dimarts, 25 de setembre de 2012

Aigües Ter-Llobregat, per facilitar la seva privatització, ens apuja les tarifes un 70% a partir de l’1 de novembre

La gestió d’un bé comú tan imprescindible com és l’aigua es troba majoritàriament en mans públiques arreu del món. A Catalunya però, la gestió del 80% dels serveis d’aigua als municipis ja està en mans de la multinacional francesa SUEZ a través de la seves filials AGBAR i SOREA. Ara és el torn de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATL), que brinda servei en alta (des de les fonts d’aigua fins als dipòsits municipals) a gairebé 5 milions de catalans i catalanes i que es troba en procés de privatització.

Es privatitza un servei públic bàsic a preu de ganga als socis de CiU i el procés suposarà que la factura de l'aigua es dispari. De moment, el consell d'administració d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) va aprovar un increment del 70% en el cànon del preu de l'aigua que subministra als ajuntaments i altres companyies de distribució, aquest increment es va notificar als ajuntaments i companyies afectats el passat mes d’agost, i serà efectiu a partir de l’1 de novembre. La repercussió que la pujada tindrà en el rebut del consumidor final dependrà dels recursos hídrics propis que cada territori pugui aportar per equilibrar la despesa, però calculen que sobrepassarà el 30%.

El procés de licitació de l’explotació de Ter-Llobregat ja té 2 candidatures: Agbar i Acciona, que han presentat ofertes per valor de 1.000 milions d'euros (mentre que el valor de l’empresa era de 1.400 M€, 950M amb la taxació a la baixa del govern de CiU per fer efectiva la venda als seus socis) per fer-se amb la gestió de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) durant els propers 50 anys, tota una hipoteca democràtica que els ciutadans no hem autoritzat. Durant el mes de novembre el govern farà la seva proposta d'adjudicació, un procés en el qual les empreses interessades poden presentar al·legacions, amb l'objectiu que durant la primera quinzena de desembre se signi l'acord i l'any 2013 s'iniciï ja amb la nova gestió.

Aquestes son les families, vinculades a CiU, al PP, i al PSC, que tindràn el control de l'aigua quan pasi a mans privades.

La privatització d’ATLL no té justificació econòmica, al contrari, es preveu un augment del cost de l’aigua (ja anunciat), sense suposar el manteniment dels llocs de treball ni un millor servei per les veïnes. Com a tall d’exemple, la companyia Aigües de Barcelona (AGBAR), de la qual el seu accionista majoritari és la multinacional francesa SUEZ, durant el 2010 va acomiadar 194 treballadors mentre repartia 90 milions d’euros en dividends, tot i gestionar la ciutat de Barcelona sense concessió (però això ja és un altre tema).

La Plataforma Aigua és vida, ha presentat al·legacions a l’avantprojecte d’explotació de la gestió de la Xarxa d’Abastament d’Aigua en Alta Ter-Llobregat . També ha posat a disposició dels ens locals un model de full d’al·legacions per a què els presentin al Departament de Territori i Sostenibilitat, responsable d’aquesta mesura de privatització de l’aigua.

Els plens de 26 municipis que representen 1.218.892 d’habitants han manifestat la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés.

Pel que fa Vilamajor, L'Ajuntament de Sant Pere, en un comunicat a través del web municipal , anuncia que ha presentat al·legacions contra l’acord ja que considera que el procediment administratiu és nul ja que l'empresa no ha facilitat al consistori l'expedient complet i necessari al·legant que era agost i no tenien personal. Així mateix, l'Ajuntament també ha reclamat que un increment tant desmesurat per eixugar el deute d'ATLL no s'hauria d'aplicar en un sol any sinó que hauria de ser plurianual (10 anys).

L’Ajuntament de Sant Antoni, tot i no haver-ho publicat de manera oficial, asseguren des de l'equip de govern que des del dia 19 de setembre s'han adherit a un grup de municipis del Vallès afectats per la mesura d'ATLL, per tal d'aturar les noves tarifes abusives.

Però el problema va més enllà de l'augment de les tarifes, encara que ja de per sí seria un motiu de protesta, el que és realment preocupant és que es vulgui privatitzar un bé comú i indispensable com és l'aigua, per tal que uns pocs en facin negoci a costa de les ciutadanes, i en aquest sentit cap dels 2 municipis s'ha pronunciat.

