalusia ronda el 30%. A què es degut això si els dos tenen l’antiga llei laboral?. A què al País Basc hi ha moltíssima més indústria i desenvolupament que a Andalusia o Les Canàries, on es viu del turisme i del xiringuito de platja. No a cap llei laboral.

Segons l’economista Niño Becerra, l'atur a Espanya no baixarà, sinó que hi ha dades que apunten que, després de la crisi, la taxa d'atur estructural serà d'entre el 14% i el 16% - "Quatre lleis escrites en uns quants folis no poden donar la volta a aquest panorama", una reforma laboral orientada a la reducció de costos laborals cava "més profund" la fossa i només deixa una Espanya amb salaris més baixos.

En resum, ¿com afectarà la reforma laboral a l’economia del país? ESPANYA SERÀ  INTERVINGUDA

Les mesures de la nova reforma laboral anunciades pel govern del PP suposen el cop de gràcia final per a l'economia espanyola. Les retallades de despeses i augments d'impostos, units a les polítiques de reducció de rendes adoptades per la reforma de Rajoy, i la incapacitat de sanejar el sistema financer espanyol, van a provocar una contracció econòmica en el període 2012-2013 superior al 6% . Sota aquest escenari augmentarà la prima de risc de manera inexorable, i al final ens hauran de rescatar, igual que a Grècia, Portugal i Irlanda.

TOTS saben que les mesures preses són errònies, tant les del PP ara com les del PSOE abans, també saben que hi ha alternatives, com hem anunciat múltiples vegades des d’Àgora Vilamajor.

Llavors no els importa que Espanya sigui intervinguda com Grècia? Doncs és molt probable que no. De fet, que Espanya sigui intervinguda torna a servir d'excusa per seguir emprenent contrareformes que desprotegeixin més als treballadors, precaritzin més l'ocupació i mal venguin els pocs serveis públics que quedin. La doctrina del xoc de la qual parlava Naomi Klein s'està aplicant a Europa.


L’economista Juan Laborda deia – “Mentre que els autors neoclàssics afirmen que la caiguda dels salaris nominals i reals contribueix a redreçar l'economia cap a la plena ocupació, alguns economistes, els menys, pensem que la flexibilitat de salaris nominals i reals empitjora la situació en reduir la demanda efectiva. Ens trobem davant el que alguns economistes, entre els quals m'incloc, definim com la paradoxa dels costos: cada empresa presa individualment aconseguiria més beneficis si aconseguís baixar els seus costos de producció unitaris, en especial mitjançant una reducció de salaris. Però si totes les empreses aconsegueixen rebaixar els salaris, mentre augmenten els seus marges de beneficis, acabaran venent menys productes, i la renda nacional, vendes i ocupació global disminuiran.”

El mateix deia al 1989 la nostra convidada del mes de gener, Miren Etxezarreta, quan avisava al govern de Solchaga que baixar els salaris per detenir la inflacció ens portaria a la crisi actual.

Està molt de moda presumir entre alguns polítics, sobretot de dretes, de tenir una gran experiència empresarial darrere i que això pot ajudar-los en la seva gestió política. La seva teoria es basa en què si han sabut gestionar una empresa sabran gestionar el país. , pot ser cert sempre i quan comprenguin de forma clara que governar una empresa no és el mateix que governar un país, ni de bon tros. Juan Laborda ho explica molt bé a l’anterior paragraf.



En la nova societat cap a la que ens condueixen el que importa és la producció de l'empresa i no les persones. Els éssers humans formem part de la maquinària, si s'espatlla, doncs fora i a per un altre. Ja ho ha dit el ministre, "si a lempresari li va bé, doncs al treballador també" però clar, al treballador li va bé, perquè li va millor que a qui han acomiadat.

