La nova jornada de xerrades indignades del Baix Montseny i la necessitat de crear un poble "en Transició"

El passat 29 de febrer i 1 de març va tenir lloc la tercera jornada de xerrades indignades del Baix Montseny, aquest cop amb 2 convidats d'honor: el catedràtic en Ciència Política Joan Subirats i el físic i investigador en cap del CSIC Antonio Turiel, que vàren parlar sobre el model de democràcia actual i la crisi energètica, respectivament.

Interesantíssima xerrada la que ens va oferir el Catedràtic de Ciències Polítiques Joan Subirats als 150 veïns i veïnes que vàrem assistir. Va explicar les relaciones entre el model de democràcia i la crisi econòmica que patim, i què podem fer per millorar la nostra situació personal i col.lectiva. Aquí teniu un fragment de la xerrada:

Però encara ens va quedar molt per apendre. Per això l'endemà no ens podiem perdre la xerrada d'Antonio Turiel, investigador en cap del CSIC.

Imprescindible la xerrada d'Antonio Turiel que va posar tots els papers sobre la taula sobre la inminent crisi energètica i com afectarà la nostra vida quotidiana: com està la situació real, què podem fer, i que cal posar-se a treballar ja si realment volem sobreviure, no ja com a persones individuals sino directament com a espècie.

Llàstima que no hi assistís més gent, només 110 persones, quan és un problema que ens afecta a totes i que totes ho hem de sol.lucionar. És particularment lamentable que no hi assistís cap regidor dels ajuntaments de la zona, tot i haver sigut convidats formalment, perquè en el fons ells són els màxims responsables (així ho han vulgut) per adaptar el poble a la imminent fi del petroli barat. Trobem que el mínim que poden fer és informar-se de com està la situació i què es pot fer per a preparar-se. Aquesta és la carta que se'ls va enviar per convidar-los.

Pel que fa la crisi energètica, tots els convidats a les diferents xerrades que ha organitzat Àgora Vilamajor han parlat sobre el tema:

El doctor en economia Arcadi Oliveres quan li varem preguntar sobre el fet que el regidor de comerç es posés en contra dels veïns i veïnes que feien compra directa als productors, va dir que això seria inevitable degut a la imminent falta de petroli barat i que com abans ens preparéssim millor. Podeu escoltar l'explicació d'Arcadi quan li vam preguntar.

La catedràtica en economia Miren Etxezarreta quan se li va preguntar sobre el fet de no utilitzar bosses de plàstic a la compra va dir, que el problema es molt més gros i que això no es suficient, que el que cal és una planificació general de la gestió dels recursos.

El catedràtic en ciències polítiques i doctor en economia Joan Subirats va dir que allò de "los brotes verdes" és mentida, que anirem a pitjor, principalment per la crisi energètica i la falta de recursos i que cal una gestió democràtica dels recursos com un bé públic.

I finalment Antonio Turiel, físic investigador en cap del CSIC va donar les dades i va exposar la dimensió real de problema. Aquí podeu trobar les xifres de la seva conferencia si no vareu poder ser-hi.

A. Turiel també va comentar, com a científic, que hi ha una fe cega cap a la ciència, que la gent confia en que la ciència ho arreglarà tot, quan no és veritat, ja que la ciència no pot crear una realitat que no existeix. En aquest sentit ens va recomanar el video de la xerrada "el mite del progrés" a un congrés organtizat per la UNED justament sobre la inminent fí del petroli.

A la mitificació del progrés caldria afegir la mitificació de les corporacions i multinacionals. Aquesta mitificació de les corporacions ens fa pensar que quan s'acabi el petroli les multinacionals ja trobaràn altres maneres de crear energía barata i de continuar amb el seu negoci, de la mateixa forma que als 90 pensàvem que els estats totporedosos ja trobarien la solució per a què el nostre estil de vida no s'enfonsés, i abans dels estats es pensava el mateix dels reis. Però totes aquestes organitzacions humanes, tot i tenir un poder increïble que exerceixen per mitjà del monopoli de la violència, només influeixen en les relaciones humanes (les lleis, la moral, inclús l'economia tan sols són una forma de definir les relacions humanes), però no tenen cap poder sobre res més, ni sobre la natura ni sobre la realitat. Una multinacional no pot anar a una muntanya i demanar-li que faci més or, com abans tampoc podia fer-ho l'Estat i com encarà fa més temps no podia fer-ho un rei.