I nosaltres, què podem fer? 

  • Signar la ILP Europea contra la privatització del cile de l'aigua:

La gestió de l'aigua, com la de molts altres serveis, ha de ser pública, els beneficis que pugui generar han de ser reinvertits per millorar el servei i no traduïr-se en dividends per uns quants inversors o directius. Està a les teves mans evitar la privatització del cicle de l'aigua, signa la Iniciativa Ciutadana Europea (una Iniciativa Legislativa Popular – ILP), promoguda per la Plataforma Aigua és Vida i d'altres entitats d'arreu d'Europa,  perquè el Parlament Europeu deixi l’aigua fora de les lleis del mercat. Signa la petició europea clicant aquí.



  • Practica la desobediència civil:

Contra les tarifes abusives de l'aigua, que acabaran repercutint en l'enriquiment d'uns pocs i no en un millor servei per totes, l'acció legítima que hem d'emprendre les ciutadanes és la desobediència civil, és a dir, no pagar l'augment del preu de la factura. Aquesta acció d'insubmissió en relació al pagament de la factura de l'aigua ja s'ha portat a terme en molts indrets, l'exemple més proper és "la guerra de l'aigua" a Barcelona, quan l'any 1992 es van incrementar les taxes a la factura de l'aigua corrent. Aquesta guerra va implicar a 196 associacions de veïns i va aplegar a 80.000 famílies, 8.000 de les quals va portar a terme la insubmissió fiscal, és a dir, que no pagaven l'increment del rebut a la companyia, ingressant la quantitat equivalent del que deixaven de pagar a les associacions de veïns. Finalment el rebut es va modificar i es va promulgar una nova llei de l'aigua, entre el 2000 i el 2002. Malhauradament les famílies van haver d'abonar part de l'import pendent, però l'important és que van aconseguir el seu objectiu.

  • Insta als teus regidors a què el teu municipi deixi de pagar l'increment de la tarifa i s'autogestioni l'aigua:

L'increment de la tarifa de l'aigua d'ATLL ens afecta a totes com a ciutadanes, però s'aplica directament als ajuntaments, i són aquests, els que apliquen l'augment de la tarifa de l'aigua als veïns i veïnes en funció dels seus propis recursos d'aigua. Hi ha municipis, però, que s'han negat a pagar la pujada de preus d'ATLL i alguns, com Vilalba Sasserra,  fins i tot han decidit autogestionar-se l'aigua. Demana als teus regidors que el teu municipi deixi de pagar l'increment de la tarifa i s'autogestioni l'aigua, com a Vilalba Sasserra.

El camí és llarg, però la clau de la lluita és la persistència i tenir un objectiu clar: no volem que l'aigua esdevingui una mercaderia, no a la privatització!


Manifest: l’aigua és vida, no una mercaderia!

El Govern de la Generalitat, amb el suport i complicitat dels grans poders econòmics catalans, està posant a l’ordre del dia la privatització de bona part del sistema públic de gestió del cicle integral de l’aigua i dels seus serveis associats, amb l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al capdavant. El govern ha engegat una campanya de descrèdit d’aquestes institucions, degut al gran deute que arrosseguen. Un deute generat sota els successius governs de la Generalitat, que des de l’any 2000 no han estat capaços d’abordar les decisions polítiques i financeres adequades i necessàries per aturar primer i disminuir després l’escalada d’aquest deute.

La responsabilitat de la prestació d’aquests serveis públics per la seva naturalesa de bàsics i fonamentals correspon exclusivament a les institucions públiques. La llei permet que empreses privades i mixtes gestionin sota concessió pública determinats serveis, però òbviament, la gestió realitzada per una empresa privada tindrà com a primera prioritat l’obtenció de beneficis, mentre que a l’empresa pública es reinvertiran en la millora del servei. Aquesta prioritat en l’obtenció de beneficis va en detriment de la qualitat del servei i de les prioritats socials, laborals i mediambientals (l’empresa privada Aigües de Barcelona, amb 160 M€ de beneficis, ha acomiadat 194 treballadors, alhora que incrementava les retribucions de la direcció un 30%).