Aviat s'instauraran més mesures que permetin als grans empresaris controlar la vida dels seus treballadors, qui i quan té fills? Amb qui pot o no casar-se? Quan? i el dret de pernada, perquè "estimada secretària, si no véns a l'hotel, aquí tinc un munt de currículums per triar una altra, i de l'atur no se surt tan fàcil"

Aquest és el món en què estem clarejant.


Resposta dels veïns i veïnes afectades

Com bé diu el nostre convidat d’honor d’aquest mes de març, Antonio Turiel, aquesta no és una crisi cíclica. Aquesta crisi no té final. I ells ho saben. El decreixement ha arribat sense que ningú l'hagi cridat. El més raonable seria decréixer de manera controlada. Però el capitalisme voldrà morir matant, com els dictadors ...

Davant d’això, una vaga d'un dia és quelcom amb el que compten i que no els farà cap mal ni cap pressió. Més aviat al contrari, és un dia de sous de vaguistes que s'estalvien govern i empreses. Una vaga de veritat, indefinida i parant fins i tot serveis mínims és una cosa que sí que podria aturar la reforma laboral.

Amb CCOO i UGT no podem contar, són la vergonya dels treballadors. Més concretament la seva cúpula, ja que molts afiliats de base són honestos i lluitadors. Hi ha altres sindicats com CNT, CGT, Co.Bas (escissió combativa i revolucionària de CCOO) que es parteixen la cara pels drets de tots i tenen una actitud fortament combativa contra els governs pro-capitalistes i els explotadors. Malauradament no tenen el recolzament ciutadà suficient, però tot hi això no deixen de moure’s: Els treballadors d'autobusos i metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han aprovat en assemblea convocar una vaga pels dies 27, 28 i 29 de febrer i 1 de març, coincidint amb el Mobile WorldCongress que organitzarà la capital catalana. La directiva de TMB per la seva part ja ha fet un comunicat en què culpa als seus empleats de voler deixar en mal lloc la ciutat. 

Quan s’ha de fer una vaga llavors, a la nit i els dies festius? i sense muntar molt enrenou, que la gent decent està dormint. O millor, el diumenge?, entre les 4 i les 5 de la tarda? Creieu que aquest congrés del mòbil donarà molts diners a la gent del carrer?

Aquesta vaga és llavors molt important per diversos motius:

1. Per la importància que té en la seva organització les assemblees unitàries de treballadors i l'òrgan de combat dels treballadors i sindicats de classe que es va organitzar durant la tremenda lluita pels dos dies de descans. En aquesta lluita va tenir molta participació el moviment popular de Barcelona, amb diaris, accions públiques i més de tres-cents sabotatges.

2. Perquè ha assenyalant molt bé que el problema són els directius i no els treballadors ni els usuaris, i fins i tot posant sobre la taula la necessitat d'un control obrer i ciutadà dels Transports Metropolitans de Barcelona. Molt important perquè està connectant amb el malestar i les iniciatives veïnals davant eltarifazo” en el transport públic.

3. Perquè planteja la vaga durant el Mobile World Congress. Aquesta data i aquest congrés és clau per a la burgesia de Barcelona i de Catalunya i un dels seus temes preferits, les fires, essencials per a la seva marca BCN, sobre la qual han abocat multitud de tinta, propaganda, i han mobilitzat a les seves forces vives. Tota la burgesia barcelonina i catalana està centrada en el desenvolupament de congressos mundials que col·loquin Barcelona com a destinació de negocis i turístic. Ja estan atacant en aquest sentit per la molt valenta decisió dels treballadors de Bus i Metro de trencar amb la dinàmica de vagues que no molestin que tant demanen i imposen allà on poden els explotadors.

Per això és important i l'han de guanyar, perquè guanyarem tots. A aquets tipus de protestes li diuen xantatge, fins i tot segrest, però el seu nom real es lluita de classes.

