Del 5 al 27 de novembre , 6 treballadors de Telefònica han realitat una vaga de fam a Barcelona. El motiu, demanar la readmissió d’un treballador (un dels vaguistes) acomiadat per estar de baixa mèdica amb l’aplicació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors. Acomiadament que va ser declarat nul i improcedent posteriorment.
Durant aquests dies han estat múltiples els actes de solidaritat i
suport als vaguistes, però la premsa escrita d’aquest país quasi no s’ha
fet ressò del tema. El comitè de suport ha intentat posar un anunci
pagat a la premsa però alguns mitjans s’han negat, Telefònica mana.
És un cas clar d’ocultació d’una notícia perquè no interessa als poderosos, en aquest cas a la multinacional Telefònica. Un exemple de manca de llibertat d’expressió greu, més greu és encara que els interessos econòmics passin per davant dels drets i la salut de les persones.
No estranya aquesta actitud tan intransigent de l’empresa, vol castigar a les persones que no accepten la seva política de destrucció d’ocupació i de precarietat laboral i ficar por a una plantilla que durant molts anys ha estat capdavantera en la lluita sindical.
Els treballadors que han fet la vaga de fam han realitzat una protesta radical que podia tenir conseqüències per la seva salut per reclamar que no es pot acomiadar a ningú per estar de baixa mèdica, i que si hi ha acomiadament improcedent sigui el treballador o la treballadora qui pugui escollir entre continuar treballant i la indemnització.
Amb l’esperança dipositada en una proposta de mediació que emplaça a Telefónica a solucionar aquest conflicte, els treballadors deixen la protesta que han mantingut durant 23 dies. Però avisen,” Que quedi clar que, si en un període raonable de temps, no s'aconsegueix la readmissió de Marc, no ens quedarà més remei que tornar a la lluita”.
Només de Telefònica depèn posar fi a aquesta injustícia i que Marcos recuperi el seu lloc de treball. Que l’empresa negui a Marcos el dret al treball i a la mateixa vegada renovara a Urdangarin, imputat per delictes de corrupció, no deixa de ser un sarcasme.
Pau Diaz Valero
Sociòleg
Sant Antoni de Vilamajor
És un cas clar d’ocultació d’una notícia perquè no interessa als poderosos, en aquest cas a la multinacional Telefònica. Un exemple de manca de llibertat d’expressió greu, més greu és encara que els interessos econòmics passin per davant dels drets i la salut de les persones.
No estranya aquesta actitud tan intransigent de l’empresa, vol castigar a les persones que no accepten la seva política de destrucció d’ocupació i de precarietat laboral i ficar por a una plantilla que durant molts anys ha estat capdavantera en la lluita sindical.
Els treballadors que han fet la vaga de fam han realitzat una protesta radical que podia tenir conseqüències per la seva salut per reclamar que no es pot acomiadar a ningú per estar de baixa mèdica, i que si hi ha acomiadament improcedent sigui el treballador o la treballadora qui pugui escollir entre continuar treballant i la indemnització.
Amb l’esperança dipositada en una proposta de mediació que emplaça a Telefónica a solucionar aquest conflicte, els treballadors deixen la protesta que han mantingut durant 23 dies. Però avisen,” Que quedi clar que, si en un període raonable de temps, no s'aconsegueix la readmissió de Marc, no ens quedarà més remei que tornar a la lluita”.
Només de Telefònica depèn posar fi a aquesta injustícia i que Marcos recuperi el seu lloc de treball. Que l’empresa negui a Marcos el dret al treball i a la mateixa vegada renovara a Urdangarin, imputat per delictes de corrupció, no deixa de ser un sarcasme.
Pau Diaz Valero
Sociòleg
Sant Antoni de Vilamajor
Carta de Marcos a los directivos de Movistar - Telefónica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada