Amb motiu de les jornades que varem organitzar al Baix Montseny en què es van convidar diversos experts com a ponents i on es va tractar el tema del Peak Oil, el dia 20 de març es va enviar una carta oberta per convidar els polítics locals a prendre mesures per pal·liar els efectes de la imminent crisi energètica, que significarà un trasbalsament important a les nostres societats.
L'ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, concretament la regidora de participació i hisenda Núria Jordan ha contestat a la carta oberta. Davant dels dubtes que ens ha presentat la citada resposta, hem volgut consultar a Antonio Turiel, Cap del Departament de Física Oceanogràfica de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, i expert en el tema del peak oil i la crisi energètica. A continuació adjuntem la resposta de la regidora de participació a la petició de pendre mesures, així com la valoració de la seva resposta per part d'Antonio Turiel.
Carta Nuria Jordán :
Bon dia,
Sé que no m’haig de justificar per no haver assistit a la Xerrada a càrrec d’Antonio Turiel, tot i això us vull explicar el per què .
Aquell mateix vespre tot l’equip de govern teníem una reunió amb l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor i amb això ja n’hi hauria prou
De fet tampoc hagués assistit a la xerrada, no per que no em preocupi el tema, l’he anat seguint des de el bloc d’en Glen Sweetnam, i tinc a impressió que en Turiel també el segueix molt atentament, per cert gairebé totes les dades que exposa a les xerrades sobre el tema ja són una mica velles, del 2010 més o menys, i ara per ara no tinc el més mínim interès en que em tornin a explicar el que ja he llegit fa un parell d’anys.
Aquests són temes dels que és bo estar-ne informats a nivell personal, des de l’ajuntament no hi tenim res a fer, són temes molt complexes en els que els interessos de moltes nacions hi estan en joc, i ni vosaltres ni en Turiel ni en Sweentham ni jo, hi podem fer res.
Per a mi no cal que convoqueu cap més xerrada sobre el tema , ja fa anys que segueixo L’Oil Crash, i els escrits d’en Sweetnam ( i d’altres) vull dir que n’estic prou informada i de fa temps.
Atentament
AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR
NÚRIA JORDAN ROMERO
Regidories: Hisenda, Participació Ciutadana, Comunicació i Noves Tecnologies
Carta Antonio Turiel :
Benvolguts,
La resposta de la Núria Jordán té alguns elements tant absurds que en alguns moments és surrealista.
Parla del bloc d'en Glen Sweetnam, d'on ella diu informar-se. Malauradament en Glen Sweetnam és l'analista en cap del Departament d'Energia dels EUA, el qual va ser traslladat a la National Security Agency i ja no pot fer declaracions públiques després de la seva entrevista amb el Mathieu Auzanneau (periodista francès que, ell sí, té un blog que es diu Oilman a Le Monde Digital). Suposo que la Núria pensava al blog de l'Auzanneau, però si s'ha quedat en aquesta història (que és del 2010) vol dir que fa moooolt de temps que no el visita.
Per l'altra banda diu les meves dades són una mica velles per què són del 2010 més o menys. A la versió que vaig fer a Llinars hi han coses del 2010, del 2011 i fins i tot les gràfiques de l'article a Nature que són del gener del 2012. Però bé, això és lo de menys. El cas és que ella es considera ben informada (i sembla que sí que ho està, al menys del problema de l'escassedat, no tant de totes les seves implicacions econòmiques), afirma fins i tot que és bo d'estar ben informat, però desprès diu que ni jo ni vosaltres ni en Sweetnam (Auzanneau, suposo) ni ells tenen res a fer aquí.
Tal nivell de ceguesa (i al temps, d'arrogància) és esfereïdor. Segons aquesta regla de tres, ningú de nosaltres tenim res a fer per evitar que l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor acabi fent fallida d'aquí uns anys (cosa que inevitablement passarà seguint el curs actual) o cessi completament la seva activitat, si és prou petit, que pel cas és casi lo mateix. Evidentment que ningú està pretenent "resoldre la crisis energètica", que segurament en el seu llenguatge és "trobar noves fonts d'energia" o, pitjor, si creu que el problema és de subministrament, "deixem que siguin els Estats que ho solucionin". Res d'acceptar que potser ha arribat la fi del creixement, que cal canviar el model de societat i el de ciutat.
Sobte també en una servidora pública la contundència amb la qual declara que cap de nosaltres té res a fer aquí. És a dir, ella ha avaluat la qüestió en totes les seves vessants i considera que aquesta opinió seva és el punt final. Això és una manera molt tard-franquista de gestionar una administració, amb la qual les decisions es prenen "per collons" i no "per raons".
Penso que la qüestió de fons podria ser una altra. La Sra. Jordán no és només la regidora de participació, sinó també la d'Hisenda, com es veu de la seva signatura. El seu dia a dia no li permet fer altra cosa que la gestió clàssica de l'àrea d'Hisenda, i amb històries de la fi del petroli poc no pot resoldre els problemes de finances de Sant Antoni de Vilamajor. Total, que coneix la història però la té arraconada per què tampoc no sap com gestionar-la, i li fa por anar a fòrums que se'n parli del tema i que pugui veure's sotmesa a preguntes difícils. D'aquí la seva afirmació taxant de que no cal que vagi a aquest tipus de xerrades, "que ella ja en sap prou del tema", i d'aquí també que dique que en tot cas ningú no té res a fer en aquesta qüestió, per evitar veure's embolicada en coses que no controla i li fan por.
Davant d'això, jo crec que la millor estratègia és fer el que jo vaig fer amb el regidor de Mediambient de Figueres, un dia que parlàvem. "Bé, ja saps on sóc. Truca'm quan ja estiguis desesperat". Li don un any com a màxim.
Salutacions,
Dr. Antonio Turiel
Head of Physical Oceanography Department
Institut de Ciencies del Mar -CMIMA (CSIC)
Passeig Maritim de la Barceloneta, 37-49
08003 Barcelona
Spain
A nosaltres també ens sorprèn lo taxatiu de la resposta de la Núria Jordan. Si bé es evident que no ha de donar explicacions per no assistir a un acte que considera no li aportarà res, sí que és sorprenent que no tingui interès en posar els mitjans per adequar-se a una situació molt incerta que ella no nega que es produirà.
També es difícil d'entendre que cregui que aquesta no sigui una tasca dels polítics. Per ella es un tema, el de la crisi de l'actual sistema basat en energies barates, que es bò estar informats però només a nivell personal.
Després es sorprenen de la desafecció política i que cada cop més ciutadans i ciutadanes cridin allò de “que no, que no, que nos representan”.
¿Que n'opineu al respecte?