Josep Antoni Duran i Lleida també s’ha sumat a l’atac contra els que protesten, i ha emplaçat al Govern espanyol perquè reguli el dret de vaga – “ El dirigente democristiano considera que la convocatoria de esta huelga va en contra del interés de la ciudad de Barcelona y de Cataluña "porque ha costado mucho conseguir que Barcelona sea la sede del World Mobile Congress"”

I te raó, als barcelonins els ha costat molt el WMC, tant com 90 milions o 60€ per cap, incloent-hi els  nadons. A aquesta suma caldrà anar afegint el que vagin aportant les diferents administracions. I els 3.500 milions que afirmen que aportarà a la ciutat qui se'ls portarà? I si se'n van a un altre lloc l’any vinent de qui serà la culpa? 1 directiu a TMB per cada 4 autobusos? Perdó? ERE de directius a TMB ja.

I aquí és on entra Duran i Lleida amb la seva demanda d’ "Una llei de Vaga equilibrada". Famós per la seva sensibilitat cap als drets socials garantirà personalment que no hi hagi serveis mínims abusius, recolçat per una majoria absoluta del PP.

En definitiva, a Duran el preocupen molt els negocis de Barcelona i els diners que ingressa la ciutat aquests dies, i l’importen ben poc les condicions de treball i el que ingressin els treballadors de l'empresa de transports metropolitans de Barcelona a través de la seva nòmina. Aquesta és la política del partit de la independència Catalana d'aquest gran "país", política d'austeritat, retallades, la política d'acabar amb l'estat del benestar. Polítics que diuen que estimen la cultura Catalana i que Espanya és la que està robant, que han arribat al poder gràcies a això i ara l'únic que volen és acabar amb el seu poble. Que això de que la gent normal tingui drets o els exigeixi és de països no civilitzats.

Ànims als vaguistes de TMB, perquè aquesta banda de porcs que tenim com a casta política no ens la mereixem i com més mal se'ls faci millor per a tots els vaguistes i els ciutadans en general. Tenen por que coses com aquesta serveixin com a exemple i per això grunyen.


“Treballadors, treballadores, aturats, joves. Decidiu anar a la vaga, organitzem manifestacions, mítings, ocupacions, aixecaments als barris populars. El fosc govern del PASOK, ND i Laos amb el primer ministre, la Troika i la UE han decidit la fallida del poble. Ens condemnen a nosaltres i sobretot als nostres fills a treballar i viure tota la seva vida per salvar els guanys d'un grapat d’abellots que viuen de la nostra suor, eliminen tots els drets que ens han lliurat les generacions anteriors amb innumerables sacrificis i sang.

Si cedim, treballarem tot el dia per un salari ridícul, sense seguretat social per a nosaltres i els nostres fills. Els ancians viuran amb pensions de fam. No deixaran res, ni tan sols els subsidis de l'atur que reben una petita part dels desocupats. Legislen un futur de malson per a les generacions presents i futures.

Nosaltres tenim el poder, ara és el moment de sentir-ho. Podem enderrocar-los.”

Canviant el subratllat ens escauria perfectament a Espanya i Catalunya.
  
També és remarcable el comunicat que ha fet la Federació Nacional d'Oficials de la policia grega: 

“Els interessos dels creditors de préstecs usurers i els capitalistes que cobegen la riquesa nacional, no poden en acord amb la Llei posar per sobre de les necessitats bàsiques de la gent corrent els seus propis interessos. D'altra banda, la prioritat de la supervivència dels ciutadans d'una nació, legitimitat internacional i és una prioritat no només en la política interna sinó de la comunitat internacional. D'altra banda, no som ni nosaltres ni la majoria de la gent comú els que van causar la crisi.”

Tant de bo aquest seny s'encomani entre totes les policies del món.

Continuen - "...Com que, però, ens trobem una vegada més amb que volen continuar amb les mateixes polítiques destructives per a tots nosaltres, ens agradaria afirmar categòricament que sota cap circumstància acceptarem matar als nostres germans." - El que fa pensar que si no han rebut ordres de disparar contra el poble, els queda poc per rebre-les.