Si no vàreu poder venir a la xerrada, per entendre una mica més el tema del que es va parlar, en aquest video documental "No hay mañana" s'exposa, tal i com va explicar l'Antonio Turiel, que la nostra civilització està a punt de col·lapsar:

Segons va exposar Paul Gilding aquest febrer a la xerrada "The Earth is full" dins de les mundialment prestigioses conferencies TED, son les pors inherents al esser humà les que fan que no volguem veure el problema.

No obstant, tot i l'escenari de futur que exposa Antonio Turiel i que mostra el documental anterior, ja hi ha ciutats i pobles que s'estàn adaptant a la imminent fi del petroli barat treballant per construir models de societat menys dependents del petroli. Aquests articles expliquen alguns exemples de "ciutats en transició", ciutats que estan deixant enrere el model de producció i consum frenètic actual, que donat la limitació de recursos és insostenible:

Caminant per la Transició. Municipis que transiten cap a una societat post-petroli

Ciutats en transició: Crisi global, resposta local

Las "ciudades en transición", una iniciativa mundial para una economía más ecológica

Ciudades de Transición. Urbes de todo el mundo están asumiendo este concepto para dedefenderse  del fin del petróleo barato y del cambio climático

Cómo empezar una iniciativa de transición

Una villa romana del futuro

Cooperativa integral catalana :: Iniciativa en Transició per a la Transformació Social des de baix

També hi ha diversos portals web dedicats exclusivament al moviment de "ciutats per la transició":

Transition network

Transition culture


La transició cap a una societat menys dependent dels combustibles també pot ser un projecte de vida a nivell personal, tal i com mostra el documental "una granja para el futuro", un cas real narrat en primera persona sobre com adaptar una granja tradicional a un model de producció agrícola conseqüent amb el futur sense petroli:

Tots aquests són exemples dels quals podem aprendre per tal de treballar en comunitat o individualment per adaptar-nos a una nova realitat on el combustible, del qual depenem tant avui en dia, esdevindrà pràcticament inaccessible.

Àgora Vilamajor i la resta d'entitats convocants a la xerrada, ja estan promovent iniciatives per desenvolupar nous models de poble i de societat menys dependents del petroli. Aquesta xerrada a càrrec d'Antonio Turiel n'és la part més divulgativa, però també s'estan promovent d'altres iniciatives des d'Àgora Vilamajor, com la Borsa d'Intercanvi de Vilamajor, una iniciativa que presenta un model d'ús dels objectes més sostenible a través de l'aprofitament dels objectes i promovent la no acumulació de coses que no es fan servir, compartint-les amb els veïns i veïnes que les poden necessitar. Podeu participar a la Borsa d'intercanvi compartint els objectes que tingueu a casa i que ja no feu servir escrivint a agoravilamajor@gmail.com. Un altre exemple d'iniciativa per "la transició" n'és la compra conjunta a pagès, una manera responsable de consumir aliments comprant directament a productors de la zona, el que comporta un estalvi d'energia important i és també una manera de prendre consciència sobre la procedència d'allò que mengem. Per més informació sobre la compra conjunta (lloc de recollida, horari) consulteu el mapa de sota:

Ver Baix Montseny cap a la transició, llocs d'interès en un mapa más grande

A través d'aquestes i d'altres iniciatives, cal que comencem a treballar per un nou model de poble, de societat, de consum adaptats a la nova realitat sense petroli barat. Amb aquesta fi, s'ha instat també a l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i d'altres municipis de la zona a que prenguin mesures al respecte, a través de l'enviament d'aquest comunicat a tots els regidors i regidores i l'alcaldessa. La regidora de participació i hisenda Núria Jordan ha respòs, i de quina manera!