No és cert el discurs de que l’opció de privatització de serveis sigui una via per eixugar els deutes: a les empreses privades només els interessen els “caramels”, aquelles empreses que garanteixen beneficis, com ATLL, i no estan, en absolut, disposades a fer-se càrrec dels deutes acumulats, ni tan sols d’una part. Si duen a terme aquestes privatitzacions la ciutadania passarà a pagar, a més del cost del servei i el deute, el benefici empresarial del sector privat (Aigües de Barcelona, després d’augmentar la tarifa més d’un 8.5% l’any 2009, va repartir 90M€ de dividends entre els seus accionistes l’exercici del 2010,). La fragmentació del cicle integral de l’aigua que proposen amb la concessió d’ATLL agreujarà no només la situació de les institucions públiques sinó que afectarà a la qualitat del servei prestat a la ciutadania, i també a la qualitat ambiental de les masses d’aigua, comprometent el nostre futur i disminuint les possibilitats d’adaptació al canvi climàtic.

ATLL subministra aigua a més de 4.5 milions de ciutadans i és l’encarregada de garantir la garantia d’abastament a gran part del país. ATLL, amb una eficiència del 95%, té un molt bon funcionament, una bona viabilitat econòmica i presta un bon servei. Per què, doncs, s’hauria de privatitzar?

L’aigua és vida. La gestió de l’aigua ha de ser pública, i la participació ciutadana, la transparència i el control social han de ser els eixos vertebradors d’aquests serveis públics.



6 comentaris:

  1. En honor a la veritat, la pujada de tarifes del 70% és en alta pressió, que en la tarifa doméstica arriba tot just al 20% del rebut. continua sent una bestiessa, però en realitat, un 60% del consum de Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni) es dedica regar gespes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Al segon pàrraf s'explica precisament el que comentes, tot i què es parla d'una pujada de la tarifa per al consumidor final d'aproximadament el 30%, aquest tant per cent en realitat depèn del municipi afectat.

      Suprimeix
    2. cal aplicar tarifes progressives. L'aigua és essencial per a la vida però és evident que la gespa no és adequada per un clima mediterrani.

      Suprimeix
    3. totalment d'acord amb les tarifes progressives, perquè si dolenta és la gespa, pitjor són les piscines privades, pel que fa a malbaratament d'aigua.

      La questió és però, que aquesta penalització per un interès públic i general, no se l'ha de portar el llest, o l'especulador de torn. I si es privatitza així serà.

      És com si es privatitzés la recaptació de les multes de trànsit, no és que estigui malament multar a qui condueixi a 200 km hora, el problema és si aquests diners els recapta un fons d'inversions, o una família ben col · locada políticament.

      Suprimeix
  2. La candidatura encapçalada per Agbar està formada pel grup H2B (37%), el fons d’inversió australià First State (33%) i la societat pública quebequesa Caisse de Dépôt (30%). A H2B, a més d’Agbar, hi participen les empreses Aigües de Terrassa (el president de la seva fundació és Pere Navarro, el candidat del PSC a la Generalitat), Aigües de Sabadell (presidida per l’exconseller de CiU, Xavier Bigatà) i les constructores ACSA (de la família lleidatana Sorigué), Copisa (de la família Cornadó, aliada tradicional de CiU) i Calaf. És a dir, és una oferta de clar perfil sociovergent que compta amb el suport indissimulat de La Caixa.

    Per la seva banda, la candidatura de la família Entrecanales (PP madrileny) està formada per Acciona (39%), el banc brasiler d’inversions BTG Pactual (39%) i un estol d’empreses i fons d’inversió particulars que completen el 22% restant. Entre aquestes destaquen Aigües de Catalunya, aliança de l’empresa Comsa-Emte (família Miarnau i família Sumarroca, estretament vinculades a CiU) i Aigües de València (que, tot i comptar amb una participació accionarial de GDF Suez, està controlada pel búnquer del PP valencià). A més, hi participen els family office de les famílies Torreblanca-Godia (a la vegada, accionistes de referència d’Abertis, l’empresa d’infraestructures de La Caixa) i Rodés (el cap de família, Leopoldo Rodés, és membre prominent de CaixaBank i un dels seus fills, Ferran Rodés és president del diari Ara). És a dir, en clau política seria una aliança CiU-PP amb unes gotes d’Esquerra Republicana.

    Més a : http://noticies.sirius.cat/2012/10/ciu-latll-corrupcio-institucional-i.html

    ResponSuprimeix