En qualsevol cas és una alegria que no hagin aconseguit crear la divisió entre policia i ciutadans perquè aquesta és una guerra contra el poder econòmic .... i perdran. Perquè el poder econòmic en si mateix, no és absolutament res. Fixeu-vos-hi, perquè encara que no ho sembli, porten ja bastant temps perdent. La Història contemplarà aquesta època de despropòsits sense sentit, en què s'ha desterrat la raó a la cova més profunda, i no tindrà cap problema a assenyalar als bojos i culpables, que no son pas els mateixos.

Ens han enfonsat i desterrat a una nova edat fosca de barbàrie i desraó, i sinó vivim en ella és gràcies a la voluntat de les persones que arruïnades, sense feina i sense esperança, conserven dins seu la llum de la raó i de les democràcies en què pensaven i volien viure (perquè és l'únic lloc on sembla que hi ha democracia avui en dia), relacionant-se, parlant i dialogant amb els altres, amb els governs i amb el conjunt de la societat, sense perdre l'enorme valor del que porten dins, encara que els assetgi la desesperança i tinguin motius sobrats des de fa mesos, per no fer-ho.

Però tot té un final. Tard o d'hora s'optarà per la solució fàcil, i no serà un, ni dos, seran milions. Els diners hi son, només cal agafar-los, així com tot el que necessitem per a viure, encara que a nosaltres no ens donin suport governs i organismes internacionals corruptes, ens recolza la Raó, així amb majúscules. Per això cauran des dels seus temples econòmics sense saber ni com, els seus edificis de 100 plantes cremaran fins als fonaments, i encara seguiran sense explicar-se com aquesta massa conformista i estúpida va poder reaccionar així. Cada dia de bogeria, ens acosta un pas més al fi de la bogeria.

El comunicat acaba – “Queden avisats que, com a representants legítims de la policia grega, requerirem que ens siguin emeses ordres d'arrest cap a vostès per una gran quantitat de delictes contemplats per la legislació i d'acord al Codi Penal grec, com la promoció encoberta de l'eliminació o reducció del nostre sistema de govern democràtic i la sobirania nacional, la interferència d'altres béns jurídics essencials del poble grec, etc.”




 
La policía ataca els ciutadans indignats que es manifestaven,
 pacíficament, contra la reforma laboral a Madrid. 

 

3 comentaris:

  1. Després de llegir aquest i altres comentaris, i entre línies algunes noticies aparegudes, només queda donar les gràcies als votants del PP, i d'altres partits afins. També a molts abstencionistes, sobre tot a aquells que ho fan perquè la política no els interessa.
    Gràcies per permetre que, poc a poc, anem tornant a una mentalitat d'amos i esclaus. Gràcies als que volen ser esclaus i que agreixen que els amos els permetin viure i els hi proporcionin menjar. Gràcies també a la classe social que falta mencionar, els bufons que, a la tela o altres llocs, diverteixen als amos i entretenen als esclaus.
    Gràcies, moltes gràcies

    ResponSuprimeix
  2. Tan els governants com els dirigents de la nostre societat s'estan equivocant de bon tros.
    Sense demagògia i utilitzant un símil de la natura. La societat i la seva economia es com un ésser viu, en transformació constant.
    Agafem com ésser viu un vegetal, la més simple de les flors o l'arbre més imponent. Totes les seves parts, arrels, tronc, branques... són importants. I si vols cuidar la planta i es desenvolupi, has de regar el terra, les arrels, no es rega per la cúspide, es rega per la base. I, en els temps durs, es poden les branques, la capçada dels arbres no pas les arrels ni el tronc...

    ResponSuprimeix
  3. be tot aixo ja conegut per els impulsors d´aquestes mesures Covergencia i Unio i el Partit Popular, i per aixo les han aprovades
    que vos pensaveu doncs? No hi haura més solució al final que una revolta violenta i el mon sols canviara cuand el ultim capitalista sigui penjat de les tripes del ultim capella

    ResponSuprimeix